El dossier

La llet no té preu

Els ramaders del boví de la llet estan al límit. Els costos s’han disparat i el preu de la llet fa anys que està estancat perquè, diuen, s’utilitza com a producte reclam. En deu anys n’han plegat la meitat

MARC XIFRA (UP)
“Les distribuïdores tenen molt poder i fan servir la llet com a producte reclam, venent-la per sota del preu de cost”
ROSA PRUNA (ASAJA)
“Això només passa aquí. Per què als altres països de la UE és paga entre 40 i 44 cèntims el litre i aquí, tot i ser deficitaris, no?”
ROSER SERRET (JARC)
“El problema del ramader és que no pot posar ni el preu de compra ni el preu de venda, ja que el posa la indústria”
ROGER GASPA (CEDAC)
“No comprem la llet al ramader, no som un càrtel, no tenim posició de fixació de preus, ni definim el valor del producte al llarg de la cadena"
JOAN PIJOAN (LÀCTIA)
“Hem fet tot el possible perquè això es mogui i ho hem intentat millorar, però és un tema difícil de resoldre"
QUOTA DE MERCAT
Les empreses amb més quota de mercat en superfície de venda a Catalunya són Mercadona (15%), el grup Dia (10%) i Bon Preu (10%)

A Catalunya es consumeix més llet de la que es produeix. Tot i que la venda de llet líquida està en retrocés, la producció de derivats làctics –iogurts i formatges– fa que el ramader tingui garantida la venda de la llet fins i tot abans de munyir-la. Tot i aquesta demanda i el dèficit en producció, el sector de la llet fa anys que està immers en una crisi endèmica que ara no ha fet més que agreujar-se amb l’augment generalitzat dels costos de producció. Una darrera estocada que els ramaders pronostiquen que pot ser letal si no es fa res per revertir la situació.

Les xifres oficials del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural constaten que en deu anys s’ha passat de 921 explotacions ramaderes a les 490 de l’any passat. Des del sector diuen que encara són menys els que sobreviuen i que el degoteig no cessarà. Per què pleguen si la llet és un producte amb sortida garantida? Perquè l’han de vendre per sota del preu de cost. L’estiu passat, abans de l’incessant augment de costos, el cost estimat de produir un litre de llet fet pel departament era de 37,41 cèntims d’euro/litre, i al ramader se li pagava a un preu mitjà de 33,42 cèntims d’euro/litre. Ara, amb l’augment del cost de l’energia i del cereal, el preu s’enfila fins als 40-41 cèntims. Tot i estar en ple procés de renegociació de contractes i haver assolit algun augment abans d’acabar l’any, es continua pagant per sota del preu de cost.

Per al consumidor, l’any passat el preu de la llet va tenir un augment interanual del 3,7% (l’IPC va pujar una mitjana de 6,7%); en canvi, les matèries primeres bàsiques per a l’alimentació animal es van incrementar un 26%, segons el sindicat JARC. “En els darrers tretze anys només en tres hi ha hagut beneficis per al sector ramader. Això ja ho diu tot”, sentencia des d’Unió de Pagesos (UP) Marc Xifra, responsable del sector boví de la llet del sindicat. La seva homòloga a l’Associació de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), Roser Serret, tira encara més enrere per resumir-ho: “Els avis expliquen que quan eren joves el pa, la llet i tallar-se els cabells valien el mateix. Avui tot s’ha revalorat menys la llet.” I des de l’Associació Agrària Joves Agricultors (ASAJA), la seva presidenta, Rosa Pruna, llança la pregunta següent: “Això només passa aquí. Per què als altres països de la Unió Europea és paga entre 40 i 44 cèntims el litre i aquí, tot i ser deficitaris, no?”.

Cadascun dels actors que participen en alguna de les baules d’aquesta cadena alimentària dona per bona la seva resposta i assenyala el negociat veí. Sigui com sigui, tots admeten que la situació del sector és complexa i que perdre els productors del territori ni a curt ni a llarg termini no beneficia ningú. La solució sembla senzilla: pagar més al ramader i augmentar el preu de venda al públic, però la situació té unes arrels més profundes, i la crisi ja és estructural.

