El dossier

Aniversari nuclear amb data de caducitat

Les tres centrals catalanes tenen data de caducitat. El calendari del govern espanyol diu que el 2035 els reactors que hi ha en actiu entraran en fase de desmantellament. Però perquè hi pugui haver l’apagada nuclear caldrà posar la cinquena i accelerar la transició energètica

LLICÈNCIES
Els permisos de les centrals catalanes són fins al 2030 i 2031, però se’n preveu un tancament esglaonat el 2030, 2032 i 2035
MONTSE GODALL
“Si l’objectiu és la descarbonització, l’energia nuclear és un recurs fonamental, amb les renovables, per assolir-lo”
ALTERNATIVA
L’objectiu del PNIEC és doblar en deu anys la generació elèctrica bruta eòlica i assolir els 119.520 GWh el 2030

El Plan Nacional Integrado de Energia y Clima (PNIEC) 2021-2030, elaborat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, ho deixa molt clar: hi haurà un tancament ordenat i esglaonat del parc nuclear estatal. Això vol dir que si es compleixen els calendaris, el 2035 els set reactors que hi ha operatius a l’Estat espanyol (Almaraz I, Almaraz II, Ascó I, Ascó II, Cofrents, Vandellòs II i Trillo I) estaran tots en fase de desmantellament. A diferència de països com França, la Xina o els Estats Units –on hi ha una clara aposta per l’energia nuclear– i seguint la línia d’altres països com Alemanya, l’energia nuclear no es preveu, ara com ara, com una alternativa de futur, i l’assoliment dels objectius de neutralitat climàtica de cara al 2050 passarà per una clara aposta per les renovables i per la millora de l’eficiència energètica. Caldrà veure si el debat obert al si de la Unió Europea sobre la inclusió de l’energia nuclear, juntament amb el gas natural, en la taxonomia d’activitats sostenibles, altera l’actual full de ruta.

Debat al marge, el PNIEC marca objectius a més curt termini que depenen d’aconseguir el 2030 una mitigació del 23% de les emissions de gasos efecte hivernacle respecte del 1990. L’increment de fins a un 74% de l’energia renovable en la generació elèctrica o la millora en gairebé el 40% de l’eficiència energètica són algunes de les receptes per assolir-ho, però el cert és que, tal com es detalla en la memòria d’aquest pla, l’objectiu no es podria aconseguir “si s’hagués optat pel tancament dels reactors un cop complissin els quaranta anys de vida útil de disseny i la totalitat del parc nuclear hagués quedat tancada abans del 2030”. D’aquí aquest temps afegit que té la complicitat de les empreses que gestionen les centrals.

L’aposta del govern català també va en aquesta línia. La setmana passada es va presentar la Prospectiva Energètica de Catalunya Horitzó 2050 (PROENCAT 2050), un itinerari propi que aspira a assolir una sobirania energètica en menys de vint anys basada en les energies renovables. De l’actual 94,2% de dependència energètica exterior, es vol passar a només un 6,7% el 2050. L’escenari de futur tampoc preveu l’energia nuclear. “El Pacte Nacional per a la Transició Energètica i la llei 16/2017 del canvi climàtic ja van establir l’objectiu d’abandonar progressivament l’ús dels combustibles fòssils i de l’energia nuclear a Catalunya. La PROENCAT 2050 ha confirmat la viabilitat tècnica i econòmica d’aquest objectiu”, detalla el document de presentació del pla català.

Radiografia del sector

Actualment, a Catalunya hi operen tres centrals nuclears, totes tres ubicades a les comarques de Tarragona. El reactor més antic és Ascó I, que opera des del 10 de desembre del 1984 i al qual el juliol passat se li va renovar la llicència per als propers nou anys. La central, propietat d’Endesa, té una potència de 1.032,5 MW i podrà operar fins al 2030. Al mateix municipi hi ha Ascó II, que es va posar en marxa el 31 de març del 1986 i que té llicència per generar electricitat fins al 2031. Vandellòs II és la tercera nuclear catalana, la més nova (en marxa des del 1988) i la darrera que deixarà d’operar, previsiblement el 2035, tot i que ara com ara té llicència fins al 2030. L’Associació Nuclear Ascó Vandellòs II (ANAV) és l’agrupació d’interès econòmic participada per Endesa i Iberdrola que gestiona actualment les tres centrals.

Segons dades facilitades per ANAV, un 55% de l’energia que es va generar a Catalunya el 2020 va ser d’origen nuclear. En segon lloc –i a molta distància– hi ha el 12,25% d’energia provinent de cicle combinat, mentre que l’eòlica només va representar un 5,95% i la solar poc més de 1,5%. En l’àmbit estatal, les tres centrals catalanes van generar un 9,9% del total d’energia elèctrica.

Les xifres no són menors i el fet de tenir les tres centrals concentrades en un mateix territori fa que les nuclears, més enllà de produir electricitat, siguin un motor econòmic de primera divisió no només per als municipis que les alberguen, sinó també per a les poblacions i les comarques veïnes. Les tres centrals donen feina directe a 3.000 persones, però en mobilitzen moltes més de manera indirecta i també generen llocs de treball qualificats quan hi ha parades o operacions de recàrrega de combustible. “Les plantes han portat un ritme aproximat d’inversions de 40 milions anuals per reactor fins al 2017, coincidint amb la introducció de les millores derivades de les anàlisis post-Fukushima, i en l’actualitat s’inverteixen anualment uns 30 milions d’euros per unitat en la renovació de components i la modernització d’equips, així com en la introducció de totes les millores que la indústria nuclear mundial identifica constantment d’acord amb l’experiència operativa de tot el parc de centrals del planeta”, explica la portaveu d’ANAV, Montse Godall. Mantenir la màxima seguretat i fiabilitat és una prioritat, insisteix.

Per això, apagar les nuclears vol dir, també, buscar alternatives que funcionin com a motor econòmic en unes comarques, sobretot la Ribera d’Ebre i el Priorat, on sense la nuclear el despoblament endèmic que pateixen pot ser molt més accentuat. De moment, hi ha un fons de transició nuclear aprovat (vegeu la peça) que ha de servir per gestar alternatives.

calendari de tancament

Tancar una nuclear no és fàcil. Vandellòs I, la primera central a operar a Catalunya –es va posar en marxa just ara fa cinquanta anys– i que es va tancar després d’un greu accident el 19 d’octubre del 1989, encara està en fase de latència. Fins al 2029, quasi quaranta anys després del seu tancament, no es donarà per acabat aquest procés i es podrà iniciar el desmantellament definitiu de la caixa del reactor. Després hi haurà encara un període de vigilància fins a la declaració de clausura que, en el cas de Vandellòs I, no serà fins al 2054. L’Empresa Nacional de Residuos Radiactivos SA, coneguda com Enresa, és qui està al darrere d’aquest operatiu. Ara, per donar resposta a aquest pla de tancament del parc nuclear tenen en tramitació el setè pla general de residus radioactius (PGRR), un document que detalla el llarg procés de gestió dels residus radioactius i el combustible nuclear gastat, així com la manera de procedir amb el desmantellament i la clausura de les instal·lacions nuclears a curt, mitjà i llarg termini. A partir de les dades que inclou el seu esborrany, es pren consciència de quina herència ens deixa aquest tipus d’energia. Agafant les previsions que fa de Vandellòs II, la central estarà operativa fins al 2035. Després hi haurà un període per retirar el combustible nuclear gastat, que segons les previsions fetes en aquest esborrany arribarà fins al 2038. Des del 2039 fins al 2048, es desmantellarà la instal·lació i després quedaran encara deu anys més de vigilància fins que es faci, el 2058, la declaració de clausura.

Al marge del desmantellament, hi ha també l’emmagatzematge de residus radioactius i de combustible gastat. Per continuar operant fins a la data de tancament prevista pel govern estatal calen més magatzems de combustible gastat, perquè la capacitat de què disposen actualment està previst que s’esgoti en els propers cinc anys. Així ho va fer palès el director general d’ANAV, José Antonio Gago, en el balanç de l’exercici que va fer a finals d’any. Cal un magatzem temporal individualitzat a Vandellòs i un segon a Ascó.

alternatives

El Consell de Seguretat Nuclear (CSN), l’òrgan estatal que vetlla per la seguretat de les instal·lacions nuclears, ha allargat la vida de les centrals catalanes, superant així la previsió dels quaranta anys de funcionament amb què van ser dissenyats els reactors. Tot i que les autoritzacions vigents són fins al 2030 i el 2031, el calendari previst de tancament és 2030 per a Ascó I, 2032 per a Ascó II i 2035 per a Vandellòs II. Des d’ANAV, Montse Godall té clar que l’Associació no té capacitat de decisió sobre les autoritzacions o sobre el contingut del PNIEC –que és revisable–, però sí que poden mantenir entre els seus objectius l’operació a llarg termini: “Podem estar preparats des del punt de vista tècnic i humà per mantenir aquesta seguretat i fiabilitat més enllà de les dates actuals seguint models, per exemple, com els de les centrals americanes, que tenen el mateix disseny que Ascó o Vandellòs II i que ja tenen autoritzacions d’explotació que van fins als seixanta anys, com a mínim”, explica.

El fet que Europa catalogui la nuclear com a activitat sostenible els juga a favor. També que els plans de desplegament de renovables necessitin velocitat de creuer per assolir els reptes que tant el govern estatal com el català s’han marcat. En aquest context, Godall allarga l’horitzó fins al 2050: “Considerem que aquesta decisió de la Comissió Europea suposa la constatació d’una realitat que va més enllà dels discursos i és la necessitat de comptar amb l’energia nuclear dins de l’equació que ens ha de portar a descarbonitzar l’energia abans de l’any 2050. Si l’objectiu és la descarbonització, l’energia nuclear és un recurs fonamental, amb les renovables, per assolir-lo.”

Fons de transició nuclear

El govern català ha anunciat la creació del Fons de Transició Nuclear, una eina amb una dotació pressupostària anual de 24 milions d’euros que ha de servir per generar alternatives econòmiques als territoris que ara viuen de les centrals nuclears. El Baix Camp i la Ribera d’Ebre, però també el Priorat, la Terra Alta i el Baix Ebre, es beneficiaran d’un fons que finançarà projectes de reindustrialització, agroalimentaris, de noves tecnologies i de turisme vinculat al patrimoni natural.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor