El dossier

“Barcelona a Prim”

El 26 de maig del 1887, Barcelona es va vestir de gala per inaugurar una estàtua dedicada al general Joan Prim. L’acte es va fer coincidir amb l’aniversari de la ratificació del tractat de pau amb el Marroc, que havia posat punt final a la guerra de l’Àfrica. Però el monument no s’erigia per aquest motiu, sinó com a mostra d’agraïment per haver estat el principal promotor de la cessió dels terrenys que ocupava l’antiga ciutadella, tal com es feia constar al front posterior del pedestal.

L’acte va començar amb una processó cívica que va sortir de la casa de la vila i en què va participar l’Ajuntament en ple, amb l’alcalde Rius i Taulet al capdavant i 78 dels voluntaris catalans que havien format part del batalló comandat per Prim a la guerra de l’Àfrica, molts vestits amb l’uniforme antic. Al recinte de la ciutadella, aleshores en procés de transformació, es van concentrar més de 20.000 persones. Algunes no es van poder contenir i van trencar la tanca i els finestrals del pavelló de l’Exposició Universal, amb què es va generar un caos monumental. Una vegada restablert l’ordre, l’alcalde va pronunciar un discurs en què va recordar “els fets gloriosos i heroics del general Prim”, unes paraules que van commoure els familiars de l’homenatjat.

L’estàtua va sobreviure sense ensurts durant anys, però el 20 de desembre del 1936 va aparèixer estimbada i amb un rètol en què es podia llegir: “Les Joventuts Llibertàries de Gràcia són una garantia de la revolució”. L’escultura, molt malmesa, es va passar dies tirada per terra, fins que, finalment, van retirar-la als magatzems municipals. En aquell moment, la premsa va donar a conèixer que, algunes setmanes abans, una associació anarquista havia demanat la destrucció del monument perquè representava “el militarisme monàrquic i assassí que, en aquests moments, ensagna Espanya”. Una vegada enderrocat, es va obrir un debat sobre la conveniència o no de l’escultura, amb alguns comentaristes que sentenciaven que “si no hi ha res de justificatiu perquè Barcelona hagi alçat un monument a Prim, en canvi hi ha molts motius que en justifiquen l’enderrocament”. I, entre aquests, destacava el fet que Prim hagués estat “un antirepublicà recalcitrant”, tal com havia posat de manifest a partir del 1868 i amb la repressió de la revolta contra les quintes. El debat, com podem comprovar, estava molt centrat en les vel·leïtats monàrquiques de Prim, sense referències a altres demèrits, com ara la seva participació en la repressió de la revolta de la Jamància el 1843, ni tampoc els seus mèrits, com ara la cessió dels terrenys de la Ciutadella.

En tot cas, el monument no es va restablir fins dotze anys després, tot i que no es tractava de l’estàtua originària, sinó d’una de nova que va anar a càrrec de Frederic Marés. Des d’aleshores, l’escultura ha gaudit d’una tranquil·litat notable.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor