El dossier

Un escenari post-Brexit amb l’unionisme més radicalitzat

Irlanda s’enfronta a nous desafiaments en el segon any del Brexit. Els canvis en la política econòmica del país poden suposar un maldecap per al govern de Dublín

Després d’un any complicat pel que fa a l’aplicació de les noves regles comercials post-Brexit, la sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE) continuarà plantejant desafiaments per a les dues Irlandes el 2022. A principis de l’any passat havia de començar la nova relació econòmica entre el Regne Unit i la UE, regida per l’Acord de Comerç i Cooperació, segellat el 2020, i pel de Retirada, signat el 2019 i que incloïa el controvertit Protocol Irlandès.

Tot i això, aquest instrument, dissenyat per mantenir oberta la frontera entre les dues Irlandes –clau per a les seves economies i per al procés de pau–, imposa controls duaners als ports per als béns que arriben a l’Ulster procedents del Regne Unit (Escòcia, Gal·les i Anglaterra), amb una nova càrrega burocràtica que ha provocat escassetat de productes a la regió i noves tensions polítiques. Ateses totes les dificultats que ha suposat l’aplicació del nou règim econòmic, Londres ha preferit endarrerir un any l’aplicació de controls sobre certs productes. Aquests canvis han provocat que els unionistes d’Irlanda del Nord –representats pel DUP i que defensen la continuïtat de l’Ulster sota tutela britànica– entressin en còlera perquè es troben entre els brexiters més durs i defensen l’aplicació de l’acord tal com s’establia en un principi.

Precisament, el DUP afronta un any clau per mantenir la seva posició com a primer partit a l’Ulster. Aquesta continuïtat es pot veure estroncada pels problemes que està causant la sortida de la Unió Europea en una regió que va votar majoritàriament, un 56%, en contra d’aquesta separació en el referèndum que es va celebrar el 23 de juny del 2016. Els seus votants, segons revelen algunes enquestes, podrien passar-li factura. En canvi, els pronòstics auguren un moment dolç per al Sinn Féin –partit catòlic, antic braç polític de l’IRA i que defensa la reunificació d’Irlanda– que es podria convertir per primer cop en la història de l’Ulster en la formació més votada, mentre que el DUP fins i tot es podria veure avançat per altres partits unionistes.

A més dels reptes que planteja el Brexit, el govern irlandès ha d’afrontar durant aquest any un canvi important en la política de baixa fiscalitat que tants beneficis ha reportat al país des del 2003 i que ha atret un gran nombre de multinacionals, sobretot tecnològiques. Aquesta política econòmica ha suposat uns enormes beneficis per a l’illa: de ser un territori eminentment agrícola, la capital del país –i també els nous polígons industrials que s’hi han anat construint al voltant– s’ha convertit en un hub tecnològic, amb grans multinacionals instal·lades al territori. Google, Apple, Ebay i Linkedin en són alguns exemples. Tot i això, aquesta política ha arribat a la seva fi. Dublín va acceptar l’octubre passat sumar-se a l’acord internacional de l’OCDE sobre fiscalitat i elevar el seu impost de societats del 12,5% actual al 15%. Amb aquest canvi, el govern irlandès preveu que deixarà d’ingressar uns 2.000 milions d’euros el 2022, i tot i que espera compensar-ho amb un augment del comerç amb Irlanda del Nord, Dublín també confia mantenir el seu alt ritme de creixement del PIB, que estima entre el 4 i el 5% el 2022, gràcies, entre altres factors, al repunt de les exportacions i a l’empenta de la demanda interna després de la fi dels confinaments per la pandèmia i l’èxit de la vacunació a Irlanda, on més del 90% dels adults estan immunitzats. També es confia que després de dos anys es recuperi el turisme a través dels viatges internacionals que opera Ryanair, l’aerolínia irlandesa líder en viatges de baix cost, que aquests darrers anys ha patit pèrdues milionàries.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)