El dossier

Vides virtuals

Deixar de ser espectadors per ser protagonistes d’un món virtual en què viurem experiències immersives a través del nostre avatar. El futur digital té nom propi: metavers. Quedar-ne al marge no és una alternativa

ENRIQUE SAN JUAN
“El que diferencia l’ús de la tecnologia actual del metavers és el concepte immersiu. Ens endinsarem a les aplicacions i dispositius”
GENÍS ROCA
“El digital és el foc del segle XXI; és perillós i crema, però pot ser molt útil. En lloc d’apartar-lo hem d’aprendre a utilitzar-lo”

Són terrenys l’extensió dels quals no es calcula en metres quadrats sinó a través de píxels. Només existeixen al ciberespai, però tot i així se’n compren i se’n venen a preus desorbitats i qui en posseeix, a banda de fer-ne especulació, els pot utilitzar com a plataforma de negoci per vendre qualsevol dels serveis que existeixen al món real: visitar un museu, projectar una pel·lícula, fer un concert en directe o com a seu social d’una empresa qualsevol. Un món a l’espai virtual fet a imatge i semblança del món real, on es poden construir i viure vides paral·leles. Se’n diu metavers –més enllà de l’univers– i no és ciència-ficció, és una revolució digital que ja està en marxa i que els experts auguren que en la propera dècada transformarà la manera d’interactuar que tenim com a societat.

“El que diferencia l’ús de la tecnologia actual del metavers és el concepte immersiu. Ens endinsarem a les aplicacions i dispositius, hi traslladarem la nostra consciència i serà la nostra realitat”, explica Enrique San Juan, expert en comunicació digital i director de Community Internet-The Social Media Company. “Les experiències i la manera de viure al metavers seran a través de dispositius que ens permetran enganyar els nostres sentits i fer-nos creure que estem en una altra dimensió”, afegeix. L’estand que oferia la possibilitat d’experimentar aquesta immersió al metavers va ser l’estrella del darrer Mobile World Cogress.

El metavers encara és futur, però el seu concepte forma part del present. L’estudi Top tendencias digitales 2022, elaborat per IAB Spain –associació de comunicació, publicitat i màrqueting digital present en quaranta-set països– ja parla d’aquesta nova realitat i situa el metavers com a resultat de l’evolució de les xarxes socials. La velocitat a què canviï la tecnologia, els comportaments socials i les tendències relacionades amb aquest món marcaran el ritme d’aquesta evolució però, en tot cas, l’estudi ja parla de l’era dels béns virtuals (NFT), la realitat augmentada, els influencers virtuals representats pels seus avatars i la creació de continguts experiencials similars als actuals videojocs. Molts conceptes nous que tard o d’hora caldrà introduir al nostre dia a dia.

Punt de partida

Actualment, molts videojocs ja ofereixen la possibilitat de viure experiències immersives a través de dispositius externs, com ara ulleres de realitat augmentada i comandaments manuals. “Els ingredients ja hi són, però encara ens falta molt per parlar del metavers. Per exemple, la capacitat física dels ordinadors que tots tenim a casa nostra, que no poden processar en temps real tot el que caldria perquè la simulació sigui perfecta”, diu Genís Roca. És el president del Patronat de la Fundació .cat i un altre expert en transformació digital que, tot i tenir clar que el metavers és l’evolució lògica i coherent, alerta que ara mateix encara té un punt d’especulació i de vendre fum: “Arribarà, però potser no al ritme i de la manera que ens diuen”, matisa. Per això, insisteix Roca, és important no confondre la capacitat immersiva que ja ofereixen els videojocs amb el concepte del que serà el metavers: “En un videojoc algú ha previst tots els escenaris possibles sobre què pots fer tu i què poden fer els altres; una altra cosa és moure’s en una experiència immersiva en què no se sap què farà ningú”, especifica.

Per què ara?

El fet que d’un dia per l’altre s’hagi començat a parlar del metavers, tot i no estar tecnològicament prou madur, té un responsable: Mark Zuckerberg, el creador de Facebook. “L’anàlisi de l’evolució de la seva companyia és negativa: el nombre d’usuaris va a la baixa i el temps de connexió, també, a banda dels problemes legals pel que fa al tema de dades que té a Europa. Necessita una cortina de fum i donar als seus accionistes un missatge de futur”, especula Genís Roca, que admet que pot ser una bona estratègia a curt termini, però que caldrà veure si aguantarà fins a l’arribada real de metavers. De fet, recorda Enrique San Juan, el mateix Mark Zuckerberg ha admès que la idea de metavers no seria mínimament visible fins d’aquí a dos anys i que en trigaria deu a ser plenament manifesta.

L’altre motiu que ha propiciat que molts parlin del metavers és el mercat de negoci tan gran que s’obre, fins i tot abans que això comenci a funcionar. Per entendre què està passant al ciberespai i la ingent quantitat de diners virtuals que ja s’hi mouen, Genís Roca fa una comparativa amb Las Vegas. El primer que es va creure que del mig del desert, del no res, en podia sortir Las Vegas i va comprar-hi terrenys es va enriquir. La mateixa idea als Monegres no s’ha materialitzat. Ara, l’afany de fer-se ric si ets el primer a arribar-hi és la mateixa. El metavers funcionarà, però falta veure si la inversió bona és a Las Vegas o als Monegres.

El NEGOCI virtual

Gràcies a les noves tecnologies, avui dia podem fer compres virtuals amb garanties. Són, generalment, compres d’objectes tangibles: un llibre, un sofà o una pizza... Fas la compra, la transacció amb diners i l’objecte t’arriba a casa. Al món dels videojocs, però, la gent ja compra coses que no existeixen físicament i que només es poden fer servir en aquell entorn: compren vides, espases o sistemes de protecció per als seus superherois. Aquest serà també el negoci que mourà el metavers.

Per moure’ns en l’espai virtual, el primer que necessitarem serà una imatge que ens identifiqui i ens representi: el nostre avatar. “A les xarxes socials ja tens un perfil que et representa. És la mateixa idea, però en lloc de ser una imatge plana tindrà volum, moviment i expressions. Una persona, a través del seu avatar, es mourà pel metavers per assistir, per exemple, a una reunió de feina”, explica San Juan. El teu avatar serà únic, i de la mateixa manera no que vas vestit igual per anar a l’oficina que per jugar un partit de pàdel, podràs comprar-li roba per fer una activitat o una altra. El negoci és infinit: els espais virtuals es crearan a partir d’objectes virtuals que caldrà comprar, i per assistir a concerts o gaudir de l’oci que oferiran les empreses també caldrà pagar. Ja hi ha experiències en aquest camp. Plataformes de joc com Roblox van aconseguir aplegar fins a 33 milions d’espectadors en un concert virtual que va oferir als seus jugadors el raper Lil Nas X. També hi ha artistes que venen a preus desorbitats obres d’art virtuals que només existeixen a través d’una pantalla.

Nova tecnologia

Perquè aquesta compravenda d’objectes no reals sigui un negoci, ha calgut desenvolupar una nova tecnologia que doni garanties que allò que compres és teu, que realment existeix en aquest entorn virtual i que no es pot fer desaparèixer. I és aquí quan entra en joc la blockchain, els tokens i els NFT, uns conceptes més difícils d’assimilar que són els que ens permeten certificar un objecte virtual i registrar-lo a nom d’algú.

“La blockchain és la infraestructura que hi ha a sota el metavers, el formigó i les bigues que fan possible que es pugui edificar, mentre que els NFT són unitats singulars digitals que la gent pot crear i comprar i que tenen consistència pròpia al llarg del temps perquè són úniques i, per tant, col·leccionables i vendibles”, explica San Juan. Un NFT seria com La Gioconda: per moltes rèpliques que circulin, només hi ha un original certificat.

Genís Roca fa un altre símil que també ajuda a entendre-ho. Al món real ens hem organitzat per identificar els objectes. Un cotxe té una matrícula i un número de bastidor que l’identifiquen i el fan únic, i jo puc anar a Trànsit i registrar-lo a nom meu o vendre’l i que es registri a nom d’una altra persona. Ara la tecnologia blockchain i els tokens et permet certificar la propietat d’una cosa virtual i fer operacions amb les mateixes garanties. El token seria l’actiu digital declarat i registrat (el cotxe) i la blockchain la tecnologia que em permet fer aquest registre i donar fe de la transacció (el notari). Una cosa tokanitzada es converteix en un NFT (non fungible token), un objecte únic registrat, no fungible i, per tant, irreemplaçable (La Gioconda)

“Això comença ara i ens genera molts dubtes i incerteses però encara que costi d’entendre té tot el sentit del món”, diu Roca. San Juan ens tranquil·litza: “Tot això que ara sona estrany, tecnològic i fins i tot esotèric passarà a la història amb el desenvolupament propi del metavers.”

