El dossier

Naval (Osca), 1882 - Perpinyà, 15.02.1939

Manuel Olivera Sopena

En Manuel, tot i ser originari de Naval, vivia a Olvena (Osca), on combinava la feina de pagès amb la de tractant de bestiar. Casat en primeres núpcies amb Inés Pueo, en va enviudar sense que tinguessin cap fill. Quan va esclatar la guerra ja no estava en edat militar (tenia 54 anys), i per tant no va ser mobilitzat. Amb l’establiment del front d’Aragó, en Manuel va dedicar-se a proveir l’exèrcit republicà d’animals per al consum. Anava pels pobles comprant corders, porcs, cabres i els venia a l’exèrcit. Va ser en un d’aquests viatges que, al mas de Tres Pueyos de Güel, va conèixer qui seria la seva segona esposa, Pilar Colau Español, amb qui es va casar el 28 de gener del 1938.

La parella va viure durant uns mesos a Olvena, però en van fugir amb la caiguda del front d’Aragó. En aquell moment, la Pilar ja estava embarassada. Inicialment, van intentar fugir cap a França, però l’estat de la Pilar va fer impossible travessar els Pirineus. Així doncs, van acabar fugint a Barcelona, on vivia una germana de la Pilar, la Josefina. Ella i el seu espòs tenien un bar al barri de Gràcia, on el 13 de desembre del 1938 va néixer la filla del Manuel i la Pilar, a qui van posar el mateix nom que a la seva mare.

La intenció del Manuel i la Pilar era marxar de Barcelona amb la nena i fugir cap a França, però un viatge així, amb un nadó acabat de néixer, era massa perillós, així que la Pilar, aconsellada per la seva família, es va quedar a Barcelona amb la nena i en Manuel va marxar. Pensaven que ben aviat es podrien retrobar, però mai més en va saber res.

El desembre del 2021 es posava en contacte amb nosaltres Patricia Muñiz Olivera, neta d’en Manuel. La família mai no havia deixat de buscar-lo. Per a la filla d’en Manuel, de 83 anys, qualsevol petita informació sobre el seu pare era rellevant. Per aquest motiu, ens preguntaven si sabíem alguna cosa de la defunció i el lloc on va ser enterrat.

En Manuel va morir a l’antic Hospital Militar de Perpinyà el 15 de febrer del 1939. La seva mort es va produir en un moment en què les autoritats municipals encara inhumaven els refugiats de la guerra d’Espanya, al mateix espai del cementiri on s’enterrava la gent de Perpinyà. L’oficina del Servei de Cementiris de Perpinyà només ens ha autoritzat a consultar el llibre d’inhumacions dels refugiats de guerra en què, com ja hem dit, no constava en Manuel.

Malgrat tots els nostres esforços per explicar al Servei de Cementiris de Perpinyà que al llibre esmentat no constaven les inhumacions de tots els refugiats, durant l’estada de recerca a Perpinyà no ens van permetre poder cercar-los a tots. La consulta de la Patrícia va fer que hi tornéssim a insistir. El cas d’en Manuel es va convertir en un sondeig que ens havia de permetre demostrar que hi havia inhumacions de refugiats inscrites fora del llibre que havíem consultat. Si el localitzàvem a ell, probablement podríem localitzar la resta. Després de diverses gestions amb el Servei de Cementiris, vam poder obtenir la informació que cercàvem: Manuel Olivera Sopena va ser inhumat al cementiri de l’Oest de Perpinyà el 16 de febrer del 1939 dins la fossa comuna oberta i en ús per als enterraments a terra de la població local. La ubicació d’aquest espai ens és, ara per ara, desconeguda, però en tot cas sí que sabem que es trobava a la fila 4, tomba 3.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)