El dossier

Santiago Vilanova i Tané

periodista, escriptor i consultor ambiental

“Mai ha existit una transició energètica”

Periodista, consultor ambiental, fundador del partit Els Verds-Alternativa Verda, president de l’associació Una Sola Terra, repassa la situació de l’ecologia a Catalunya i avisa que no es fan les coses bé

PROPOSTA DE FUTUR
“O posem racionalitat i sentit comú o Catalunya camina cap al fracàs de la transició energètica”
DIVERGÈNCIES
“Els departaments econòmics, que segueixen fomentant el creixement desmesurat, desestabilitzen els d’acció climàtica i transició ecològica”
El 27 de febrer del 1977 va treure el número zero de la revista ‘Userda’, posant en entredit la política energètica del govern espanyol, que s’ha mantingut els darrers 45 anys?
A la Transició democràtica, la política i el model energètic de Catalunya han continuat depenent de l’herència dels Planes Energéticos Nacionales (PEN) franquistes que van fer-nos addictes a l’energia nuclear. Un dels primers números d’Userda el vam dedicar als Pactes de La Moncloa, que consolidaven l’electrofeixisme. Ara, la crisi ecològica i climàtica ens obliga a fer en una dècada el que per inacció no han fet els nostres governants en 40 anys. El darrer reactor, Vandellòs II, ha de tancar el 2035. És una quimera pensar que aquell any ja tindrem les noves estructures preparades per substituir les nuclears i que el 2050 tindrem l’economia catalana descarbonitzada. La UE està enganxada energèticament a Rússia com Catalunya a Algèria. Quan en temps del pujolisme els ecologistes parlàvem amb els dirigents convergents i reclamàvem inversions en projectes solars i eòlics, ens solien contestar: “En Pere Duran Farell ens ha garantit per sempre el gas d’Algèria i l’urani enriquit rus i nord-americà.” Quins cracs en visió energètica de futur. Ara la feina serà concertar democràticament la transició energètica o la frustració serà colossal. Els projectes de recuperar el gasoducte Midcat i d’incrementar el trànsit de grans metaners amb gas del fracking provinents dels Estats Units al port de Barcelona poden dificultar els objectius de la llei de canvi climàtic.
‘Userda’ es va presentar com una revista radical que pretenia defensar un corrent econacionalista, però sembla que no s’ha aconseguit una alternativa catalana a l’Estat espanyol?
Userda era radical perquè anava a l’arrel dels conflictes ecològics i una eina informativa al servei dels grups ecologistes de les comarques contra l’especulació urbanística, la contaminació dels rius, la pol·lució de les tèrmiques i el funcionament de les nuclears… Vam ser pioners a parlar sobre el desgel provocat pel canvi climàtic, preveient el domini que tindrien les grans corporacions que exploten els recursos fòssils sobre les energies renovables. Defensàvem el dret a la informació ambiental. L’econacionalisme va ser un concepte que vam introduir a la Universitat d’Estiu de Prada amb l’objectiu de repensar el catalanisme i el nacionalisme amb les aportacions de l’ecologia humana i científica. Joan Oliver (Pere Quart) va donar suport al nou concepte –ja introduït en l’Enciclopèdia catalana- escrivint un pròleg impagable i poc reproduït del meu assaig L’econacionalisme. Una alternativa catalana dins una Europa ecològica, publicat el 1981. Userda impulsava aquest concepte. Després, l’econacionalisme va ser el pal de paller del programa del partit Alternativa Verda, creat el 1983. En fracassar la confederació de partits verds en l’àmbit de l’Estat, vam deixar d’“exportar” la idea especialment a València, les Illes, Euskadi i Galícia. L’OPA d’Iniciativa per Catalunya-Verds va acabar per desestabilitzar.
Com veu la dicotomia que planteja la pel·lícula ‘Alcarràs’, com el “capitalisme verd”fa perdre conreus per transformar-los en camps solars?
La directora Carla Simón és una de les joves promeses del cinema català i és un èxit personal guanyar la Berlinale amb Alcarràs. Ara bé, el guió és un exemple de la descoordinació entre els departaments de Cultura i Acció Climàtica. L’article 2.7 del Decret llei 24/20221 d’impuls a les energies renovables impedeix construir un parc fotovoltaic en sòls de valor agrològic alt i d’interès agrari elevat, com pot ser un extens cultiu de préssecs. La família protagonista d’agricultors, que com la majoria de pagesos es veuen obligats a utilitzar agrotòxics, espera l’entrada dels camions de l’empresa solar com si es tractés de forces d’ocupació. El “capitalisme verd” no té res a veure amb el que ha de ser la transició energètica. Hem d’harmonitzar els camps solars amb l’agricultura biològica i de proximitat, com ja ho estan fent a moltes regions de la Unió Europea. Aquest és el futur que artistes i creatius ens han d’ajudar a fer possible; no posar-hi pals a la roda. I hem de saber distingir entre les oligarquies energètiques vinculades a l’energia nuclear com Iberdrola heretades del franquisme i les empreses que aportin solucions tecnològiques i concertades per mitigar el canvi climàtic. Ho vaig escriure en el meu assaig Empresaris verds per a un planeta blau quan vaig tornar de la Cimera de Rio el juny del 1992. O tenim un full de ruta clar i assenyat o caminem cap al desgovern i l’anomia social.
França i la Comissió Europea volien recuperar l’energia nuclear com “energia verda”. No deixa de ser una contradicció després dels molts anys del “Nuclear? No, gràcies”?
El “Nuclear? No, gràcies” ha estat el gran reclam polític del moviment antinuclear mundial i és plenament vigent i actiu. Ara bé, el lobby nuclear, civil i militar, que és molt poderós, tant o més que els del petroli i el gas, ha “actuat” sobre la Comissió Europea. Si els grups polítics pro nuclears del Parlament Europeu, que són majoria, aproven una taxonomia energètica que considera la nuclear i el gas com energies “verdes” i “sostenibles”, llavors s’obrirà la porta a subvencionar les inversions en seguretat dels reactors actuals i els de quarta generació, en els quals ja estan invertint Rússia, la Xina i els EUA amb el suport de Bill Gates. Amb l’impacte de la guerra d’Ucraïna, fins i tot Die Grünen podria replantejar-se si les tres centrals que queden per tancar a Alemanya han de seguir operant. Si el moviment antinuclear, a escala mundial, com el que ha generat el fenomen Greta Thunberg, es desinfla, llavors estem ben perduts! Els euròcrates que ens volen fer creure que la geoenginyeria eliminarà el CO2 de l’atmosfera, alhora ens volen canviar el planeta amb les mateixes idees que han posat en perill la nostra supervivència com a espècie!
Quan temps es pot mantenir artificialment l’entelèquia de l’energia barata?
L’energia solar i eòlica produeixen una electricitat per sota el cost del MWh nuclear. L’únic problema que tenen, donat que són de captació intermitent del sol i del vent, és trobar una solució per a l’emmagatzematge, com tenen resolt els reactors nuclears, que produeixen de forma constant i únicament s’aturen per retirar les barres de control i renovar el combustible. Ara bé, si no avancem ràpid amb els projectes solars i eòlics, el lobby nuclear demostrarà que allargar la vida dels reactors de segona generació és un gran negoci i podran produir electricitat a un cost de 35 euros el MWh, mentre que els parcs solars i eòlic ho fan a uns 50 euros el MWh de mitjana. Ara bé, l’energia més barata és la que no es produeix. És a dir, l’estalvi i l’eficiència. Perdem molta energia en el transport i en els cicles del petroli, el gas i l’urani. L’explotació dels nous metalls estratègics per a l’electrificació global (liti, cobalt, níquel, coure i terres rares) serà insuficient i pel seu impacte ambiental (consum d’aigua, electricitat i destrucció dels boscos) provocarà resistències globals contra l’agromineria. Per una energia socialment concertada i barata caldria nacionalitzar el sector i evitar les especulacions provocades per les subhastes.
Les energies renovables poden trencar l’addicció d’Europa a les fòssils?
Haurien de rebre el suport popular i els ajuts fiscals i polítics que correspondrien a una emergència climàtica com la que ja patim. Però encara no tenen el suport d’entitats bancàries i financeres; dels ajuntaments amb ordenances solars que facilitin els tràmits burocràtics; dels governs amb mesures fiscals a favor dels que les utilitzin. Les fòssils segueixen rebent subvencions. L’any 2021, per més de 600.000 dòlars! The Guardian ha denunciat l’existència de 195 macroprojectes de petroli, gas i carbó que si es duen a terme generaran 1.000 milions de tones de CO2 afegides a l’atmosfera.
Vostè diu en el seu darrer assaig sobre l’emergència climàtica a Catalunya que anem cap al col·lapse. Hi ha alguna oportunitat per parar-lo?
És que ja hi som, en el col·lapse. Els experts l’anomenen overshoot. Hem sobrepassat els límits i la capacitat de càrrega o regeneració dels recursos del planeta. L’única opció que ens queda és mitigar el canvi climàtic i adaptar-nos als seus efectes que hem començat a percebre. Cal una revolta dels consumidors, tot i que és preocupant l’alienació que generen les noves tecnologies digitals. Convindria una nova i urgent governança amb estructures transversals de gestió. Les actuals són obsoletes. Els departaments econòmics, que segueixen fomentant el creixement desmesurat, desestabilitzen els d’acció climàtica i transició ecològica. No hi ha una Organització Mundial del Medi Ambient amb capacitats semblants al Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Tampoc tenim un Tribunal Penal Internacional del Medi Ambient per jutjar i condemnar els ecocidis provocats per les grans corporacions energètiques, forestals, mineres i agroquímiques. Convindria reformar totes les constitucions i, com diu la Carta de la Terra, garantir el dret i l’accés democràtic als béns comuns naturals i a l’energia.
Quina és la seva opinió sobre el parc eòlic marí Tramuntana? Parla de superar l’analfabetisme energètic i assegura que cal una revolució que ajudi a canviar el sistema?
És difícil sintetitzar amb una resposta tot el que em demana. Girona només produeix l’1,5% de l’electricitat de tot Catalunya i en consumeix el 10%. Està a la cua de l’Estat en generació d’energia i és una de les que té més alt nivell de vida. Tarragona, l’altra cara de la moneda, genera el 70% de l’electricitat, provinent de les nuclears i els parcs eòlics, i només en consumeix el 15%. El parc Tramuntana, amb una potència de 500 MW, ens ofereix generar el 45% de l’energia elèctrica consumida en tot el territori gironí. És per pensar-ho seriosament i solidàriament, no? Els científics que han dissenyat el Pla d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM) i que han determinat com a apte un parc eòlic flotant a la zona del cap de Creus són també membres del CSIC, com els científics catalans que s’han manifestat legítimament en contra. No crec que els redactors del POEM siguin corruptes o ecòlegs marins manipulats per les empreses energètiques. Pensi que a Europa hi ha instal·lats 5.400 aerogeneradors marins en 12 països que generen el 15% de l’electricitat i han creat 300.000 llocs de treball. Els informes de reconeguts ecòlegs marins parlen que la majoria s’han convertit en biòtops artificials que han fet proliferar al seu entorn les espècies. Els nostres científics han de discutir i analitzar l’estudi d’impacte ambiental que presentin les promotores, entre les quals Iberdrola. El problema és que el CSIC com a institució no els deixa la llibertat de fer aquest debat de forma pública. Als anys setanta i vuitanta els ecologistes que ens oposàvem a les nuclears i a les mines d’urani ho teníem encara més fotut. Els científics es quedaven al laboratori i havíem d’espavilar-nos i documentar-nos de forma autodidacta.
Alternatives
El govern de la Generalitat té l’oportunitat de crear una empresa energètica pública i participar en projectes grans i garantir-nos una gestió transparent. La transició energètica reclama responsabilitats compartides. El que em treu de polleguera és la protesta basada en l’ impacte paisatgístic. Protesten empresaris d’una de les zones del litoral més degradades per l’acció d’un urbanisme horrible i energèticament insostenible; d’una pesca d’arrossegament que no ha tingut suficient cura de l’impacte que provoca sobre la biodiversitat; d’una Empuriabrava d’aigües contaminades pels hidrocarburs aromàtics que ningú denuncia; d’uns Aiguamolls rodejats de conreus enverinats pels pesticides; d’uns ports esportius planificats al servei de la indústria nàutica; d’un trànsit creixent de grans metaners per la nostra costa que ningú qüestiona. Tinc la impressió que l’oposició al parc Tramuntana està liderada pel sector turístic que ha monopolitzat l’economia gironina i que té por de perdre’l. Tramuntana generaria una hub de renovables a tot el territori amb efectes positius en la creació de nous llocs de treball de qualitat. És una resistència numantina a les noves dinàmiques empresarials del segle XXI.
I doncs?
O posem racionalitat i sentit comú o Catalunya camina cap al fracàs de la transició energètica i obre les portes a continuar sent una terra nuclearitzada amb el risc que un accident major de fusió del nucli d’un reactor posi fi a la pesca, l’agricultura i el turisme. La meva percepció en contemplar els aerogeneradors, com els parcs solars, és veure-hi unes tecnologies que poden ser gestionades democràticament, que formen part del paisatge del segle XXI i poden ser fàcilment desmantellades. Quan parlo d’analfabetisme energètic denuncio la manca d’educació i coneixement que tenim els consumidors sobre el sector energètic i l’impacte del cicle dels combustibles fòssils.
Consumim electricitat de forma compulsiva, i més ho farem amb el cotxe elèctric i el 6G, sense tenir consciència d’on i com es produeix, com es transporta i els impactes que té sobre la salut humana i animal. Els canvis necessaris que he proposat en el meu darrer assaig depenen de l’educació, la informació contrastada, la participació dels consumidors i unes estructures polítiques de gestió transversal que resolguin l’actual desgovern en el qual es troba la transició energètica.
La guerra d’Ucraïna retardarà o activarà la transició energètica?
Quan parlem de transició energètica no ho fem amb propietat. Des de la revolució industrial no hi ha hagut mai una transició energètica, ja que les noves fonts d’energia sempre s’han afegit a les anteriors i mai les han substituït. Això és el que passarà ara. El petroli va substituir el carbó, la nuclear va substituir el petroli i, malauradament, les energies del sol no substituiran ni la nuclear ni les fòssils. Simplement s’hi afegiran. En aquests moments, el 80% del mixt energètic mundial segueix sent de combustibles fòssils. La guerra d’Ucraïna dificultarà el ritme de consolidació de les renovables.
Presenta un panorama funest, cap a on anirà la humanitat?
L’objectiu és connectar tota la humanitat mitjançant una planificació cibernètica centralitzada i electrificar cada racó del planeta. Vivim el malson d’Un món feliç, d’Aldous Huxley. L’ecologia és utilitzada com un instrument en expansió que perfecciona el sistema tecnocràtic. L’alineació provocada pel consumisme compulsiu no ens deixa ser conscients.
Vostè va intentar impulsar una proposta innovadora, lligada amb el mar a Sant Feliu de Guíxols?
Vam projectar un museu/parc temàtic anomenat Espai Cousteau-Planeta Oceà, impulsat per l’associació Una Sola Terra, que plantejava que el projecte realitzés amb els paràmetres de l’arquitectura bioclimàtica una arquitectura biodinàmica pel taller de Felip d’Aguilera i Teresa Batlle. En l’avantprojecte, hi van participar ecòlegs com ara Joan Domènec Ros i físics solars com ara Antoni Lloret. Havia de ser el primer museu temàtic de la Mediterrània que vinculés l’entreteniment i l’educació ambiental, mitjançant les tecnologies de la comunicació, dels audiovisuals, tot mogut per l’energia del sol.
Per què va fracassar?
Quan el març del 2003 Francine Cousteau, la vídua de l’oceanògraf, va signar el conveni i al maig vam presentar la maqueta a l’Ajuntament de Sant Feliu, em va trucar l’Antoni Vives, secretari del govern, reclamant que l’espai s’integrés a l’Illa de Blanes al macrocomplex dissenyat pet Isozaki o si no el nostre edifici no tindria el suport del president Pujol. Els càrrecs gironins de Convergència de l’època tampoc van ajudar. L’Espai Cousteau, que tenia el suport de la Carmen Cervera, hauria dinamitzat l’economia local i comarcal, tant de Sant Feliu com de l’Empordà, hauria potenciat la investigació marina i hauria convertit l’entreteniment en pedagogia per fer créixer la consciència ecològica i, ja en aquell moment, lluitar contra el canvi climàtic.
L’anterior legislatura vostè va ser diputat per Junts, i va defensar les tesis ecologistes. Què va passar perquè no continués a les llistes?
Els fundadors d’Els Verds-Alternativa Verda ens vam creure que Junts era una organització transversal en la qual hi hauria un lloc estratègic per a l’ecologisme, però ens han menystingut. No ens han considerat un corrent de pensament com sí que ho han fet amb els representants independentistes de la socialdemocràcia, el liberalisme o el comunisme. Quina miopia política! Durant els mesos que vaig ser diputat vaig treballar perquè es retirés el projecte d’incineradora de residus industrials de Cercs que tenia el suport del conseller Calvet. Potser no ens ho van perdonar. Ara cap dels fundadors d’Alternativa Verda, partit històric de l’ecologisme català, forma part de Junts.
Què n’espera, del govern Aragonès? Junts i ERC estan duent a terme el full de ruta energètica amb coherència?
La inacció i les contradiccions del govern Aragonès són preocupants. Caminem cap a un gran fracàs i una gran frustració per a les futures generacions. Estem governats per independentistes obsessionats pel creixement econòmic, que és un paradigma impossible per mitigar l’efecte del canvi climàtic. El debat energètic a Catalunya està segrestat per polítics, periodistes i científics que donen suport al lobby nuclear i gasista. D’aquesta manera la transició energètica la guanyaran les empreses de l’IBEX 35, que retardaran la imposició de les energies del sol. El conseller d’Acció Climàtica té un problema, que són els consellers de Polítiques Digitals, Territori i d’Economia. No es pot resoldre el gran repte climàtic amb els mateixos pensaments econòmics que l’han provocat. Vivim un permanent ecowashig (ecoblanqueig) polític.

UNA SOLA TERRA

En el llibre titulat El pensament ecologista a Catalunya, editat per l’associació Una Sola Terra, que presideix Santi Vilanova, es pot llegir: “Els ambientalistes pensen que els problemes ecològics tenen solució en el sistema econòmic i polític actual i no consideren que siguin necessaris canvis dels valors ni transformacions radicals del model de producció, consum i treball.” “Els ecologistes, en canvi –el text està escrit pel mateix Vilanova–, estem convençuts que abastar la sostenibilitat ha de comportar un canvi del sistema i dels seus fonaments, valors i dogmes (entre els quals la identificació de l’increment del PIB amb el benestar). Si la ideologia serveix per indicar els sistemes de pensament emprats en la societat per explicar, resoldre i desxifrar o donar sentit al món social o polític, l’ecologisme és ideologia perquè ens aporta una concepció holística del món i proposa gestionar el present mitjançant una ètica que ens vincula solidàriament amb les generacions futures.” Les paraules escrites el 2005 avui mantenen la vigència i més si tenim present que el nostre entrevistat continua defensant el sentit comú, el decreixement i la denúncia com a armes per aturar el col·lapse al qual estem tots condemnats.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)