El dossier

Economia de guerra

El cost de l’energia es dispara per la dependència europea del petroli i els gas russos. El 16% de les pimes catalanes temen que hauran de tancar

CEREALS
Queda estoc per a com a màxim dos mesos, i els preus s’han disparat, fins a 450 euros/tona en el cas del blat de moro

Rússia és el primer exportador mundial de gas natural, amb un 18% del total, i el segon de petroli, amb una quota del 10,7%. Sembla evident, doncs, que deixar de comprar-li energia, com han decidit aquesta setmana els Estats Units, és una bona manera d’estrangular-lo econòmicament. La Unió Europea (UE) paga als russos 10.000 milions d’euros mensuals per l’energia que li compra (més del triple que fa un any), però no segueix els passos del president nord-americà, Joe Biden, i es limita a recomanar als ciutadans, en boca de Josep Borrell –alt representant per a Afers Exteriors i Política de Seguretat– que abaixin la calefacció per finançar menys la guerra de Putin a Ucraïna.

Els nord-americans poden fanfarronejar perquè són exportadors nets de petroli i derivats, n’importen de Rússia només un 8% del seu consum i substituiran fàcilment el que deixin de comprar-li amb més comandes a l’Aràbia Saudita i a Veneçuela, amb qui conversen per mitigar les sancions econòmiques imposades el 2019. La UE ho té més cru, perquè importa de Rússia el 45,34% del gas natural, el 26,9% del petroli i el 46,7% del carbó que consumeix, i això no es pot substituir amb compres a altres mercats.

Per això, per poder mantenir els pagaments europeus dedicats a la importació de gas i petroli rus, Gazprombank no va entrar en la llista de bancs russos que la UE va desconnectar del sistema de transferències SWIFT. El 2 de març, es va prohibir l’ús d’aquest sistema a set bancs russos, en un paquet de sancions que també tancava l’espai aeri als vols russos, prohibia les transaccions amb el Banc Central de Rússia i afegia vint-i-sis persones i una entitat a la llista negra de sancionats en represàlia pel reconeixement rus de les repúbliques de Donetsk i Lugansk. Dimarts passat, els ambaixadors dels vint-i-set van pactar un quart paquet de sancions, que amplia la llista negra d’oligarques, exclou tres bancs bielorussos del sistema SWIFT, aplica mesures per limitar l’ús de les criptomonedes i restringeix l’exportació de tecnologia de navegació marítima a Rússia.

Els preus de l’energia, que ja s’havien elevat amb els estrangulaments del transport per la crisi de la covid, estan pels núvols per la incertesa sobre si els europeus deixen de comprar als russos, o si aquests tanquen l’aixeta. El petroli Brent, de referència a Europa, es pagava dilluns a 138 dòlars per barril, el màxim des del 2008; dijous, a l’Estat espanyol, el litre de gasolina 95 es pagava a 1,802 euros de mitjana i el gasoil, a 1,677, uns preus impensables fa un any, quan costaven 1,074 i 0,981 euros, respectivament. Pel que fa a l’electricitat, el megawatt/hora (MW h) es va enfilar dimarts en el mercat majorista fins a un màxim històric de 544,98 euros, multiplicant per sis el preu de fa un any i un 80% per sobre del que es pagava el 24 de febrer, quan va començar la invasió russa d’Ucraïna.

Els contractes de futurs del gas natural van tocar dilluns els 345 euros per MW h, quan el dia previ a la invasió russa d’Ucraïna es cotitzaven per sota dels 80 euros. La patronal catalana de les petites i mitjanes empreses, Pimec, adverteix que l’increment del preu de l’energia posa en risc 320.000 llocs de feina, i per solucionar-ho reclama deslligar el preu del gas del càlcul de la tarifa elèctrica. Al mercat majorista, primer es casen les ofertes de tecnologies amb menys costos (hidràuliques, renovables i nuclears), i si no es cobreix la demanda entren els cicles combinats de gas, més cars. El sistema és marginalista, de manera que l’última central que casa preu fixa el preu que cobren totes, fet que genera uns ingressos extres per a les centrals amb menys costos que es coneixen com a “beneficis caiguts del cel”, que segons Pimec s’enfilen a 70.970 milions d’euros anuals a l’Estat espanyol. La Comissió Europea (CE) va proposar dimarts que els estats membres puguin recuperar part d’aquests beneficis amb impostos temporals, sempre que no siguin retroactius, amb un potencial d’ingressos per a les arques públiques de 200.000 milions d’euros.