Trigarà més o menys, però ningú nega que el futur digital passarà pel metavers, i la recomanació que fa Roca és no tancar-se al que ha de venir: “Que la gent mantingui viva la curiositat i les ganes d’entendre-ho perquè pot tenir coses bones. Toca observar amb curiositat i amb criteri perquè rebutjar-ho no serà suficient.”

Riscos

A la xarxa, les notícies de portals especialitzats en la matèria recullen l’anàlisi feta per la consultora Gartner Inc, que pronostica que l’any 2026 un 25% de les persones passarà almenys una hora al dia al metavers treballant, anant de compres, educant-se, socialitzant-se o entretenint-se. Amb l’arribada del metavers “hi haurà una nova bretxa digital important, més encara que la que estem vivint actualment”: “Hi haurà molta gent que quedarà fora del sistema”, admet San Juan.

Hi ha altres riscos. El psicòleg clínic Jordi Royo pronostica que la propera pandèmia serà l’addició a les pantalles. L’ansietat i la depressió són causa i efecte d’aquest pantallisme, i avui dia tres dels deu medicaments més receptats són ansiolítics. Amb el metavers refugiar-se al món virtual quan no t’agradi el que tens al món real es pot convertir en una addició.

Però tot i els riscos tocarà adaptar-s’hi. “Els que van descobrir el foc fa tres mil anys es van cremar, i malgrat que continua cremant i té uns riscos no hem deixat d’utilitzar-lo. El digital és el foc del segle XXI; és perillós i crema, però pot ser molt útil. En lloc d’apartar-lo hem d’aprendre a utilitzar-lo”, conclou Genís Roca.

eL PROJECTE DE CREADOR DE FACEBOOK

L’octubre de l’any passat, el creador de la xarxa social Facebook i propietari de xarxes socials com Instagram i plataformes de missatgeria instantània com WhattsApp, Mark Zuckerberg, va presentar la nova marca de l’empresa: Meta. La proposta de Zuckerberg va més enllà d’un canvi de nom, i el que presenta és l’evolució de les actuals plataformes i xarxes socials cap al món de la realitat immersiva, el món del metavers. Tot i que durant la presentació oficial de Meta el seu creador va reconèixer que la realitat virtual necessitarà entre dos i deu anys d’evolució tecnològica per tenir-la plenament incorporada a les nostres vides, el cert és que des del seu anunci el concepte metavers es present a tot arreu.

DECENTRALAND, L’ALTRA CIUTAT

Decentraland va ser el primer món virtual desenvolupat sobre la tecnologia blockchain. No es tracta d’un joc, sinó d’un negoci que atrau inversors d’arreu del món que compren terrenys en aquesta ciutat virtual on replicaran els seus negocis reals. Només calen diners (criptomonedes) i un avatar que et representi per formar part d’aquesta realitat paral·lela que ja té un volum de negoci de més de 70 milions de dòlars.

Les bases del metavers català

Catalunya ja té un peu al món del metavers. El CBCat (Centre Blockchain de Catalunya), en col·laboració amb la Cambra de Comerç de Barcelona i el Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori, va presentar el gener passat el CatVers, un entorn virtual com el que promou Facebook però íntegrament en català, a través del qual els usuaris poden accedir a espais i sales personalitzats per treballar, passar l’estona i interactuar entre si. L’objectiu és que acabi sent un entorn de referència de la cultura catalana i que s’hi impliquin institucions que defensen la llengua i la cultural del país.

A través de www.catvers.cat o des de www.catvers.land, tothom pot accedir a aquest entorn virtual des del qual, qui ho vulgui, pot crear la seva pròpia sala partint dels models predefinits i convidar-hi els seus col·legues de feina, amics o familiars per interactuar. L’experiència és més enriquidora amb ulleres de realitat virtual, però la connexió es pot fer sense cap mena de problema a través de qualsevol altre dispositiu.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor