El dossier

“Com pots convèncer que això és el futur?”

De poc servirà el ressò que la pel·lícula ‘Alcarràs’ està donant a la pagesia de les Terres de Ponent si des de l’administració no es dona suport a un sector que enguany ha viscut una de les pitjors gelades que es recorden

FUTUR
“Si les coses no canvien, estem condemnats a la desaparició”

L’èxit d’Alcarràs, la pel·lícula de Carla Simón que reivindica el paper de la pagesia i obre el debat sobre la supervivència del sector, s’havia de convertir en una eina per empoderar la gent de ponent que es dedica a la fructicultura, però les gelades de finals de març, que van malmetre gairebé la totalitat de la collita, han fet que no ho hagin pogut viure amb l’optimisme que voldrien.

“Ara estem de moda i la projecció que ens ha donat la pel·lícula està molt bé, però el que no podem fer és aplaudir-la i després fer cua als supermercats per comprar pomes que venen de l’altra punta del món”, lamenta Sergi Balué, fructicultor d’Alcarràs i cap sectorial de la fruita dolça del sindicat Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC). Fill de l’Horta de Lleida –“el meu padrí i el meu repadrí van ser dels primers a plantar arbres fruiters a l’Horta de Lleida”, explica– ara continua treballant les terres que conserva en aquesta zona, a les quals ha sumat altres finques a Alcarràs. “Si fa trenta anys hagués tingut la terra que tinc ara hauria estat un dels grans, però ara necessites molta terra i multiplicar la producció per eixugar deute i continues sent petit”, es queixa. Com gairebé tothom que viu a la zona, les seves són finques d’arbres fruiters. L’envelliment que pateix el sector fa que a ell, amb 44 anys, se’l consideri encara un pagès jove. S’hi dedica professionalment des dels 18 anys, tot i que des de petit ja anava al tros a ajudar els de casa.

Evolució del sector

Un 80% de la fruita de pinyol que es cultiva a les comarques lleidatanes és per a exportació. Abans, al terreny agrícola de ponent hi havia conreu de secà, i a les zones d’horta més fèrtils s’hi conreaven hortalisses. “L’arribada de la fruita a Lleida va ser tota una revolució”, recorda Balué. Primer es van provar amb èxit el conreu de la pera i la poma, amb les primers exportacions amb avió a Alemanya en els anys seixanta, i després, en els anys setanta, la gran revolució amb la fruita de pinyol gràcies a la modernització del rec. “El que vam fer va ser industrialitzar la fruita”, puntualitza el responsable del sector de JARC. I és que, més enllà del conreu i la recol·lecció, rere la producció de fruita ha anat creixent tota una indústria paral·lela. Durant l’època daurada del sector, treballar al camp et permetia viure bé, i això va propiciar que molts pagesos ampliessin explotacions. Però en els anys noranta va arribar la primera gran crisi. “No es pot dir que hi hagués sobreproducció, sinó una problema de comercialització i de saber trobar nous mercats”, diu Sergi Balué, que afegeix: “Ens van fer creure que per ser competitius havíem de produir molt més i ens vam modernitzar, ens vam mecanitzar, vam invertir en sistemes antigelades i antipedra i quan vam estar endeutats llavors va venir la crisi de preus.

Des de llavors, res ha tornat a ser com abans. El concepte ja no és el d’explotacions familiars on la terra la treballen el pagès i la família. “Ara som empresaris”, diu. De fet, aquest nou concepte de pagès dramatitza encara més les conseqüències de la gelada que han patit enguany, perquè el propietari de les terres no serà l’únic que es quedarà sense cobrar. “Fins a la collita del 2023 jo hauré de viure del que cobra la dona, però hi ha deu famílies que també depenien de les meves finques”, explica amb tristesa. “Són molts anys treballant junts i no són treballadors, són amics a qui ara he de dir que enguany no els podré contractar”. Al territori seran 40.000 els llocs de treball que es perdran aquesta temporada com a conseqüència de la gelada. De fet, recorda el pagès d’Alcarràs, la pèrdua de la collida d’enguany ha estat la darrera estocada perquè algun company hagi dit prou. “Val la pena?, em pregunto molts dies. Ho faig perquè ho sento, però tinc la sensació que l’únic que aconseguiré treballant serà arruïnar-me”, lamenta. Després de quatre anys de preus molt baixos n’han vingut dos amb gelades no tan intenses i finalment la glaçada demolidora d’enguany. “Com li dius a una persona jove que això és el futur i que continuï?”

Balué sentencia que si les coses no canvien el sector està condemnat a la desaparició però, tot i així, no es resigna a donar-ho tot per perdut i fa una crida a les administracions: “Que apostin per nosaltres i que ens donin una mica de suport.” Aquesta és la seva esperança, que els donin una alenada d’oxigen fins a la collita del 2023 i que no els deixin a l’estacada. “A Lleida tenim els millors estudis per a agrònoms de l’Estat espanyol, per no dir d’Europa. Ens hem professionalitzat molt i encara hi som a temps si no ens deixen abandonats, i si no volem que el país quedi en mans de grups inversors que avui hi són i demà ho deixen tot abandonat ”, conclou.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)