L’origen del mal

Un punt de partida per entendre la situació actual ens situa al 1984, quan la Unió Europea va decidir establir un règim de quotes làcties a cada país per eliminar la sobreproducció i evitar un enfonsament de preus. Amb l’ingrés efectiu de l’Estat espanyol a la Unió Europea, el 1986, calia negociar, entre d’altres, la quota de producció de llet. “D’aquí ve el problema i la culpa la té al cent per cent l’administració, que va negociar malament”, sentencia Rosa Pruna. A més de presidenta d’ASAJA va ser durant setze anys membre del Comitè Professional Agrari de Brussel·les i sap com van anar les coses: “Mentre la resta de països inflava el cens de vaques que tenien per obtenir més quota, Espanya va dir que no tenia cens –cosa que no era veritat– i va donar unes xifres per sota de les reals. D’aquí ve el greuge, perquè a partir de llavors la quota va ser més baixa i des que vam entrar a la UE que som deficitaris de llet i n’hem d’importar.” Pruna també posa l’accent en la manera com des del govern central es va gestionar la transformació del sector lleter: “Mentre en altres països van ser els respectius estats els que van assumir el cost de les quotes, aquí la gent les havia de comprar, i molts es van endeutar per poder produir més.” El 2015 es va liberalitzar el sector i es va aixecar el sistema de quotes. Els que havien pagat, fins i tot endeutant-se, per poder produir més van perdre competitivitat.

L’any 1986, detalla Pruna, hi havia 6.500 explotacions a Catalunya i avui, assegura, no s’arriba als 300 ramaders de llet, encara que les xifres oficial siguin unes altres. En el moment de fer la transformació, l’Estat va pagar un tant per vaca als ramaders que no volien produir més. “Aquests, lamentablement, van ser els visionaris”, diu. Ara hi ha unes cinquantena d’explotacions pendents de complir un termini de millora per tancar, perquè amb el preu actual hi perden, afegeix.

El preu

Des del sector ramader veuen en el preu de la llet com el causant de tots els mals. “Les grans distribuïdores tenen molt de poder i fan servir la llet com a producte reclam, venent-la per sota del preu de cost”, es queixa Xifra. Coincideix amb Roser Serret, de JARC, que considera necessari conscienciar el consumidor perquè sàpiga que està comprant un producte per sota del preu de cost. Ara als supermercats la llet bàsica de marca blanca voreja els 67 cèntims d’euro, i la llet de primera marca ronda els 95. “Si tota la llet es vengués a 85 cèntims tothom s’hi podria guanyar la vida, però les marques blanques marquen el preu”, es queixa el representant d’Unió de Pagesos, que fa un calcul ràpid sobre les repercussions que aquest augment tindria per al consumidor, tenint en compte que la mitjana és un consum per càpita de 64 litres any: “La diferència és molt poca i, en canvi, salvaríem un sector.”

Per saber què paga el consumidor només cal anar al supermercat. Saber què cobra el ramader ja és més complicat. Cada empresa té la seva política de preus i no sempre es paga el mateix a tots els ramaders: el nombre de vaques, el transport, si és llet contractada o fora de contracte... Fins i tot algunes empreses paguen un plus en funció de com es gestiona l’explotació. A finals del 2021, els preus mitjans oscil·laven entre els 31 i els 35 cèntims/litre i alguna cooperativa fins i tot pagava un cèntim més. Sense delatar públicament ningú, també es parla de l’altre extrem, amb casos puntuals en què s’ha pagat llet a només 28 cèntims. Siguin 28 o poc més de 36, el cost de produir un litre de llet ha assolit els 40 cèntims/litre, i ni els que treballen per a marca blanca ni els que venen la llet a primeres marques tenen els costos coberts.

Qui marca el preu?

“El problema del ramader és que no pot posar ni el preu de compra ni el preu de venda, que te’l posa la indústria”, diu Roser Serret. Els sindicats JARC i UP han focalitzat les protestes davant les cadenes de supermercats, a les quals reclamen establir un preu mínim de venda al públic i no fer servir la llet com a producte reclam. ASAJA també renega dels que rebenten preus amb productes reclam, però en el cas de la llet s’estima més assenyalar cap a la indústria: “Si la indústria paga realment el que val el litre de llet al ramader, després com si la volen regalar, és el seu problema.”

Aquest és també l’argument dels representants dels supermercats. Roger Gaspa és secretari general de CEDAC (Consell d’Empreses Distribuïdores d’Alimentació de Catalunya), la filial catalana de la patronal que representa els grans supermercats. Davant les acusacions de vendre llet per sota del preu de cost i fer-la servir com a producte de reclam és taxatiu: “Des del món de la distribució neguem rotundament que funcionem com un càrtel o un monopoli que determina el preu de la cadena de valor de la llet. Això és absolutament fals. Nosaltres no comprem la llet al ramader, no som un càrtel, no tenim posició de fixació de preus, ni definim el valor del producte al llarg de la cadena. Els ramaders venen a la indústria i nosaltres comprem a la indústria. No hi ha més”, diu.

Tot i que és cert que qui compra la llet al ramader és la indústria, els productors expliquen que són les grans cadenes de supermercats les que pressionen la indústria per comprar a un preu més baix. “Quan s’acaben les reunions, se’n van a dinar plegats”, diu un ramader.

La llei de la cadena alimentària fixa que en el contracte entre ramader i indústria hi ha de figurar el preu que costa fer el litre de llet i que no es pot comprar per sota aquest preu. El fet que la llet sigui un producte periple que no es pot emmagatzemar durant temps també juga en contra dels ramaders, que han de signar contractes en què s’admet un preu de cost inferior al real per tal de poder col·locar la llet. L’estiu passat, els ramaders de les cooperatives Plana de Vic i Vaquers d’Osona van ser notícia perquè no volien firmar un contracte per sota els 37 cèntims/litre amb la seva distribuïdora, Làctia, que argumentava que era un preu molt per sobre de la mitjana del mercat. Els ramaders anaven més enllà i acusaven Mercadona, el principal client de Làctia, d’estar al darrere de la decisió.

Des de la patronal que representa les grans superfícies, però, també són contundents: “Hi ha un instrument que funciona molt bé, que és la llei de la cadena alimentària; si no t’agrada el contracte que et proposen pots denunciar-ho. Que utilitzin aquests instruments, que no tenien fa un parell d’anys”, diu Roger Gaspa, que insisteix: “El que no podem acceptar és que se’ns acusi de ser els que fixem el preu de la llet.”

Els sindicats Unió de Pagesos i JARC també han focalitzat en els supermercats d’aquesta firma les darreres protestes. Des d’UP fan els seus números i expliquen que un 80% de la llet que es produeix a l’Estat espanyol es ven en forma líquida i que d’aquesta, un 55% es ven com a marca blanca, la meitat de la qual es comercialitza a Mercadona. “Tot i que la paga una mica més, Mercadona marca el preu perquè té una quota de mercat molt gran”, diu Xifra, que també explica que els supermercats estan amatents respecte a qualsevol moviment que es faci amb el preu de la llet.

Fonts de Mercadona responen: “Tots som coneixedors del fort increment continuat que estan tenint els costos en tota la cadena de subministrament, tant per als proveïdors làctics com per als ramaders i, per tant, a Mercadona hem hagut de procedir a fer repercutir aquests increments que els nostres proveïdors estan duent a terme al punt de venda en alguns dels nostres productes làctics.”

L’increment del preu de la llet que ha fet Mercadona ha revertit en els seus productors; en canvi, admeten els sindicats, altres marques blanques també van incrementar el preu als lineals del supermercat, tot i continuar pagant el mateix als ramaders.

Segons l’Anuari de la distribució comercial del sector quotidià en règim d’autoservei, que elabora biennalment la Direcció General de Comerç i que es va fer públic a finals d’any, a Catalunya les empreses amb més quota de mercat en superfície de venda són Mercadona (15%), el grup Dia (10%) i Bon Preu (10%). En nombre d’establiments encapçala el rànquing Dia (19%), seguit de Condis (12%) i de GM Food (9%). Pel que fa al rànquing de facturació, Mercadona continua liderant la llista, i Bon Preu ocupa la segona posició, al davant del grup Dia i de Carrefour, que ocupen el tercer i el quart lloc, respectivament. Per a uns, el fet que el mercat estigui tan repartit afavoreix que ningú tingui quota de domini. Per a d’altres, la forta competència fomenta la política de rebentar preus amb productes de reclam.

La indústria lletera

La indústria lletera és la baula que fa de pont entre el ramader i el distribuïdor. Compra la llet al ramader i la porta al supermercat, ja sigui com a llet líquida o transformada en derivats. Entre les principals indústries lleteres de Catalunya (vegeu la peça de la pàgina 11) hi ha Làctia, una societat limitada formada per les cooperatives Lletera Campllong i COVAP. La presideix Joan Pijoan, un ramader que també és president de Lletera Campllong. Al marge de la seva vinculació amb Làctia, la cooperativa fa un any que va decidir comercialitzar llet amb marca pròpia, i això fa que Pijoan porti gairebé tots els barrets de les baules de la cadena. “En termes generals, rarament trobarem una exploració que el 2021 cobrís costos. Això és així i com a ramader així ho visc”, diu tot just començar. Admet complexitat a l’hora d’atribuir a un esglaó concret de la cadena la devaluació del preu de la llet. “El 2021 va començar amb uns preus de venda al públic de marques blanques molt baixos i hi ha hagut un increment molt elevat de costos, tant pel que fa a explotació com a escala industrial, i ha costat molt que s’augmentés el preu de venda al públic mentre aquestes parts patien molt”, explica. Creu que, a més de la distribució, també hi ha els fabricants de primeres marques, que venen la llet a un preu més elevat, però que paguen el mateix al ramader. “Amb la llet a 90 cèntims i un repartiment coherent en podria viure tothom. A 60 cèntims no hi ha prou valor en el preu de venda al públic i es treballa molt al límit i quan es comencen a incrementar els costos, això ja no s’aguanta i no hi ha prou diners per poder pagar tots els esglaons.” Al seu entendre, hi ha una lluita de quotes de mercat en què ni la distribució vol renunciar a la seva marca blanca ni els grans fabricants a les primeres marques. I què passa a Làctia? “Estem treballant a marge zero i traslladem tot el que podem al ramader, perquè som dues cooperatives de ramaders i sabem el que s’està patint al camp.” Quan se li pregunta per què no venen més car, Pijoan respon: “Hem fet tot el possible perquè això es mogui i hem intentat millorar, però és un tema difícil de resoldre. Com a Làctia estem satisfets de tot el que hem aconseguit avançar i millorar, tot i ser conscients que anem tard i que no hem arribat a lloc, però no tenim possibilitats de treure’n d’allà on no n’entra.” Després de tres pujades l’any passat, ara paguen la llet posada a planta a 36,75 cèntims.

La solució

Des del govern català s’han impulsat un seguit de mesures per rescatar el sector: una línia de crèdits, crear l’Institut de la Llet per promoure’n el consum o impulsar un índex de referència relatiu als costos (vegeu l’entrevista al secretari d’Alimentació).

Una altra via a explorar seria dedicar un percentatge de llet més elevat a fer productes derivats, que tenen molt més valor afegit que la llet líquida envasada. Mentre que a Europa només un 13% del total de la llet es comercialitza com a llet líquida, aquí el percentatge és del 30%.

Des de JARC, Roser Serret troba bé qualsevol mesura de promoció –“els ramaders només ens hem preocupat de fer la llet i ens hem oblidat de posar en valor les seves qualitats”, diu– i té clar què cal fer amb el preu: “Fixe’m-nos en Israel, on hi ha fixats uns preus indexats.” Des d’ASAJA, Rosa Pruna fa anys que té clara la solució: “Amb una central lletera catalana hauríem posat fi a aquest monopoli”, diu. També creu que ha faltat valentia per part dels governants i posa en dubte que l’estratègia que al seu dia va promoure el govern català amb Llet Nostra hagi funcionat. Per part del sindicat UP, Marc Xifra és conscient que la solució no és sortir a manifestar-se: “El que cal és que es faci complir la norma, que les lleis funcionin, que els contractes reflecteixin el preu de cost i que els polítics facin polítiques”, conclou.

La llei estatal de la cadena alimentària, vigent des del 2013 i modificada el desembre passat, és vinculant i estableix que un producte no es pot vendre per sota del preu de cost. Tot i que la normativa hauria de ser garantia per a tothom, només satisfà el sector de la distribució. Els ramaders es queixen que no funciona perquè no és prou dissuasiva i que en aquesta revisió no s’ha definit una posició de domini a partir de les quotes de mercat. Hi ha escepticisme, però s’apel·la el govern a intensificar les inspeccions.

En espera de veure si els canvis tenen efecte, les posicions i els arguments d’uns i altres continuen girant en bucle. I és que, com resumeix un ramader: “No n’hi ha cap, de sant, en aquesta missa.”

Qui compra llet als ramaders catalans?

De les principals indústries lleteres que operen a Catalunya la planta que la multinacional francesa Lactalis té a Mollerussa és, amb diferència, la més gran. Embotella per a primeres marques com El Castillo, Puleva o Président i també per a marques blanques com Bon Preu i Carrefour. Entre les més importants també hi ha la planta de Làctia a Vidreres, una SL integrada per COVAP i Lletera Campllong que fa la llet Hacendado per a Mercadona i primeres maques com ATO, Central Lechera Asturiana i Llet Campllong. Pascual, amb planta a Gurb, fa llet de marca pròpia i té cedit un lineal a Llet Nostra per embotellar la dels seus ramaders. Danone, a Parets del Vallès, compra llet per transformar en derivats. Letona (Grup Cacaolat) té planta a Santa Coloma de Gramenet i no fa marca blanca. En l’àmbit cooperatiu, destaca Cadí i la seva industria formatgera, on fan elaborats, i Guissona.

Un institut per donar valor a la llet

Per donar resposta a una de les demandes del ramaders, que veuen com la llet perd quota de mercat, el govern català va anunciar el desembre passat la imminent creació de l’Institut Català de la Llet i els Productes Làctis, una eina que ha de servir per posar en valor les qualitats alimentàries de la llet i els seus derivats i promoure’n el consum. L’Institut, que farà una aposta pel producte català, estarà liderat pel sector, ja que hi seran representats productors, distribuïdors i comercialització.

Un sector abocat a la protesta

El 2021, els ramaders del boví de la llet van intensificar les protestes per fer evident la problemàtica. L’any va acabar amb un centenar de ramaders a les portes d’un supermercat de la cadena Mercadona de Girona, amb pancartes en què es reclamava un preu just. A l’estiu ja havien protestat a Vic, on van aconseguir que el supermercat apugés el preu de la llet. També a l’estiu hi va haver disputa entre els ramaders d’Osona i Vic amb la indústria Làctia. Al novembre les protestes van ser a la planta Lactalis de Mollerussa i al supermercat de la cadena Lidl de Golmés.

Les xifres del sector lleter

A Catalunya es van consumir el 2020 una mitjana de 63 litres de llet per persona, 11 quilos de iogurts i 10 quilos de formatge. Això suposa una despesa per persona de 44 euros en llet, 22 en iogurts i 79 en formatge. Són dades del Departament d’Acció Climàtica sobre un sector que ha passat de 921 explotacions el 2011 a 490 l’any passat, de les quals 23 concentren gairebé una tercera part del total de caps de bestiar, que a Catalunya és de 77.000 vaques.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)