El dossier

Control descafeïnat dels preus del lloguer

RESTRICCIONS
A diferència de la llei catalana anul·lada, només es prohibeixen augments de preu a les zones tenses i als grans tenidors

El projecte de llei de l’habitatge, aprovat l’1 de febrer pel Consell de Ministres i que es tramita pel procediment d’urgència al Congrés regula el preu dels lloguers dels grans tenidors d’habitatges de lloguer a les zones tenses: on el preu del lloguer ha augmentat un 5% per sobre de l’IPC autonòmic durant els cinc anys anteriors, o on es destini més del 30% de la renda a despeses derivades de l’habitatge. Si una zona es declara tensa, s’hauran de mantenir els preus de referència fixats per les comunitats autònomes i els ajuntaments durant un mínim de tres anys, prorrogables anualment.

Qui en sortirà beneficiat? Literalment, quatre gats. La clau és en el concepte gran tenidor: persones físiques o jurídiques que tinguin més de deu habitatges o que siguin amos d’una superfície construïda de més de 1.500 m², sense tenir en compte garatges o trasters. Dels 25,8 milions d’habitatges que hi ha a l’Estat espanyol, 3,4 milions estan en règim de lloguer, i d’aquests darrers només el 4,2% estan gestionats per grans tenidors. Per a la resta de propietaris, es limita l’increment de preus al 10% sobre la darrera renda del contracte anterior.

Per als petits propietaris, el projecte estableix avantatges fiscals: bonificació del 50% si baixa el preu del lloguer com a mínim un 5% del contracte anterior; bonificació del 70% en cas d’arrendar per primera vegada joves (entre 18 i 35 anys) o si s’estableix un nou acord amb rehabilitació de l’immoble; bonificació del 90% si baixa el preu del lloguer en una zona tensada.

Amb l’objectiu d’augmentar el parc d’habitatges de lloguer, es penalitza els propietaris amb habitatges tancats, amb recàrrecs en l’IBI de fins al 150% als que portin tancats dos anys.

Aquest projecte comptava amb l’informe desfavorable del Consell General del Poder Judicial, que considera que envaeix competències autonòmiques. Poc després, el 10 de març, el Tribunal Constitucional espanyol es va carregar per unanimitat la llei catalana de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatges en considerar que envaïa competències de l’Estat espanyol, que ha de “garantir un mercat únic”. La norma catalana posava límits als augments de lloguers en zones tenses a tots els propietaris (fossin o no grans tenidors), i prohibia superar l’índex de preus, de manera que es podia obligar a abaixar el lloguer en els casos en què estigués especialment inflat, fos qui fos el propietari. En l’àmbit dels desnonaments, la llei espanyola no obliga els grans tenidors a oferir lloguers socials a les famílies vulnerables, com feia la legislació catalana, que també definia de manera diferent què era una zona tensa. En favor de la llei espanyola hi ha que reserva el 30% de les promocions d’habitatges al parc públic, element que no figura en la catalana.

L’anul·lació de la llei catalana no afecta els contractes firmats abans de la sentència. El Sindicat de Llogateres calcula que l’any passat se’n van beneficiar 160.000 arrendadors, que van aconseguir una rebaixa mitjana del 5% a les ciutats regulades, on viu el 70% de la població catalana. Segons l’informe sobre habitatge del quart trimestre del 2021 de la Generalitat, el nombre d’habitatges llogats va pujar un 23,9% anual, i el lloguer mensual mitjà va baixar per setè trimestre consecutiu, fins a 724,09 euros (un 1,4% interanual menys). La baixada és major a Barcelona ciutat, d’un 4,8%, fins a 918,24 euros.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)