El dossier

Descobrint Putin

Qui és Vladímir Vladímirovitx Putin? En qui o en què s’inspira? Què l’ha portat a envair Ucraïna? Quins són els seus objectius?

REALITAT
Els conflictes oberts per Putin a Txetxènia o a Geòrgia van suposar un increment notable de la seva popularitat

“Qui no trobi a la faltar la Unió Soviètica no té cor. Qui vulgui que torni no té cervell.” Aquesta frase, atribuïda a Vladímir Putin –actual president de Rússia i que ha provocat que el món entri en pànic després de la invasió russa a Ucraïna– pot descriure el pensament d’un home que fa més de vint anys que dirigeix amb mà de ferro una de les potències mundials. Però qui és Vladímir Vladímirovitx Putin? En qui s’inspira? Quin és l’objectiu de la guerra d’Ucraïna?

Putin va néixer el 7 d’octubre del 1952 a la ciutat de Leningrad, actual Sant Petersburg. Les seves biografies asseguren que prové d’una família molt pobra i que la seva infantesa i adolescència les va passar en un apartament comunal, uns pisos on diverses famílies compartien bany i cuina. Amb els anys, i després d’estudiar la branca de dret internacional a la Universitat de Leningrad, Putin es va convertir en un agent del KGB, destinat a la ciutat alemanya de Dresden. Mentre el mur de Berlín queia (1989) i la Unió Soviètica s’esfondrava (1991) un jove Putin planejava quin seria el seu pas següent. De bracet del seu antic professor universitari, Anatoli Sobtxak, i aleshores alcalde de Sant Petersburg, Putin va tornar a Rússia i va aconseguir ser vicealcalde de l’ajuntament d’aquesta ciutat i responsable de relacions internacionals. El seu perfil d’home dur encaixava per afrontar una època tan convulsa. D’aquells anys a Sant Petersburg, s’acusa Putin de fer desaparèixer gairebé 100 milions de dòlars que havien de servir per aconseguir ajuda humanitària. Entre les moltes obsessions que defineixen el caràcter del mandatari, la crematística n’és una. Precisament, una de les darreres informacions publicades per The New York Times revela que la fortuna de Putin ascendiria als 100.000 milions de dòlars, sense comptar algunes propietats que es vinculen a Putin, com ara una immensa finca al mar Negre valorada en 1.000 milions de dòlars, o un iot.

ascens al poder

Ningú hauria apostat que Putin acabaria sent president de Rússia. I menys durant més de dues dècades –amb el parèntesi que va suposar el mandat de Dmitri Medvédev entre el 2008 i el 2012 per la impossibilitat d’optar a una tercera legislatura consecutiva per part de Putin–, en què s’ha convertit en un dels personatges més poderosos de la història russa. El 1996, el mandatari es va traslladar de Sant Petersburg a Moscou, encara amb Borís Ieltsin com a president. Eren temps complicats per a Rússia. Amb un sistema totalment col·lapsat, la població abocada a la pobresa i un president malalt i tentinejant, el successor al Kremlin estava designat: havia de ser Borís Nemtsov, tot i que Ieltsin no s’acaba de decidir perquè el seu suposat delfí estava en contra de la primera guerra de Txetxènia. (Nemtsov també va ser una de les veus crítiques davant l’ofensiva russa a Ucraïna que es va iniciar el 2014; el febrer del 2015, moria assassinat a trets a la plaça Roja de Moscou, un succés que les autoritats russes van atribuir a un atemptat terrorista).

En aquell context, Putin va començar a escalar posicions a les acaballes dels anys noranta i va aconseguir ser president el 7 de maig del 2000. La seva elecció per substituir Ieltsin també es va basar en la fidelitat que va demostrar fins llavors als seus caps. De l’anonimat a president de Rússia. Es mostrava com un home jove, fort, atlètic i segur de si mateix, en total contraposició a Ieltsin. La mateixa imatge que ha continuat treballant durant aquests vint anys llargs per al consum intern rus: passejant amb el tors nu dalt d’un cavall, jugant a hoquei sobre gel, caçant balenes o practicant judo. També ha estat l’home que ha portat la recuperació econòmica i que ha fet seure Rússia un altre cop a la taula dels grans. De país col·lapsat i en bancarrota a potència armamentística que envaeix un país veí, Ucraïna, tota una amenaça de primera mà a la Unió Europea i que posa contra les cordes els Estats Units de Joe Biden.

GRANS CONFLICTES

La invasió d’Ucraïna per part de Putin és un dels més grans conflictes que hi ha hagut a Europa des de finals de la Segona Guerra Mundial. Tot i això, el president rus té una dilatada experiència bèl·lica. Setembre del 1999: Vladimir Putin acabava de ser nomenat primer ministre, i en uns mesos va assumir la presidència del país després de la dimissió de Boris Ieltsin a finals d’aquell any. El seu ascens va coincidir amb l’arrencada de la segona guerra de Txetxènia, recordada per la seva brutalitat contra Grozni. La capital txetxena va suportar un setge que es va allargar des de finals del 1999 fins al febrer del 2000. Els conflictes amb Txetxènia van suposar la mort de més de 50.000 civils, tot i que no hi ha dades oficials. Les baixes de l’exèrcit rus es comptabilitzen en més de 5.000.

La brutalitat d’aquella guerra va cridar l’atenció del món, i diverses estimacions xifren el total de morts en centenars de milers. La conquesta, però, va suposar per a Putin un increment notable de la seva popularitat interna, després d’enfortir la seguretat i el control d’aquesta república del Caucas Nord.

El que va passar a Geòrgia l’estiu del 2008 té certes similituds amb l’episodi que Ucraïna viu aquests dies. En aquell moment, però, l’exèrcit rus va poder plantejar una guerra curta. Geòrgia es va independitzar el 1991 i el seu acostament a Europa i a l’OTAN va provocar que Putin donés suport a les regions separatistes d’Ossètia del Sud i Abkhàzia, que van tenir un ampli suport de les tropes russes. Geòrgia va ser dividida, i avui dia aquestes repúbliques són només reconegudes per Rússia i els països afins a Moscou. D’altra banda, l’annexió de Crimea per part de Rússia el 2014 és l’avantsala del conflicte que es viu avui.

expansionisme

En aquests més de vint anys de mandat, Putin ha demostrat la seva obsessió per mantenir la unitat de Rússia i per aixafar qualsevol intent de les exrepúbliques soviètiques d’acostar-se a Europa, i encara menys, a l’OTAN. El seu passat com a agent del KGB i com a part de l’aparell soviètic explicarien aquest comportament.

D’altra banda, el president rus també considera que el desmantellament que es va fer de la Unió Soviètica va significar una humiliació absoluta per al seu país. Així, durant aquestes dues dècades, Putin ha maldat perquè els russos tornessin a sentir-se part d’una potència mundial i un actor important en l’escenari polític.

La intervenció en la guerra de Síria –Moscou hi va entrar de manera directa a partir del setembre del 2015 i va resultar clau per a la victòria del règim de Bashar al-Assad– és un dels darrers exponents de l’estratègia del Kremlin pel que fa a la política exterior. Mentre altres potències com els Estats Units i la Unió Europea preferien agafar un rol més secundari, Putin no ha amagat les seves ànsies bel·licistes. L’exhibició d’armes russes que es van poder veure en el conflicte confirmava que Rússia havia tecnificat el seu arsenal i que continua invertint molts milions en armament.

Síria va ser un negoci rodó: guanys econòmics i geopolítics. El resultat de la invasió d’Ucraïna encara és una incògnita.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)