El dossier

Nociu per a les persones i per al medi

Tant la producció com el consum de tabac tenen conseqüències extremadament perjudicials per a la salut del planeta

ELS EFECTES DEL TABAC Cavitat nasal Sinus paranasals Llavi Llengua Boca Faringe Laringe Esòfag Fetge Còlon Bufeta Recte Pulmons Estómac Pàncrees Nicotina Ovari i cèrvix (en dones) A Catalunya hi ha 1,5 milions de fumadors, un 22,6% de la població major de 15 anys A Catalunya, la prevalença del tabaquisme està estancada des de mitjans de la dècada passada. El volum més important de població fumadora es troba entre els 55 i els 64 anys en el cas de les dones (una de cada quatre dones en aquesta franja d’edat fuma) i entre els 35 i els 44 anys en el cas dels homes (gairebé quatre de cada deu fumen). Addicció al tabac L’ús repetit i compulsiu del tabac, mal - grat conèixer-ne els efectes perjudicials, crea una dependència física, emocional i psicològica. Aquesta dependència és més forta perquè el fumador la integra a la seva vida social i l’ajuda a superar emocions i sentiments desagradables. La substància responsable de generar aquesta addicció és la nicotina. Malalties associades • Òrgans en què el tabaquisme incrementa el risc de patir càncer Quantitat mitjana de nicotina que un fumador obté amb una cigarreta: entre 1 i 2 grams Nicotina Droga que de manera natural es troba en el tabac. Ingerida en petites quantitats, produeix sensacions de plaer en el fumador, que generen un major desig de consumir-ne. • Mal de cap • Qualsevol canvi en la tos habitual • Una tos nova • Tos amb sang • Ronquera • Problemes per respirar • Malalties respiratòries freqüents • Mal al pit • Pèrdua de gana • Pèrdua de pes • Fatiga general Càncer de pulmó Símptomes compatibles • Malaltia pulmonar obstructiva crònica EPOC • Bronquitis crònica • Mucositat a les vies aèries que genera una tos crònica • Enfisema • Disminució de la quantitat d’oxigen que arriba a la sang per la reducció de la capacitat pulmonar • Malalties del cor • Infarts i aneurismes • Leucèmia • Vessament cerebral Altres malalties Radiografia d’un pacient amb càncer de pulmó Com es pot deixar de fumar? Consells per als primers dies Pensar només en el dia concret: “Avui no fumaré” Mantenir-se actiu Beure molta aigua o líquids sense calories. Evitar el cafè Fer àpats lleugers i evitar les sobretaules Mastegar xiclets o llepar cara - mels sense sucre Treure de la vista de tot allò rela - cionat amb el tabac Intentar evitar ambients amb fumadors Rentar-se les dents després dels àpats 1 de cada 6 morts 53,0% 2,2% 22,4% 22,4% Fumadors diaris No fumadors Exfumadors Fumadors ocasionals 25,3% 19,7% 2,5% 1,9% 29,5% 15,7% 42,8% 62,7% Font: Departament de Salut, any 2020 Defuncions relacionades amb el tabac 9.030 morts anuals atribuïbles al consum de tabac (1 de cada 6 morts a Catalunya) Això significa 24 morts cada dia Fumadors per gènere a Catalunya: 26,6 homes i 18,8 dones Despesa sanitària Segons el Comitè Estatal per a la Prevenció del Tabaquisme, el costos sanitaris del tabac a l’Estat espanyol són 20 vegades superiors a l’aportació del sector al PIB . Cada any moren a l’Estat 60.000 persones per culpa d’haver fumat, i 1.000 més (no fumadores) per haver estat exposades al fum del tabac. Fum de segona mà Conté els mateixos components químics i gasos que inhala i exhala el fumador, i també pot causar malalties greus entre els fumadors passius, com ara càncer de pulmó. Despesa mitjana mensual dels fumadors Si assumim un consum diari de 20 cigarretes , i el preu mitjà d’un paquet de tabac és de 5 euros, resulta que cada mes un fumador estàndard es gasta 150 euros en tabac. Segons les dades de l'Enquesta de Salut de Catalunya del 2019, el perfil de l’home fumador és de classe social baixa i amb un nivell d’estudis secundaris. La majoria tenen entre 15 i 44 anys. Les dones, en canvi, tenen de 45 a 64 anys i són de qualsevol classe social, i també amb estudis secundaris. Un 8,3% de les persones està exposada al fum. ambiental del tabac a la llar. Consum de tabac a Catalunya Dades sobre tabaquisme Fum de les cigarretes És una barreja complexa de químics produïts per la combustió del tabac i els seus additius Químics que conté el fum del tabac: 7.000 Químics cancerígens: 70 Alguns d’aquests són arsènic, beril·li, benzè, níquel, cadmi, crom, poloni-210, amoníac, cianur, formaldehid, metenol, acetilè, i quitrà. Gasos verinosos: monòxid de carboni i òxid de nitrogen 1 2 4 3 2. La nicotina provoca l’alliberament de certs circuits cerebrals de dopamina, hormona relacionada amb les sensacions de satisfacció i plaer. 1. En inhalar el fum la nicotina penetra als pulmons i a través del torrent sanguini arriba a tot el cos, inclòs el cervell. 3. La primera dosi de nicotina fa que la persona se senti alerta i desperta, mentre que les següents fan sentir calma i relaxament. 4. Els efectes desapareixen uns minuts després d’acabar la cigarreta, fet que porta el fumador a continuar fumant si vol obtenir un altre cop els estímuls positius i evitar la síndrome d’abstinència. Com afecta el cervell? Perfil social dels fumadors

