El dossier

Les claus del nou curs

La reducció d’una hora lectiva per als docents, la gratuïtat de l’escolarització a infantil 2 i la implantació dels nous currículums són algunes de les mesures per al curs 2022/23

JOSEP GONZÀLEZ-CAMBRAY
“A Educació sempre fem el que diem. Quan hi ha hagut disponibilitat hem fet la proposta de reduir l’hora lectiva”
PATRÍCIA GOMÀ
“Abans d’acabar l’any, sortiran a concurs 29.271 places. Acabarem el curs amb un percentatge d’interinatge històric” NÚRIA MORA “Catalunya és l’únic territori on s’ha participat del currículum pel que fa a tot el que ha de passar en una aula”

A només una camallada de l’inici del curs, la Conselleria d’Educació va mostrar, dijous al matí, totes les cartes amb asos i manilles sobre la taula. El conseller, Josep Gonzàlez-Cambray; la secretària general d’Educació, Patrícia Gomà, i la secretaria de Transformació Educativa, Núria Mora, van desgranar totes les novetats d’un curs que suposarà el retorn a la normalitat, almenys pel que fa a les mesures relatives a la pandèmia: sense mascaretes, sense grups bombolla i sense mesures organitzatives sanitàries. “Aquests últims tres anys no han estat fàcils. Davant d’un curs que comencem sense mesures sanitàries, hem de ser capaços de reconnectar amb il·lusió, en cas que algú l’hagi perdut. La confiança, l’honestedat i l’orgull de ser mestre és fonamental per afrontar la nova etapa educativa”, deia el conseller quan els sindicats encara no havien acordat si mantenien les mobilitzacions o acceptaven les seves propostes, almenys una: la que marca recuperar l’horari lectiu previ a les retallades del 2012. L’acord entre uns i altres arribava el mateix dijous a la tarda.

Davant de cadascuna de les mesures que marcaran el nou curs escolar, i que detallem a continuació, el conseller convida tothom a fer-se dues preguntes: “Aquesta novetat és bona per a l’alumnat? Aquesta novetat transforma el sistema educatiu i ha vingut per quedar-se de forma estructural? Per a mi les dues preguntes són transcendents.” Per als sindicats, encara queda molt camí per negociar.

L’avançament del curs

És una de les novetats més conegudes, per les afectacions als docents, l’alumnat i les famílies: el calendari escolar s’avança al 5 de setembre per a l’educació infantil i primària, i al 7 de setembre per a l’educació secundària obligatòria. Gonzàlez-Cambray creu que aquesta mesura afavoreix l’alumnat, especialment el més vulnerable, “perquè escurça el llarg descans de l’estiu” i facilita la conciliació familiar. Per tal de cobrir les tardes del mes de setembre, el conseller ha assegurat que el 100% dels centres de titularitat pública ja tenen els contractes de monitoratge signats; són un total de 1.683 contractes. El conseller també ha afirmat que amb l’objectiu que tot pugui anar rodat amb aquest canvi en el calendari “s’ha avançat el nomenament del professorat, i a finals de juny els centres disposaven de la plantilla estructural, amb 43.302 docents nomenats, un mes abans del que era habitual en els nomenaments de plantilles”. També s’ha compromès a fer “un seguiment i un procés d’avaluació” de l’avançament del curs “per tal de “prendre les millors decisions per al curs vinent”.

una hora lectiva MENYS

Aquesta era una de les línies vermelles dels sindicats. A partir de l’1 de gener del 2023 els docents faran una hora lectiva menys per setmana, tant a les escoles com als instituts. Serà, doncs, a mig curs. “Els representants dels treballadors sempre ens han dit, des del primer dia, que la seva principal reclamació és reduir l’hora lectiva a les escoles i també als instituts”, explicava dijous el conseller, que va inflar el pit en anunciar la mesura: “A Educació sempre fem el que diem. I en el moment que hem pogut i hi ha hagut disponibilitat pressupostària, hem fet la proposta als sindicats per reduir aquest curs l’hora lectiva tant a les escoles com als instituts, a partir de l’1 de gener del 2023.” Aquesta hora que es redueix s’ha de dedicar “a la coordinació, als debats pedagògics i a donar resposta als nous projectes que requereix el sistema educatiu català”. Aquesta mesura tindrà un cost de 170 milions d’euros i comportarà la incorporació de 3.472 professionals. Per etapes, a primària seran 1.463 mestres nous i 67 milions d’euros, i a secundària, 2.009 professors amb una inversió de 103 milions. “És una bona mesura perquè permetrà incrementar la qualitat del sistema educatiu”, creu el conseller.

