El dossier

Productes de proximitat i ecològics com a alternativa

Alguns ramaders han optat per gestionar la llet amb l’elaboració de productes derivats que ells mateixos treuen al mercat. Tampoc és un camí fàcil

JOSEP MARIA BOSCH (gerent d’Agrofresc)
“Poder arribar als lineals de les botigues no és fàcil i, a més, hi ha establiments que demanen marges molt elevats. Amb això, malauradament, difícilment podem competir”

A la granja Torre d’en Roca de Sallent (Bages) fa més de cent anys que treballen amb vaques i llet. Els germans Bosch són els que ara gestionen l’obrador de làctics i la recria de vedelles. Van arribar a un acord amb el mas el Soler de n’Hug, del Lluçanès, perquè s’ocupés del maneig del bestiar i subministrés la llet a la masia bagenca, que comercialitza llet fresca amb marca pròpia i també elabora de manera artesana iogurts i postres. “La situació no és per tirar coets, però en podem viure”, explica Josep Maria Bosch. Ell és el gerent de la granja i el cofundador d’Agrofresc Productes de la Llet, una societat limitada que van crear el 2006 juntament amb un altre mas de Santa Maria d’Oló, El Canadell, que també fa producte de proximitat amb llet fresca, sobretot formatges i matons. “Vam crear una comercial distribuïdora per portar productes de proximitat a 1.500 punts de venda d’arreu de Catalunya”, explica. Tenen el control de tot el procés: des de munyir la llet fins a portar-la en vint-i-quatre hores a les neveres de supermercats i, sobretot, a les botigues de productes de proximitat, on la venen sota la marca comercial La Torre. El preu? “Nosaltres no podem obligar el punt de venda a posar-hi un preu, però sí que el podem recomanar”, puntualitza Bosch.

Als lineals del supermercat el preu de la llet fresca oscil·la entre 1,25 i 1,35 euros/litre, i la recomanació per al consumidor és que llegeixi bé l’etiquetatge si troba llet als refrigerats molt per sota d’aquest preu per comprovar si realment és llet de proximitat munyida fa poques hores.

Optar pel producte quilòmetre zero i el producte ecològic és una alternativa per no dependre dels preus i les directives que marquen la indústria i les distribuïdores. Els que han escollit aquest camí no se’n penedeixen, però tot i això remarquen que no tot són flors i violes: “Els controls sanitaris són molt salvatges i els controls per tenir un producte ecològic són difícils d’assolir”, remarca el ramader de la Torre d’en Roca. Un cop tens el producte elaborat i certificat, cal trobar la manera de fer-lo arribar al consumidor. “Poder arribar als lineals de les botigues no és fàcil i, a més, hi ha establiments que demanen marges molt elevats. Amb això, malauradament, difícilment hi podem competir. Per això vam decidir associar-nos per crear una comercial que ens permetés arribar amb el producte fresc als punts de venda de tot el territori català”, explica.

Ningú discuteix la sostenibilitat del producte de proximitat i les virtuts del procés ecològic. El preu, en canvi, sí que pot ser un dissuasiu. Aquí el ramader de La Torre d’en Roca torna a insistir que cal escollir bé el lloc i el producte que es compra i entendre que una certificació d’aquí no sempre és equiparable a la d’altres productes que s’importen de molt lluny amb l’etiqueta d’ecològics.

El seu és un camí sense retorn i tot i el convenciment que ha escollit l’alternativa bona no hi ha optimisme quan parla de la situació del sector. “El futur? Fotut. El sector o s’especialitza o fa una llet d’una qualitat molt bona o és mort”, diu Josep Maria Bosch, que aprofita també per reivindicar a l’administració catalana incentius per munyir.

producció ecològica

El Joan Pou Vila és un ramader de 43 anys que porta la granja Masia Can Joans, a Lliçà d’Amunt. Té una cinquantena de vaques a l’explotació, on treballen ell i la seva dona. “Som petits. Ni podem ni volem créixer”, diu tot just començar. A la granja, on ja hi treballaven els seus pares, venien fins fa uns anys la llet a Pascual: “Nosaltres estàvem contents, però no en fèiem mai prou, les vaques estaven estressades perquè havien de produir molt, menjaven més i duraven menys. Ara sense pressionar-les tant, anem més bé. Produeixen menys, però duren més”, raona.

Explica que l’aposta de les grans marques és la de granges amb moltes vaques i molta producció i que fins i tot et deixen el capital per comprar-les, fet que et lliga de mans i peus. Ell, però, va escollir transformar-se en una granja de llet ecològica amb un model de gestió sostenible més lligat a la terra. “Em faig el gra i el farratge ecològic i els fems de les vaques és adob per a les terres, que cultivo fent plans de rotació”, explica. “No és un canvi que es pugui fer d’un dia per l’altre, és una aposta a llarg termini”, afegeix. Ell va començar amb la transformació de les terres el 2014 i ara, amb la producció de llet ecològica consolidada, tot just acaba de posar en marxa un obrador per fer i vendre productes làctics sota l’etiqueta Can Joans.

Ell també emfatitza que no és un camí fàcil. “Hi has de posar ganes i hores perquè el projecte tiri endavant, però ens en sortim.” Parla també d’inconvenients i incerteses: “Abans venies la llet i te n’oblidaves i ara també ho has de comercialitzar.” Això vol dir moltes hores: “Només et puc dir que jo i la meva dona fa tres anys que no fem ni un dia vacances, però això la gent no ho veu.” Tot i les dificultats i els comentaris d’alguns companys –“què fas tu amb això de l’ecològic?, em deien al començament”– no tornaria enrere: “La llàstima és no haver-ho fet abans”, conclou.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)