El dossier

Renaturalitzar les platges

Regenerar les platges amb tones de sorra ha deixat de ser una solució. En municipis com Altafulla i Calafell porten a terme plans de gestió per fer-les més resilients, amb la creació de dunes, la recuperació de vegetació i fins i tot desconstruint

ACCIONS
Retirar plantes invasores i replantar espècies autòctones, fer recreacions dunars i instal·lar captadors de sorra són algunes de les accions que es poden fer a les platges

A Altafulla ho tenien clar fins i tot abans que els estralls que el temporal Glòria va fer a tota la costa catalana evidenciessin que calia un canvi de model a l’hora de gestionar les platges. “Portar sorra a la platja és ineficient i, tot i que al començament teníem l’oposició de restauradors i hotelers, el febrer del 2020 vam presentar el pla de gestió de la platja”, explica Alba Muntadas, coalcaldessa i regidora d’Urbanisme, Medi Ambient i Polítiques de Gènere del municipi. En essència, la seva proposta –Altafulla, platja viva– és reforçar el sistema natural de la platja, recuperant el sistema de dunes per convertir-les en barreres naturals en cas de temporals i fomentar la regeneració de la vegetació autòctona. I tot sense renunciar a l’ús turístic i de lleure que la platja fa durant l’estiu. El primer pas per renaturalitzar el front marítim va ser retirar les espècies invasores al sector del parc de Voramar i fomentar la zona dunar. Allò va ser l’inici d’un projecte, premiat per la Diputació de Tarragona com a Iniciativa Medi Ambient el 2020, que en dos anys ha aconseguit canviar la fesomia de la platja i la percepció reticent que en un primer moment tenia el veïnat.

Ara, explica Muntadas, ja no es fan servir màquines per netejar la platja, sinó que es fa de manera manual, i la sorra no s’abandona durant l’hivern: “Aquest ja és el segon hivern que instal·lem trampes de sorra que simulen la vegetació dunar. L’ideal seria que hi fossin tot l’any, però hem de trobar l’equilibri entre la regeneració i l’ús de la platja”, matisa. També es va aprofitar la Setmana de la Natura per implicar escoles i veïns fent, la primavera de l’any passat, una sembra i plantada d’espècies autòctones. Abans de l’estiu també es van canviar els accessos a la platja, que eren perpendiculars i quedaven descalçats, per un camí paral·lel. També s’han eliminat de la zona central de la sorra tots els elements que podien destorbar banyistes i vegetació, i tant els actuals rentapeus –que han substituït les dutxes– com les papereres s’han ressituat a tocar del passeig.

No obstant això, el projecte que Altafulla té per al seu litoral va més enllà, i sobre la taula hi ha un avantprojecte de remodelació del front marítim que ja s’ha donat a conèixer als veïns i que també s’ha de presentar a Costes de l’Estat. La proposta inclou, entre d’altres, desconstruir part del passeig marítim i redibuixar l’actual camí de ronda, fer créixer el parc de Voramar i treure l’asfalt dels principals accessos a la platja i substituir-los per paviment drenant que permeti filtrar l’aigua. En espera de tenir el vistiplau del govern estatal i el finançament (es preveu un cost de 2 milions d’euros), Muntadas parla d’una primera fase que consistiria a desconstruir una petita part del passeig marítim i construir el camí de ronda que enllaça les Termes del Mar i la vil·la romana dels Munts.

Seguint l’exemple

Rere el projecte de renaturalització de la platja d’Altafulla hi ha la firma de Xisco Roig, doctor en geologia i en geografia amb una dilatada experiència en la gestió de platges. El canvi de model proposat no va passar desapercebut, i la veïna Tarragona ha impulsat una iniciativa similar a la platja Llarga. A Calafell, sota la tutela del mateix Xisco Roig, també han iniciat un procés de transformació similar. “Som un municipi de costa i la nostra economia està basada en el turisme. Sí, és cert que tenim gastronomia i cultura, però el principal reclam és la platja i com que l’estem perdent, l’hem de gestionar”, diu el regidor d’Ecologia Urbana i Seguretat de Calafell, Aron Marcos.

La filosofia i el punt de partida són els mateixos que a Altafulla: entendre la platja com un ecosistema dinàmic i a partir d’aquí impulsar un model de gestió que depengui de la renaturalització. En el cas de Calafell, amb cinc quilòmetres de costa i amb trams com el de Calafell Platja, que concentra 600 comerços en 400 metres, no es pot aplicar la mateixa recepta a tot el litoral, i són conscients que recuperar el sistema de dunes en algun tram, ara com ara, és inviable. “Si fas una anàlisi del que està passant, t’adones que el retrocés de les platges en aquests moments encara no és fruit del canvi climàtic. Sempre hi ha hagut temporals, però avui dia fem coses que fan que les platges no puguin resistir”, diu. El regidor fa referència a factors antròpics, com ara la construcció de ports i espigons o pantans, que han frenat l’arribada de sediments a la costa. Admet que retirar una infraestructura com el port, amb concessions a vint o trenta anys vista, és molt complicat, però el que sí que han fet és retirar dos espigons petits del seu litoral: “Els espigons retenen sorra localment, però fan mal a la biodiversitat i fan desaparèixer altres platges”, diu. La nova fase que ara han posat en marxa juntament amb Costes de l’Estat es basa a plantar 25.000 plantes i en la instal·lació de canyissos que actuaran com a captadors de sorra fins a l’estiu. L’altra aposta valenta és tirar a terra la plaça del Mil·lenari, una plaça de grans dimensions al mig del passeig que es menja part de la platja. Desconstruccions al marge, les intervencions per naturalitzar l’espai no són obres cares: “El que surt car és portar-hi sorra”, conclouen des de Calafell.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor