Nociu per a les persones i per al medi
Tant la producció com el consum de tabac tenen conseqüències extremadament perjudicials per a la salut del planeta
El principal vector de l’epidèmia del tabac és la indústria. Una indústria que mata legalment entre dos terços i la meitat dels clients que consumeixen el seu producte, tal com recorden els experts en tabaquisme. Una indústria, al cap i a la fi, que se sosté gràcies a la salut de les persones, i també del planeta. Precisament, des de l’Organització Mundial de la Salut s’està posant l’accent en el dany que el consum de tabac suposa per al medi ambient. Tenint en compte que les qüestions ambientals cada cop preocupen més els joves, pot ser un bon ganxo per evitar noves addiccions. Les dades no són trivials: a part dels 8 milions de vides anuals de cost, la indústria tabaquera també destrueix 600 milions d’arbres, ocupa 200.00 hectàrees de terra, gasta 22.000 milions de tones d’aigua i genera 84 milions de tones de diòxid de carboni.
La major part de l’impacte ambiental es produeix en països empobrits, amb rendes baixes, on les terres i l’aigua s’utilitzen per conrear tabac per a les multinacionals, en lloc d’aliments que es necessiten més urgentment, i sense tenir en compte espais de biodiversitat que s’haurien de protegir. A més, segons ha advertit l’OMS, la producció, el processament i el transport de tabac generen l’equivalent a una cinquena part del CO2 que produeixen els avions comercials, per tant la seva contribució a l’escalfament global és inqüestionable. Això només pel que fa a la producció, perquè el consum també genera enormes quantitats de problemes ambientals. Una burilla d’una cigarreta triga aproximadament una dècada a degradar-se i conté productes nocius que poden contaminar entre 50 i 100 litres d’aigua. A tot l’Estat espanyol es calcula que es fumen més de 32.000 milions de cigarretes a l’any, de les quals un 15% van a parar a les platges. De fet, cada cop hi ha més ajuntaments, començant pel de Barcelona, que estan decidint aplicar la prohibició de fumar-hi, tant per protegir el conjunt dels usuaris com per millorar l’estat de la sorra. Per desgràcia, el costum de llençar les burilles a terra continua molt arrelat, amb la brutícia que genera en l’entorn i el risc d’incendi en el cas de zones rurals. I no s’ha d’oblidar que els filtres de les cigarretes són la segona forma de contaminació amb microplàstics més greu del planeta, i que és per aquest motiu que l’OMS reclama que sigui la indústria la que assumeixi els costos de descontaminar.
“LA CINQUENA VA SER LA bona”
Quan la Puri va començar a fumar era el 1967 i tenia 18 anys. En aquella època, veure una dona amb una cigarreta als llavis resultava sorprenent i transgressor: “Com que la meva mare era una dona molt progressista, no em va posar cap problema”, recorda. Va començar fumant tabac ros i va acabar amb els típics Ducados. Quan tenia 28 i 30 anys, coincidint amb els embarassos dels seus fills, va deixar el tabac, perquè “era una bona motivació per fer-ho”. Però després hi va tornar. Amb els anys va fer dos intents més de deixar-ho, sempre pel seu compte i sense ajuda, però no va tenir èxit. “Resulta difícil quan fas vida social i la gent del teu entorn fuma. Comences amb una calada i ja està, ja tornes a quedar enganxat”, explica. Finalment, l’any 2003, el cinquè intent va resultar el definitiu. “Vaig deixar de fumar just després de l’enterrament d’una amiga meva”, explica. Va ser una sotragada molt forta, ja que l’amiga va morir de càncer de pulmó i ella va viure tot el procés de la malaltia i el trist final. Llavors tenia 54 anys i, com les altres vegades, va deixar de fumar a còpia de voluntat. “No vaig patir angoixa, no em vaig engreixar i no em va costar gaire. Això sí, sovint somiava que tenia una cigarreta a la mà i el paquet al davant. Però quan em despertava pensava: «Mira, com que ja has fumat durant la nit, ja no cal que ho facis de dia.» I des de llavors, ja no he tingut mai més ganes fumar.”