El dossier

Entre la recuperació de la pandèmia i la fi de l’era Merkel

Alemanya comença el 2022 amb diversos reptes: la lluita contra la covid, amb una de les taxes de vacunació més baixes d’Europa, i el relleu de la cancellera

“Fes teva aquesta casa i treballa pel bé del país.” Amb aquestes paraules, Angela Merkel va passar el testimoni de la cancelleria alemanya a Olaf Scholz, després d’ocupar el càrrec de manera ininterrompuda durant setze anys. L’adeu de la cancellera ha suposat la fi d’una era marcada per aquesta política nascuda a l’Alemanya de l’Est, ja que ha estat considerada una de les artífexs de la construcció europea dels darrers anys. Se’n va una figura clau que es va anar tornant més europeista amb el temps, sobretot a causa del Brexit –la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, que es va produir fa poc menys d’un any–, i també per la irrupció de figures com la de Donald Trump. En l’esfera alemanya, el seu comiat deixa pas a un de govern inèdit en forma de coalició, que ja ha rebut el nom de “semàfor” i que integren els socialdemòcrates, els ecologistes d’Els Verds i els liberals de l’FDP. La fórmula genera grans expectatives i també moltes incerteses.

Un dels reptes més urgents del nou executiu és entomar la crisi ocasionada per la pandèmia de la covid. Les xifres de vacunació a Alemanya, amb el 73% de la població només amb la primera dosi, estan entre les més baixes d’Europa. El debat al país és encès, i les dures advertències van arribar des del mateix ministre de Sanitat: “Aquest hivern, tothom a Alemanya o estarà vacunat, o recuperant-se o mort”, assegurava Jens Spahn. Davant d’aquest escenari, les autoritats alemanyes es plantegen que la vacunació obligatòria arribi al Parlament, tot i que els diputats tindrien llibertat de vot per deixar de banda la disciplina de partit.

La pandèmia és un fre per a l’economia alemanya, i el nou canceller, Olaf Scholz, haurà d’impulsar noves mesures econòmiques, com ara les inversions públiques, però mirant de no augmentar el deute, una jugada que s’ha descrit com “la quadratura del cercle per al 2022”. Un altre dels reptes importants a què s’enfronta la primera economia europea és la descarbonització de l’economia com a part clau de la lluita contra el canvi climàtic. Aquesta és una de les insígnies d’un dels partits de la coalició, Els Verds, i també un objectiu del govern.

El camí per aconseguir-ho depèn de la transformació energètica, amb un pla per a l’abandonament del carbó i el foment de les energies renovables i un canvi radical en el transport, amb l’impuls dels cotxes elèctrics i del sistema de transport públic. Un 2% del territori alemany es dedicarà a la generació d’energia eòlica i basada en l’hidrogen. L’objectiu és que el 2030, el 80% de l’electricitat s’obtingui de fonts d’energia renovables i que 15 milions de cotxes elèctrics circulin per les carreteres alemanyes.

D’altra banda, en els propers anys, el país s’enfronta a la jubilació de l’anomenada generació del baby boom, que a Alemanya abraça els que van néixer des de principis dels cinquanta fins a mitjans de la dècada dels seixanta. Aquest fet posarà a prova el sistema de pensions alemany, ja que es tem que hi hagi escassetat de mà d’obra a causa de l’envelliment de la població. En aquest sentit, ja s’han anat prenent mesures, com ara augmentar l’edat de jubilació als 67 anys. La immigració podria ajudar a resoldre part del problema, però alhora genera nous desafiaments. De fet, des de la crisi migratòria del 2015, que va afectar en gran manera Alemanya i Àustria per l’allau de peticions d’asil que van rebre, l’auge de l’extrema dreta en aquests països ha estat fulgurant. A Alemanya, Alternativa per Alemanya (AfD) ha ocupat pràcticament tots els parlaments regionals i també el Bundestag.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)