El dossier

Poble a poble, retornar la il·lusió al carrer

El col·lectiu Desobediència Civil lamenta l’immobilisme dels partits independentistes i treballa per recuperar la mobilització ciutadana

REACTIVAR LA PROTESTA
“És interessant constatar com la gent té moltes ganes de sortir al carrer”

“Hem fet mil passos enrere. Hem tornat als anys noranta, als de l’autonomia que depèn absolutament de l’Estat espanyol. No tenim capacitat d’impulsar una sola llei perquè automàticament ens les tomben. Hem anat perdent capacitat de gestió.” Són paraules d’en Xavi, portaveu de Desobediència Civil, un moviment que aspira a encomanar a la gent del carrer, de nou, la il·lusió pel projecte de la República Catalana i que, de partida, denuncia “l’immobilisme de la classe política”. Aquesta és una part del missatge que el col·lectiu Desobediència Civil està fent arribar a diferents municipis del territori català, a través de l’acció Poble a poble, construïm república, una mobilització independentista que anirà estenent les seves urpes per tot el territori. Es van estrenar el 7 de maig a Bàscara, van continuar el 18 de juny a Amer i ja tenen previst organitzar una nova mobilització, el 9 de juliol, a Sant Esteve de Palautordera –amb cercaviles, xerrades, sopar, homenatge a les represaliades i música, entre altres–. Durant tot un dia es proclama aquell territori “municipi alliberat de l’Estat espanyol” i es despleguen accions diverses.

El portaveu d’aquest col·lectiu considera que no només el govern català “s’ha instaurat en un marc mental autonòmic”, sinó que hi ha molts ciutadans que li han seguit els passos: “Molta gent ha plegat, ha perdut la confiança en la classe política i en la política en general. I no només és comprensible, sinó que m’atreveixo a preveure que trigarem a recuperar-los, però per això hi ha organitzacions que estem disposades a continuar treballant per recuperar la il·lusió que es va generar amb l’1 i el 3 d’octubre”, assegura en Xavi, un activista que prefereix ocultar el cognom, tot i que està més que fitxat pels cossos policials, ja que ha estat identificat en multitud de protestes.

RECUPERAR EL CARRER

Des de Desobediència Civil, organització en què hi ha integrades moltes persones que provenen dels CDR, es proposen “recuperar la força del carrer i la força del poble, que és molt més gran que la classe política”, i fer-ho des del convenciment que “és l’única via per assolir la república i per treure els partits de l’estancament en què han caigut”. Aquest col·lectiu s’autocita com a exemple del tipus de lluita que cal emprendre: “A l’organització hi ha persones d’ideologies ben diverses. En l’eix social podem estar fins i tot lluny els uns dels altres però tenim clar quin és l’objectiu comú, que no és cap altre que aconseguir la independència, i aquest element fa que aparquem temporalment les diferències, almenys fins que assolim l’estat propi. Els partits, en canvi, només pensen aviam qui arriba al final amb la medalla posada però sense desplegar cap estratègia per aconseguir-la.”

Respecte als actes d’alliberament que s’han començat a desplegar a pobles de pocs habitants, Desobediència Civil és conscient que contenen una important dosi de simbolisme –es fan accions com ara tallar tot un dia la carretera nacional, anul·lar l’oficina de Correus o precintar un caixer automàtic d’una determinada entitat bancària–, però, això no obstant, consideren que el més important és constatar que la gent té moltes ganes de sortir al carrer i de practicar l’activisme. “És important prendre consciència que el poble no s’ha rendit”, subratlla en Xavi, qui creu que aquestes accions tornen a donar múscul al moviment independentista. El col·lectiu assegura que la campanya “anirà pujant de to” i treballa amb l’objectiu de poder organitzar actes d’alliberament de manera col·lectiva, a desenes de municipis, aterrant també a l’àrea metropolitana.

El portaveu d’aquest moviment popular té molt clar que aconseguir la independència “depèn d’enfrontar-nos a l’Estat espanyol” i que l’únic camí viable “és el de la desobediència”. Pel que fa a la mesa de diàleg entre els governs català i espanyol, té clar que el final d’aquest procés “ha de dur les diferents parts a negociar”, però indica: “No té sentit asseure’s a parlar mentre al darrere no tinguis un poble mobilitzat, l’única eina amb què realment pots fer pressió. Ni tan sols la majoria independentista al Parlament de Catalunya serveix per pressionar l’Estat si la gent no està al carrer. L’actual mesa de diàleg és una presa de pèl.”

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)