Llogar el taüt, i afrontar el què diran
Les estratègies d’alguns comercials funeraris fan difícil escollir el comiat dels que estimem: “Per una mica més, tens això –taüt, urna, música en directe, corona...–, i segur que al teu pare –mare, marit, esposa, germà...– li agradaria.” Barra lliure al consum, en el moment en què el consumidor és més vulnerable. Al portal Ecofunerales parlen d’una experiència que als EUA funciona: llogar taüts. El procés ha de complir rigorosament amb les normes de salut pública, és clar. El difunt no entra en contacte en cap moment amb el taüt llogat, ja que està dins d’un altre cubicle que hi encaixa perfectament. Hi ha guanys evidents, per a la natura i per a la butxaca. Ho notarien les persones assistents al sepeli? I a nosaltres, ens importaria que se n’adonessin? RestGreen, amb seu a Madrid, el 2013 ja va patentar un taüt de cartró. Un dels seus models pot anar col·locat dins d’un taüt tradicional, de lloguer.
La primera funerària de l’Estat que ha comercialitzat el fèretre de cartó és la catalana Eternam. “La nostra filosofia com a empresa està emmarcada en l’economia del quart sector, i el fèretre de cartró hi encaixa perfectament”, expliquen. El cost de compra, muntatge i embalatge els surt a uns 200 euros i el preu de tarifa de venda sense IVA és de 400 euros, molt lluny dels preus de venda dels taüts tradicionals. Potser per això, pel preu, no interessa a les grans funeràries?
