El dossier

Dones que han salvat la vida

Perseguides per la seva orientació sexual, per rebutjar preceptes religiosos i tradicions patriarcals, amenaçades amb matrimonis forçats o de ser víctimes d’un crim d’honor, sol·liciten asil per començar a viure lliurement

YEMENI FEMINIST VOICE
Les defensores dels drets humans es juguen la vida, i moltes d’elles no tenen cap més opció que fugir

Dins del cotxe d’anada a Girona canten The wall, de Pink Floyd: “Hey! Teachers! Leave them kids alone!” (‘Ei, professors, deixeu els nens en pau!’), Dont’ stop me now, de Queen, i el bolero Bésame mucho, amb entonació molt afinada, tota una declaració d’intencions per part de dues joves de 24 anys, Amal Hussein i Ebtesam Abdullah, que són parella i que fa tot just poques setmanes han deixat enrere el món ofegador de prohibicions que va presidir la seva infància a l’Aràbia Saudita i que va amenaçar de mort la seva joventut. A la ciutat se’ls il·luminen els ulls quan observen una mare muntada en bicicleta al costat de la seva filla, i expliquen que aquest era el seu primer somni de llibertat, moure’s al seu aire, pedalar i allunyar-se de la casa/presó, jugar al carrer, com ho feien els seus germans, sentir ni que fos durant una estona que no tenien damunt d’elles els ulls vigilants de tota la família, de totes les mestres, de tota la comunitat, pel fet de ser nenes.

La mateixa sensació, un respirar alleugerit i una mirada encuriosida i expectant al que l’envolta –i que serà el seu futur– transmet El Ouloum Ramdan (Farha), de 25 anys, procedent d’Arafat, suburbi de Nouacchott (Mauritània), on ha conegut el dolor físic i emocional de càstigs terribles i agressions sexuals que li han deixat seqüeles i un punt de por i desconfiança que malda per allunyar en aquesta nova vida que també està començant. Allà es refugiava en la música, la seva gran passió, que els pares abominaven com a arma del pecat i aquí, on també ha arribat fa poc temps, l’entitat Girona Acull l’ha convidat a amenitzar un acte, i l’Ajuntament li ha ofert un piano per tocar alguna peça i fer que l’alegria torni al seu rostre.

Al seu costat, l’activista sahrauí Nasara Iahdih Said, defensora dels drets de les dones, bona coneixedora de la dura existència i de la implacable violència que la majoria pateixen en els contextos de patriarcat islàmic, sobretot si s’hi rebel·len; sap molt bé què representa que de petita t’agradin “coses de nens”, com ara jugar a futbol i anar en bicicleta, “coses” que les nenes no poden fer perquè han de tenir cura, gairebé des que neixen, de la seva virginitat, aquest reconsagrat tresor que marca la reputació d’una família i d’un clan. La Nasara apuntava maneres feministes des dels 5 anys, quan entrava al món vedat dels nens i s’hi barallava buscant el seu lloc, sense conformar-se amb els límits marcats per la moral. La Nasara, movent cel, terra i infern (que es fa més present quan es tracta d’escapar-ne) ha estat la responsable principal que l’Amal, l’Etsebam i la Farha hagin pogut fugir de l’horror que les atrapava als seus països i que després d’un trajecte llarg, incert i ple de perills, resideixin actualment a Barcelona i a Girona, on han formalitzat els tràmits com a sol·licitats d’asil. Conscients que la seva experiència és una més d’entre la de milers de víctimes indefenses i que moltes dones es queden pel camí sense aconseguir arribar a un lloc segur on es respectin els drets humans o sense ni tan sols iniciar el viatge, el 12 de maig passat totes quatre –la Nasara bàsicament com a traductora– van participar en una tertúlia celebrada al Centre Cultural La Mercè de Girona i organitzada per la Càtedra de Responsabilitat Social i Sostenibilitat de la UdG i l’associació Valentes i Acompanyades; va ser un concorregut acte de sensibilització que va tocar el cor i el compromís dels assistents. N’apuntem un resum.

Amal i Ebtesam: nascudes i criades a l’Aràbia Saudita, filles de pares iemenites i etíops radicalitzats amb la forta onada del wahhabisme, molt estès en els últims vint anys; l’abaia i el vel des de petites; escola primària i secundària segregades: s’hi ensenya l’islam; universitat proscrita: s’hi pensa massa. Destí com a dones: ser bones esposes, virtuoses, treballadores, obedients. Els pares i la societat n’estaran contents, i el que elles vulguin fer no compta. Abans de conèixer-se ja sentien les cadenes d’una vida que no acceptaven; una amiga comuna les presenta el 2015 i s’enamoren; la família descobreix la seva relació el 2017, les separa i estan dos anys sense veure’s ni parlar. A una, el germà intenta assassinar-la per netejar l’honor; a l’altra, la comprometen amb un home gran. Totes dues pateixen vexacions i maltractaments per corregir el seu lesbianisme. A finals del 2019 aconsegueixen contactar de nou i formen, juntament amb Basma Nasser, el col·lectiu Yemeni Feminist Voice: despertar consciències per la igualtat de drets i denunciar els matrimonis forçats, les mutilacions genitals femenines, els crims en nom de l’honor... Cap a 70.000 seguidores a les xarxes. Es declaren obertament exmusulmanes, una altra injúria de pes, i augmenta el perill de convertit-se en desaparegudes, com tantes activistes. Els canvis a l’Aràbia Saudita són més cosmètics que reals. Arriba un moment que han de fugir, i Nasara Iahdih Said s’activa, no cal explicar com: quasi un any de travessia, amb estada al Caire, fins que obtenen el visat per viatjar a Madrid, amb l’ai al cor que els germans no les localitzin: mort segura.

El Ouloum (Farha): nascuda a Mauritània, filla d’una família molt tradicional i estricta quant a la religió, educada per una mare que l’infligeix atroços càstigs davant de qualsevol comportament que desaprova: sortir a jugar, arribar tard a casa, no rentar bé els plats... Violada per un individu que li fa classes de l’Alcorà i que li ha deixat un sentiment de terror a quedar-se sola amb un home en una habitació. No ho explica a ningú, li farien pagar car, la calúmnia al respectable baró. Tancada en ella mateixa, als 13 anys es refugia en el dibuix, però la família l’hi impedeix, és haram (‘prohibit’); als 17 descobreix la música i busca espais per cantar el que sent i l’emociona, però el pecat és encara més gran. L’empresonen a casa i posen fi als seus estudis; quan s’escapa, els germans la peguen brutalment fins que la deixen sense alè; les seves germanes grans són casades a la força i arriba el seu torn, però té la sort que ningú no la vol per impura. Hi ha un moment que pensa que si no la maten ells, es matarà ella, i aleshores s’adona que ha de marxar i ho fa. Una activista pels drets humans li ofereix una petita quantitat de diners i es trasllada al Marroc, on aconsegueix un visat per venir a sol·licitar asil, empaitada pels germans, que li envien contínues amenaces de mort

Són tres dones amb coratge que han salvat la vida i que mereixen la protecció que busquen i fer, finalment, honor al significat dels seus noms: Amal (‘esperança’), Ebtesam (‘somriure’) i El Ouloum, nom artístic Farha (‘coneixements’ i ‘felicitat’), sense oblidar l’extraordinari esforç i militància de la Nasara (‘victòria’). Amb el seu testimoni fan visible la cara més dura del patriarcat en contextos islàmics on a les dones no els està permès educar-se ni estimar lliurement, prendre les seves pròpies decisions, ser i fer, viure en vida. No podem dir que no ho sabem.

amal ahmed Hussein

d Nascuda fa 24 anys a l’Aràbia Saudita. Forçada a casar-se i perseguida per la seva orientació sexual.

EBTESAM ABDULLAH

d

Nascuda fa 24 anys a l’Aràbia Saudita. El seu germà va intentar matar-la quan va conèixer la seva relació amb l’Amal.

eL oULOUM ramdan (FARHA)

d Nascuda fa 25 anys a Nouakchott, capital de Mauritània. Ha patit l’amenaça d’un crim d’honor.

Es deia Mabe i tenia 12 anys

LA PARAULA ÉS ASSASSINAT
Què hi ha d’honorable a degollar, lapidar, escanyar, disparar, cremar una persona indefensa? Res, és un signe de barbàrie

Es deia Mabe, tenia 12 anys i és la víctima més jove d’un crim en nom de l’honor perpetrat al Iemen, expliquen l’Amal i l’Ebtesam al nombrós públic que les escolta al Centre Cultural la Mercè de Girona, en el decurs d’una taula rodona sobre la situació de les dones en els contextos de patriarcat islàmic. I demanen passar un vídeo tot advertint de l’extrema duresa d’unes imatges que narren el deliri i l’atrocitat indescriptible d’un home torturant i matant la seva filla –i registrant-ne la prova– amb l’ajuda del seu germà. La Mabe, ensangonada, amb la cara deformada pels cops, els ulls mig tancats, el cap baix, tremolosa, contesta l’interrogatori del pare amb un fil de veu trencat que confirma el que ell vol sentir: sí, ho jura per Alà, els nois la van tocar, sap que mereix un càstig, que ha de morir, que anirà l’infern. No, no dirà unes últimes paraules, gemega espantada. Després van llençar el cos muntanya avall i van entregar la confessió a les autoritats com a justificant de l’assassinat: la nena havia tacat la reputació familiar i calia un acte de purificació; van pagar una multa però no per la vida arrabassada, sinó perquè s’havien pres la justícia pel seu compte en lloc d’acudir als tribunals, que segurament haurien imposat a la pecadora la mateixa pena, o presó permanent.

Poden veure la Mabe a la pantalla de la fotografia, en una imatge recuperada pel col·lectiu Yemeni Feminist Voice abans que el 2019 fos sorpresa fent allò que fan els nens o que haurien de poder fer –les nenes, en aquest cas: jugar amb altres nens sense ser acusades d’entregar la seva virginitat–. L’Amal i l’Ebtesam ens conviden a no oblidar-la, perquè el seu suplici no s’inscriu en l’àmbit d’un feminicidi aïllat en la seva esgarrifosa representació, sinó com una pràctica freqüent de la qual elles han pogut escapar i que cada any mata entre 5.000 i 10.000 dones de països com ara l’Índia, el Pakistan, Turquia, Jordània, el Líban, el Iemen, l’Aràbia Saudita, Qatar, Kuwait, els Emirats Àrabs Units, el Sudan i Mauritània (dades del Fons de Població de les Nacions Unides obtingudes en ciutats grans; no existeix un còmput real perquè la majoria d’aquests actes passen inadvertits a les àrees rurals i amb les víctimes en absoluta vulnerabilitat). Els crims en nom de l’honor –què hi ha d’honorable a degollar, lapidar, escanyar, cremar una persona indefensa?– són els que se senten legitimats a cometre els pares, marits, germans, oncles, és a dir els homes/caps de la família contra les dones, a fi i efecte d’impedir qualsevol intent de rebel·lia a les normes del vell sistema patriarcal. Situacions que els provoquen? Contraure matrimoni sense el consentiment del clan o negar-se a contraure un matrimoni concertat, mostrar disposició a mantenir relacions lliures, intentar separar-se d’un marit imposat tot fugint de maltractaments, haver estat violada individualment o col·lectiva, ser acusada d’adúltera o de lesbiana, vestir-se de forma inapropiada i altres comportaments immorals que s’entén que malmeten el poder del clan. Per aquest motiu, la persecució i la violència s’acarnissen contra les activistes pels drets humans i pels drets de les dones, com ara l’Ebtesam i l’Amal (també la Farha). Elles, juntament amb Nasara Iahdih Said, demanen que el moviment feminista hi posi el focus, que prengui consciència i pressioni per posar fi a aquesta atàvica i bàrbara tradició.

Moltes es queden pel camí

PROTECCIÓ INTERNACIONAL
Els matrimonis forçats, les mutilacions genitals femenines i l’amenaça de patir un crim d’honor han d’activar el dret d’asil

La Farha, l’Amal i l’Ebtesam són sol·licitants d’asil. Hi tenen dret i han aconseguit entrar en un país segur on ja no temen per la seva integritat, però a moltes altres dones com elles mai no les coneixerem, perdudes en l’intent o destruïdes en origen sense opció d’iniciar el viatge a la llibertat. La Huda i l’Abeer, per exemple, parella de l’Aràbia Saudita, amagades a Egipte amb els seus fills des de fa dos anys i assetjades contínuament, estan resistint mentre esperen una protecció internacional que hauria d’arribar abans no les localitzi algun parent agreujat i venjatiu. O l’Adila, tan innocent que va penjar una foto a Instagram amb el seu promès, el que li havia buscat la família, sense pensar que el pare i els germans s’ofendrien fins a escanyar-la perquè no havien autoritzat la difusió de la imatge. Aquest és el preu que pot valer una vida per als que se’n consideren propietaris.

Sabem què és una persona refugiada: aquella que s’ha vist obligada a fugir del seu país, on és perseguida per raons polítiques, religioses, de raça, de nacionalitat, d’identitat cultural, de gènere, o per pertànyer a un grup determinat; algú que pateix una greu vulneració dels seus drets fonamentals i fins una amenaça de mort. I sabem que és obligació dels estats garantir l’asil quan es donen aquests supòsits que estan regulats pel dret internacional. Pel que fa a les principals formes de persecució per motius de gènere es preveuen els matrimonis forçats, les mutilacions genitals, els feminicidis en nom de l’honor, la violència específica contra les dones en els conflictes armats, la repressió a causa de l’orientació sexual i el tràfic d’éssers humans destinat bàsicament a l’esclavatge i la prostitució. La legislació és, en teoria, molt clara; la seva aplicació, més difusa, amb feixucs procediments burocràtics que la compliquen, sobretot en la fase de trànsit, que és quan les dones es troben més soles i desemparades.

Laura Llobet i Natàlia Massé, responsables de la fundació Apip-Acam, informen que moltes demandants de refugi acaben en mans de les màfies que les capten en la mesura que són més vulnerables a l’extorsió i al sexe per supervivència. Per això dèiem que de moltes d’elles no en sabrem mai res.

I un cop trepitgen territori democràtic? L’esperança sempre hi és, però la realitat mostra un elevat percentatge de denegacions d’asil, a excepció dels que fugen d’una guerra europea. Mentre, feministes com Nasara Iahdih Said, entre d’altres activistes anònimes que corren el risc de dures represàlies, van establint xarxes de suport per donar una oportunitat a les víctimes d’un sistema patriarcal implacable.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)