El principal vector de l’epidèmia del tabac és la indústria. Una indústria que mata legalment entre dos terços i la meitat dels clients que consumeixen el seu producte, tal com recorden els experts en tabaquisme. Una indústria, al cap i a la fi, que se sosté gràcies a la salut de les persones, i també del planeta. Precisament, des de l’Organització Mundial de la Salut s’està posant l’accent en el dany que el consum de tabac suposa per al medi ambient. Tenint en compte que les qüestions ambientals cada cop preocupen més els joves, pot ser un bon ganxo per evitar noves addiccions. Les dades no són trivials: a part dels 8 milions de vides anuals de cost, la indústria tabaquera també destrueix 600 milions d’arbres, ocupa 200.00 hectàrees de terra, gasta 22.000 milions de tones d’aigua i genera 84 milions de tones de diòxid de carboni.

La major part de l’impacte ambiental es produeix en països empobrits, amb rendes baixes, on les terres i l’aigua s’utilitzen per conrear tabac per a les multinacionals, en lloc d’aliments que es necessiten més urgentment, i sense tenir en compte espais de biodiversitat que s’haurien de protegir. A més, segons ha advertit l’OMS, la producció, el processament i el transport de tabac generen l’equivalent a una cinquena part del CO2 que produeixen els avions comercials, per tant la seva contribució a l’escalfament global és inqüestionable. Això només pel que fa a la producció, perquè el consum també genera enormes quantitats de problemes ambientals. Una burilla d’una cigarreta triga aproximadament una dècada a degradar-se i conté productes nocius que poden contaminar entre 50 i 100 litres d’aigua. A tot l’Estat espanyol es calcula que es fumen més de 32.000 milions de cigarretes a l’any, de les quals un 15% van a parar a les platges. De fet, cada cop hi ha més ajuntaments, començant pel de Barcelona, que estan decidint aplicar la prohibició de fumar-hi, tant per protegir el conjunt dels usuaris com per millorar l’estat de la sorra. Per desgràcia, el costum de llençar les burilles a terra continua molt arrelat, amb la brutícia que genera en l’entorn i el risc d’incendi en el cas de zones rurals. I no s’ha d’oblidar que els filtres de les cigarretes són la segona forma de contaminació amb microplàstics més greu del planeta, i que és per aquest motiu que l’OMS reclama que sigui la indústria la que assumeixi els costos de descontaminar.

PURI / MOLINA Professora jubilada

“LA CINQUENA VA SER LA bona”

Quan la Puri va començar a fumar era el 1967 i tenia 18 anys. En aquella època, veure una dona amb una cigarreta als llavis resultava sorprenent i transgressor: “Com que la meva mare era una dona molt progressista, no em va posar cap problema”, recorda. Va començar fumant tabac ros i va acabar amb els típics Ducados. Quan tenia 28 i 30 anys, coincidint amb els embarassos dels seus fills, va deixar el tabac, perquè “era una bona motivació per fer-ho”. Però després hi va tornar. Amb els anys va fer dos intents més de deixar-ho, sempre pel seu compte i sense ajuda, però no va tenir èxit. “Resulta difícil quan fas vida social i la gent del teu entorn fuma. Comences amb una calada i ja està, ja tornes a quedar enganxat”, explica. Finalment, l’any 2003, el cinquè intent va resultar el definitiu. “Vaig deixar de fumar just després de l’enterrament d’una amiga meva”, explica. Va ser una sotragada molt forta, ja que l’amiga va morir de càncer de pulmó i ella va viure tot el procés de la malaltia i el trist final. Llavors tenia 54 anys i, com les altres vegades, va deixar de fumar a còpia de voluntat. “No vaig patir angoixa, no em vaig engreixar i no em va costar gaire. Això sí, sovint somiava que tenia una cigarreta a la mà i el paquet al davant. Però quan em despertava pensava: «Mira, com que ja has fumat durant la nit, ja no cal que ho facis de dia.» I des de llavors, ja no he tingut mai més ganes fumar.”

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)