MENYS ALUMNES A L’AULA

Aquest curs “hi haurà menys alumnes, més grups i més mestres”. La reducció de ràtios comença a infantil 3 (P3): “Passarem de 25 a 20 alumnes en tots els centres on podem fer-ho.” Segons Educació, gairebé el 90% dels centres públics aplicaran la mesura i pel que fa als concertats, al voltant d’un 30%. La reducció es mantindrà en anys successius fins a completar tota l’etapa de primària.

GRATUÏTAT A Infantil 2

És el primer curs en què l’escolarització d’infantil 2 serà gratuïta a les escoles bressol públiques, i també hi haurà subvencions per a les famílies que portin els seus fills a les escoles privades. Així, Educació finançarà amb 1.600 euros les llars d’infants municipals, assumirà tot el cost a les escoles bressol del Departament i subvencionarà les llars privades amb 800 euros per infant/curs i amb 1.600 euros per als infants de famílies vulnerables. També es doblarà el nombre d’escoles bressol rurals: 52 municipis tindran aquest setembre, i per primera vegada, una escola bressol rural.

NOUS CURRÍCULUMS

El 2022/23 serà el curs d’implantació dels nous currículums, malgrat que encara estan en l’última fase de tramitació i que en el moment d’iniciar el curs no estaran aprovats. Dijous, la secretària de Transformació Educativa, Núria Mora, remarcava, però, que els centres ja disposen dels esborranys per treballar de cara a aquest curs, i confia que no canviïn gaire respecte a la versió final. “El nou currículum –que ve de la llei d’educació estatal– estableix que l’aplicació comenci aquest curs als cursos senars. Per primera vegada ha estat un currículum participat, fet que ens fa sentir orgullosos. Catalunya és l’únic territori on s’ha participat del currículum pel que fa a tot el que ha de passar en una aula”, segons explicava Mora. Els centres educatius poden escollir diferents vies de formació sobre els nous currículums.

DECRET D’ADMISSIÓ

Aquest serà el primer curs del desplegament del decret d’admissió, que preveu “una distribució equilibrada de l’alumnat”. Per primera vegada es manté la reserva de places d’alumnat amb necessitats educatives específiques fins a l’inici del curs, “fet que facilita un repartiment equitatiu dels més vulnerables”. Gonzàlez-Cambray explicava en la roda de premsa que l’alumnat arribarà, tant a infantil 3 com a primer d’ESO, “amb tots els recursos econòmics necessaris associats a la seva escolarització”: els centres públics rebran 384 euros per alumne, i els centres concertats, 988.

ESCOLA INCLUSIVA

“Volem iniciar un canvi de rumb cap a l’escola inclusiva; necessitem millorar.” El conseller va anunciar que hi haurà una avaluació externa sobre quin és l’estat del desplegament del decret de l’escola inclusiva, i que els resultats es tindran a finals d’aquest any. “Un de cada cinc alumnes té necessitats educatives específiques i, per tant, hem de ser capaços de destinar-hi recursos.”

FORMACIÓ PROFESSIONAL

“Aquesta és i serà la legislatura de la formació professional; li hem de donar un nou impuls per tal que l’FP doni resposta a les necessitats del mercat laboral”, va remarcar Gonzàlez-Cambray. El reptes són incrementar les places i millorar el procediment de preinscripció i matrícula. Respecte als terminis, va avançar que “es milloraran els procediments per fer tot el procés abans de l’inici del curs”.

EMERGÈNCIA CLIMÀTICA

El departament ha fet arribar noves instruccions a tots els centres educatius per fer front a les onades de calor, i els ha assegurat que també s’elaborarà un pla d’emergència climàtica per abordar la calor als centres i que permeti adaptar progressivament les escoles a la nova situació climàtica.

ESTABILITZACIÓ D’INTERINS

Es posarà en marxa un procés d’estabilització del personal educatiu, a través d’oposicions i del concurs excepcional de mèrits. “Abans d’acabar l’any sortiran a concurs 29.271 places. Acabarem el curs amb un percentatge d’interinatge històric en aquest país en l’àmbit de la docència, que estarà al voltant del 8%”, segons la secretària general, Patrícia Gomà.

1.588.733

alumnes matriculats
per a aquest curs, 5.000 menys que en l’anterior.

170

milions
d’inversió per aplicar la reducció d’una hora lectiva.

94

milions
destinats a la construcció i millora de centres educatius.

76.406

mestres i professors
de plantilla estructural i 3.117 d’atenció educativa.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)