El dossier

Adeu a la regla

Fogots, insomni, tristesa... La menopausa pot ser un moment complicat, però no s’ha de viure amb resignació. Cal normalitzar el procés, parlar-ne obertament, i deixar de banda prejudicis, com ara que els tractaments hormonals són sempre perjudicials

HÀBITS SALUDABLES
Coses tan senzilles com fer una bona dieta, caminar mitja hora al dia i evitar l’alcohol i el tabac poden ajudar a passar millor la menopausa
CUIDAR-SE MÉS
En aquesta etapa són bàsics els hàbits saludables per prevenir problemes posteriors

Quan les dones som un fetus a la panxa de la mare és quan tenim més ovòcits (òvuls que encara no han madurat). Se’n comencen a produir nou setmanes després del moment de la concepció –quan es formen els genitals– i el seu augment és progressiu fins a arribar al cinquè mes de gestació. En aquest moment, els petits ovaris del fetus femení contenen uns set milions d’ovòcits. A partir de llavors, però, ja no se’n produeixen més i els que hi ha van desapareixent de manera natural. En néixer, una nena sana en tindrà uns dos milions, que ja seran només entre 300.000 i 500.000 en el moment de la primera menstruació. En la vintena i en la primera meitat de la trentena, encara que la xifra continuï baixant, la dona es troba en l’etapa de màxima fertilitat. A partir dels 35 anys, però, la reserva d’aquests òvuls per madurar comença a caure en picat i cap als 50 ja ha desaparegut pràcticament del tot. És el moment de la menopausa, quan la regla desapareix ja definitivament. Evidentment tot això són les dades que es prenen com a referència, perquè cada dona és un món i cada cos femení viu un procés diferent. El que segurament totes tenim en comú és que hem rebut poca informació sobre el tema, i la que tenim sovint planteja un escenari terrorífic ple de fogots, insomni, depressió i augment de pes.

Es calcula que un 20% d’afortunades no tindran cap símptoma menopàusic excepte deixar de sagnar; un 60% en tindrà de lleus i un 20% en tindrà de més greus, que afectaran directament la seva qualitat de vida. La medicina ens diu que la menopausa s’ha de presentar entre els 48 i els 50 anys, tot i que a partir dels 45 també es consideraria normal. Si passa entre els 40 i els 45 es tracta d’una menopausa avançada. I abans dels 40 es considera menopausa precoç, s’anomena insuficiència ovàrica prematura (IOP) i, en aquest cas, s’ha de tractar com si fos una malaltia. “En aquestes dones tan joves és indispensable el tractament hormonal, perquè si la regla marxa tan aviat augmenta moltíssim el risc de patir osteoporosi i el risc cardiovascular. En el cas de la menopausa avançada s’ha de valorar en funció de cada pacient, però normalment també és recomanable algun tractament”, explica la doctora Montserrat Manubens, ginecòloga especialista en menopausa de la clínica ginecològica Women’s de Barcelona.

canvis físics i emocionals

Quan els ovaris deixen de funcionar de manera regular es produeixen alteracions en la producció de les hormones que regulen el cicle menstrual –l’estrogen i la progesterona– amb canvis físics i emocionals com a conseqüència. Els fogots, la suor, l’augment de pes i l’insomni són els símptomes físics principals, així com la tristor, la irritabilitat, els canvis d’humor i fins i tot la depressió en el terreny emocional. Tot i parlar de símptomes, però, la menopausa en l’edat que toca no s’ha de considerar en cap cas una malaltia. “És un procés fisiològic natural i el que s’ha de valorar és si els símptomes són prou condicionants per a la vida de la dona per plantejar fer un tractament”, explica la doctora Manubens.

En qualsevol cas, el que s’ha de tenir en compte sempre, hi hagi o no símptomes, és que en aquest moment la dona ha de prestar més atenció a la seva salut per prevenir sobretot dos grans problemes que poden sorgir: la pèrdua de massa òssia i les malalties cardiovasculars.

“És important fer una dieta adequada per evitar que augmenti el colesterol i per garantir una aportació suficient de calci. També cal fer exercici, que pot ser caminar mitja hora cada dia. Una cosa tan senzilla com aquesta, limitant molt el consum d’alcohol i deixant el tabac completament, ja suposa una millora”, insisteix la doctora.

La menopausa no es pot retardar, però amb aquestes mesures tan senzilles s’hi podrà fer front amb més garanties. La doctora Mila Martínez, presidenta de la Secció de Menopausa de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, insisteix en la necessitat de mantenir uns hàbits saludables i afegeix que també és important intentar ser positiva i buscar activitats o aficions que et facin feliç. “La manera que tens de viure els símptomes també afecta. Una de les opcions no medicamentoses que es pot tenir en compte en la menopausa són les teràpies conductuals, modificar la teva conducta”, assegura. Així, segons aquesta experta, davant d’una sufocació cal intentar no pensar coses com “no puc més”, “no aguantaré”, “no podré dormir”... “És millor canviar aquesta visió –afegeix Martínez– i pensar que el problema del fogot tan sols durarà uns minuts. Va bé prendre consciència que la menopausa és una fase, que no és eterna i que s’ha d’intentar viure el millor possible. Aquest punt de vista més positiu ajuda moltíssim.”

teràpia hormonal

Ara bé, quan els símptomes afecten la qualitat de vida de la dona es pot recórrer a la teràpia hormonal, encara que algunes dones, d’entrada, s’hi mostrin reticents. “Ara es parla més que abans de la menopausa, però potser no se’n parla en els termes adequats. Si entres a les xarxes socials es veu que hi ha moltes persones en contra d’aquestes teràpies hormonals, quan realment estan indicades per a les dones de menys de 40 anys i també en altres casos concrets”, assegura Manubens.

La doctora Martínez, per la seva banda, explica que la mala premsa de les teràpies basades em hormones és el resultat d’haver volgut “medicalitzar” la menopausa durant els anys seixanta del segle passat, per intentar fer que les dones es mantinguessin guapes i joves durant més anys. “Aquest va ser el problema. Es va imposar la idea que la dona no havia d’envellir i que havia de ser com si tingués 30 anys durant molts anys. I això és evident que no és així, primer perquè no s’ha de tractar la dona com un objecte i després perquè ja es va veure que té conseqüències”, assegura.

Va ser uns anys més tard quan van saltar totes les alarmes amb estudis que indicaven que la teràpia hormonal indiscriminada podia augmentar el risc de càncer de mama. La polèmica estava servida, i durant dècades es va obrir un debat important, tot i i que cada cop hi ha més consens sobre els beneficis que suposa la teràpia sempre que es faci correctament.

“No s’han de fer tractaments indiscriminats, però ara sabem que es poden tractar amb hormones les dones que tenen menys de 60 anys o aquelles que fa menys de deu anys que tenen la menopausa. En aquests casos, els beneficis superen els riscos, sempre partint de la base que si no necessiten el tractament, evidentment no l’han de fer”, insisteix Martínez.

QUALITAT DE VIDA

Imaginem una dona que arriba a la menopausa i comença a patir uns fogots terribles a la nit que li impedeixen dormir. No una nit de tant en tant, sinó nit rere nit, amb la impossibilitat de descansar bé. O una dona que pateix sudoracions al rostre repetidament durant tot el dia i que treballa de cara al públic i s’angoixa per la imatge que pot donar. O una altra dona que veu que les seves emocions es descontrolen com quan estava a la pubertat. Totes elles podrien plantejar-se la teràpia hormonal, sempre que els seu metge consideri que val la pena. Si està indicada, amb la dosi ajustada i en el període de temps correcte, la teràpia hormonal ajuda a controlar els símptomes i, a més, és adequada per poder mantenir la massa òssia i per evitar el risc de malaltia cardiovascular.

“És cert que quan comencem el tractament sobre els 50 anys aconsellem no passar de cinc anys per no augmentar el risc de càncer de mama. En realitat, el risc augmenta a partir dels deu anys de tractament, però per prevenció només en fem cinc com a màxim”, explica la doctora Manubens.

Tot això sempre que la dona conservi la matriu, ja que llavors ha de prendre les dues hormones, l’estrogen i la progesterona. “Si no té matriu podríem donar-li només estrogen i el tractament es podria allargar més, ja que l’estrogen sol no augmenta el risc de càncer de mama. Ara bé, això no vol dir que puguem fer durant vint anys un tractament d’aquest tipus. La teràpia hormonal controlada no suposa més risc de càncer”, insisteix. A la pràctica, i malgrat tenir controlats els riscos, encara és molt baix el percentatge de dones que utilitza teràpies basades en hormones. “Aquests tractaments no els ha de fer tothom, evidentment. Potser només un 20% de les dones en menopausa els necessiten, però actualment només el fa un 1% d’aquest 20%”, indica Mila Martínez. “Fa molta por el càncer de pit –afegeix–, però es una por absolutament infundada. L’obesitat o prendre més de tres unitats d’alcohol cada dia multiplica per cinc i per deu els risc que comporta la teràpia hormonal. De fet, per estadística, és més arriscat divorciar-se o separar-se que prendre hormones”, afirma.

Així, sempre segons aquesta especialista, s’ha vist que si s’estudien 100 dones de 50 anys a l’atzar, es veu que en els cinc anys següents 2,8 patiran càncer de mama. Si les 100 dones fan, totes, tractament hormonal, les que patiran càncer de mama seran 3,5 dones, per tant l’augment del risc és força reduït. I més tenint en compte que si s’estudien 100 dones divorciades, les que tindran càncer de mama seran 7. Això no vol dir, evidentment, que les dones hagin de continuar casades per por del càncer, sinó que els factors que hi poden influir són molts. I és interessant insistir en els hàbits saludables, ja que s’ha comprovat que l’obesitat i el consum de substàncies tòxiques com l’alcohol, el tabac o altres drogues són factors clarament més perjudicials que la teràpia hormonal ben controlada, però en canvi no s’hi para tanta atenció.

Per a les dones que no poden o no volen seguir una teràpia hormonal, també hi ha alternatives, com ara l’acupuntura, que està força ben considerada en l’àmbit mèdic. Una altra opció són els complements naturals. Només cal visitar qualsevol parafarmàcia per veure lleixes plenes de productes que prometen alleugerir símptomes menopàusics.

N’hi ha que inclouen plantes (llúpol, onagra, maca, preparats de soja, passiflora, valeriana..), tota classe de vitamines (A, C, D, E i diverses del grup B), aminoàcids (com ara GABA, l-triptòfan, arginina...), minerals (magnesi, manganès, calci, seleni, zinc...) i fins i tot hormones com la melatonina. El problema és que aquests complements no fan efecte a totes les dones, ni de la mateixa manera. Solen trigar entre tres i quatre setmanes a alleugerir símptomes. De vegades són suficients, però d’altres no fan res. En canvi, la teràpia hormonal sí que té resultats ràpids i efectius. També té l’avantatge que no és tan cara. “De fet, les teràpies hormonals són les més barates. Com més natural ens venen una solució, més cara. Amb les teràpies hormonals, per 8 euros tens tractament per a un mes, mentre que les teràpies conductuals i altres tractaments poden costar fins a 40 euros. Aquí també hi ha una mercat interessat a fer girar la informació al voltant de la idea que tot allò natural és millor i que tot allò hormonal és perjudicial i negatiu, però la qüestió de fons és que la teràpia hormonal no dona diners”, remarca.

se’n parla prou?

De la menopausa, per sort, cada cop se’n parla més. En les generacions més joves la regla ha deixat de ser un tabú i, per tant, la seva retirada, també. Les dones parlen més obertament de fogots, però potser no tan d’altres problemes que poden afectar la sexualitat. “Quan vaig començar en aquest camp, trenta-cinc anys enrere, vèiem dones que ens arribaven amb una sequedat vaginal terrible. Ara estan més preparades i moltes ja venen fins i tot anys abans que comenci. El de la menopausa és un diagnòstic retrospectiu i cal haver estat sense la regla durant un any, però com que uns anys abans es pot acompanyar de diversos trastorns, moltes dones ja venen per fer prevenció”, explica Montserrat Manubens. També insisteix que tant si la dona té símptomes menopàusics com si no, en aquesta etapa de la vida ha de parlar obertament amb el seu ginecòleg perquè l’orienti sobre com fer front de manera més saludable als canvis físics que s’aniran produint.

PREJUDICIS CULTURALS

“Des del punt de vista patriarcal, la funció de la dona al llarg de la vida sempre ha estat la reproducció: tenir fills i tenir-ne cura. Per això es veu el final de l’etapa reproductiva com una pèrdua de valor”, explica la doctora Mila Martínez. “En l’edat mitjana i el Renaixement –afegeix–, a les dones amb la menopausa els deien bruixes, perquè tenien molta informació i molta experiència, i si la traslladaven a les dones joves podien fer que aquestes repensessin com volien que fos la seva vida”.

Aquestes idees tan incrustades en els models de societat patriarcal encara perduren. “Ara les dones tenen la seva etapa reproductiva i si volen l’aprofiten i, si no volen, no. Però encara hem de fer front als estereotips que donen massa importància a la bellesa i a la joventut i que equiparen menopausa amb una dona estèril, lletja i vella”, insisteix. Per a la doctora Martínez, s’ha de posar en valor l’experiència i el fet que en aquest moment de la seva vida, les dones ja saben molt bé el que volen i ho tenen tot molt més clar. “En altres cultures, per exemple l’asiàtica, a les dones grans i amb experiència se les valora molt i tenen un gran reconeixement social”, conclou.

NO ÉS VELLESA

La medicina ho deixa ben clar: no s’ha de valorar la menopausa com a símptoma d’envelliment. “En cap cas una dona que comenci amb la menopausa ha de considerar que és una persona ja vella. Si comences als 48 o 50 anys encara et queden anys al davant! Ets una persona madura, potser has perdut algunes capacitats, però potser n’has guanyat d’altres. L’envelliment es produeix més tard, cap als 70 o els 75 anys, segons els estudis, i pots arribar a portar una qualitat de vida molt bona si et cuides una mica”, remarca la doctora Manubens. També lamenta que la societat actual sobrevalori l’aspecte físic i la joventut, ja que això fa que no es parli prou obertament d’aquest procés. De fet, hi ha poques dones famoses que expliquin la seva experiència com a menopàusiques. Algunes excepcions: les actrius Salma Hayek, Emma Thompson, Gillian Anderson, Gwyneth Paltrow, la presentadora Oprah Winfrey i l l’ex-primera dama dels Estats Units Michelle Obama.

“Ja en parlarem quan arribi el moment”

Aquesta és la pitjor frase que un professional sanitari pot dir a una dona que està preocupada per la menopausa. Tot i que hi ha molta informació a l’abast de tothom gràcies a internet, són els metges els que poden orientar millor les pacients a les seves consultes, i és cert que, en aquest tema, algunes dones han viscut en primera persona moments de poca complicitat, per dir-ho de manera suau. Per això és important que insisteixin a saber què els espera i quines mesures es poden prendre per passar aquesta etapa de la millor manera possible. En el sistema de salut pública, a totes les dones se’ls fan citologies periòdiques i mamografies cada dos anys a partir dels 50. Seria molt útil que també es poguessin sentir ben acompanyades pel que fa a la menopausa. “En moltes consultes de ginecologia, normalment no surt el tema, ha de ser la dona qui el plantegi. I mira que és senzill, per exemple, aprofitar per fer algunes preguntes mentre es fa la citologia o en l’exploració. Es pot demanar a la dona si té fogots, com està el seu estat d’ànim i també es pot veure si hi ha molta sequedat vaginal. Llavors se la pot derivar a alguna unitat de menopausa o a la llevadora, perquè es pugui valorar el seu cas i orientar”, explica la doctora Mila Martínez.

Per la seva experiència, el que més preocupa les dones en aquest moment és que la situació duri eternament, sobretot si es tenen molts símptomes. En general, les dones també pateixen per l’aspecte físic: “Moltes es pensen que es faran velles d’un dia per l’altre, i això no és així”.

Les que tenen una mica més d’informació són conscients que poden aparèixer malalties i volen saber com prevenir-les. “I també hi ha preocupació en relació amb el desig sexual i les relacions de parella, però d’això encara se’n parla poc”, afegeix Martínez.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)