Segons una enquesta elaborada per Pimec, el 16% de les pimes catalanes asseguren que si el preu de l’electricitat i el gas natural no baixen hauran de cessar la seva activitat, mentre que un 62% opina que aquesta situació els afectarà de manera preocupant o greu (un 83% en l’hoteleria i la restauració i un 68% en la indústria). Més de la meitat de les empreses han rebut augments de preu de més del 50% pel que fa a l’electricitat i de més del 200% pel que fa al gas natural. El 24,5% repercutirà molt l’encariment de l’energia en el seu producte final.

RELACIONS COMERCIALS

La Cambra de Comerç de Barcelona afirma que l’efecte negatiu de la guerra d’Ucraïna sobre el teixit exportador català “no s’espera que sigui elevat, però podria tenir una incidència important sobre un col·lectiu reduït d’empreses”. Les exportacions catalanes a Rússia i Ucraïna van assolir l’any passat 659,2 milions d’euros i 151,6 milions d’euros, respectivament; en termes relatius, són només l’1% del total d’exportacions de Catalunya (0,8% a Rússia i 0,2% a Ucraïna). Destaquen les exportacions de manufactures de consum (tèxtil, calçat, joieria...) a Rússia, que representen el 2,5% del total de les exportacions d’aquests béns. Els productes tèxtils representen el 87% del total de les exportacions de les manufactures de consum.

En relació amb les importacions, Catalunya va comprar el 2021 productes procedents de Rússia i Ucraïna per valor de 562,4 milions i 372,2 milions, respectivament. El pes de les importacions d’aquests dos països va representar l’1% (0,6% procedents de Rússia i 0,4% d’Ucraïna). Per categoria de productes, en el cas de Rússia destaquen les importacions de productes energètics (essencialment petroli i derivats), que representen gairebé el 70% de les importacions.

Pel que fa a Ucraïna, el 83% de les importacions es concentren en els productes alimentaris, (el 78% d’aquest grup són cereals i el 16%, olis i greixos). En aquest sentit, des de la Llotja de Cereals de Barcelona, es recorda que Espanya, i especialment Catalunya, és deficitària en el proveïment de cereals bàsics (blat de moro, blat, gira-sol...). El govern d’Ucraïna ha prohibit fins a final d’any les exportacions d’ordi i llavors de calèndula i colza.

L’associació agrària JARC calcula que queda estoc de cereals per a com a màxim dos mesos, amb l’agreujant que el seu preu s’ha disparat des que va esclatar el conflicte. A la Llotja de Barcelona, el blat de moro ha passat de cotitzar a 260 euros/tona a principis de febrer als 450 euros/tona de dilluns passat, un preu que molts ramaders no poden assumir i que en última instància acabarà repercutint en els preus finals de la carn i els ous.

Pel que fa al turisme, el creixement del nombre de turistes a Catalunya procedents de Rússia en els quatre anys previs a la pandèmia va ser d’un 42% i més intens que a la resta de països del món. Malgrat aquest avenç, el 2019 el turisme rus, unes 800.000 persones, significava el 4,1% del total. Aquesta crisi dificultarà la recuperació del turisme procedent de Rússia, que el 2021 va ser del 7% en comparació amb el 2019. Aquell any, la despesa mitjana per turista a Catalunya va ser de 1.100 euros i la dels russos, de 1.494, un 36% més. Respecte del total de despesa, el 2019 els russos van gastar 1.167 milions, un 5,6% del total.

HISTÈRIA AMB L’OLI DE GIRA-SOL

Si fa dos anys, amb el confinament, es va desfermar una bogeria als supermercats per comprar paper higiènic, amb la guerra a Ucraïna s’ha desfermat un fenomen similar amb l’oli de gira-sol, fins al punt que diverses cadenes n’han racionat la venda.

L’organització de consumidors Facua avisa que limitar el nombre d’unitats d’oli de gira-sol és il·legal i que està preparant una bateria de denúncies contra els establiments infractors. L’associació també ha detectat, a més, que les cadenes de distribució “especulen” amb els preus i que els inflen de manera desproporcionada, assegurant que s’han registrat imports de fins a 2,98 euros per litre a l’establiment que ven el producte més car.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)