El dossier

Aquests homes tan normals...

El tràfic de dones i nenes amb finalitat d’explotació sexual nodreix el negoci de la prostitució, un dels més infames, tolerats i lucratius del món. Qui són i què en pensen els seus consumidors?

FUNCIONARI, 34 ANYS
“La prostitució evita les violacions. Si els homes no poden consumir prostitució es veuran obligats a violar dones de veritat”
JUBILAT, 65 ANYS
“Anar de putes és millor; entre sopars i regals les altres surten més cares”
GRUP D’AMICS, 30-40 ANYS
“Es tracta de passar una bona estona entre homes, follar i cap a casa; per això treballem, i no fem mal a ningú”
ESTUDIANT, 25 ANYS
“Explotades, de què? Venen a guanyar diners i fan la seva feina. Amb mi elles també s’ho passen molt bé”

Que parlin ells, els puteros, es reconeguin o no amb aquesta descripció, que segurament no, segurament que dirien que són uns inofensius clients que paguen per un servei a la carta, ja sigui en un pis, en un local de show girls o en plena natura: “No hi ha res de dolent en això, però no publiquis el meu nom, és una qüestió privada i ningú no n’ha de fer safareig.” Molt bé, deixem-los parlar i com a única senyal d’identitat afirmem que qualsevol ofici, renda, nivell educatiu, edat i nacionalitat se’ls escau perquè les fantasies més profundes de l’ànima masculina –per la publicitat d’un conegut macroprostíbul– no tenen fre ni caduquen, sempre a punt de fregar el paradís, ben estimulades per exuberants i complaents senyoretes.

Ens referim –permeteu-me l’incís– al tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual, un dels negocis més lucratius del planeta juntament amb el tràfic d’armes i de drogues, una forma d’esclavitud que afecta principalment dones i nenes vulnerables econòmicament i familiarment, que són raptades, captades, enganyades i també seduïdes per les meravelles d’una suposada vida lliure en què raja el diner, segons l’estratègia que més convingui a les xarxes criminals que s’hi dediquen. Però no filtrem detalls d’una realitat tan dura i compromesa per la sensibilitat dels consumidors que fan possible aquesta violència –la seva demanda crea l’oferta–, bo i suposant que no n’estiguin al cas i li donin relativa importància; al final, per què no haurien de tenir dret a satisfer els seus desitjos si passen per caixa? No oblidem que per a aquests homes tan normals i ordinaris, de pa i figa, dins del més prototípic sistema patriarcal, la docilitat femenina esdevé el principal estímul per aixecar el seu poder. Coneguem-los amb els seus diversos perfils. Comença el relat.

Treballador de fàbrica, 28 anys, casat: “Quan era més jove, no tenia cap noia i si m’ho volia passar bé, anava cap allà; ara ho faig per canviar, perquè sempre amb la mateixa cansa. No has de donar explicacions, li fots, pagues i marxes, és el millor que hi ha per evadir-se. Jo vull que tinguin unes bones tetes i un cos robust, algunes encara no coneixen l’idioma però tant se me’n dona.” Auxiliar administratiu, 43 anys, solter: “No hi busco pas afecte, en una puta, és en el lloc menys idoni per trobar-ne, ho tinc ben clar. Si vols afecte més val criar una ovella o un gos que anar de putes. Una gossa et lleparà una mica i ja està, una puta te la pot llepar però no ho farà pas perquè li agradis, sinó perquè li paguis.” Militar, 56 anys, divorciat: “Les dones fan sexe sempre a canvi d’alguna cosa, potser n’hi haurà alguna que no, però ja m’estranyaria, busquen un marit, o diners o un augment de la categoria laboral. Són elles les que fan la puta.” Funcionari, 34 anys, casat: “La prostitució evita les violacions, si els homes no poden consumir prostitució es veuran obligats a violar dones de veritat.” Jubilat, 63 anys: “A casa sempre hi ha llenties i a mi m’agrada el porc rostit.” Comercial, 50 anys, casat: “Han de que fer allò que els demanis, és igual d’on vinguin, estan ben entrenades, a mi no m’és fàcil relacionar-me amb altres dones.” Jubilat, 65 anys: “Anar de putes és millor, entre sopars i regals les altres surten més cares i de vegades no n’aconsegueixes res.” Propietari rural, venedor de cotxes, cuiner, banquer, grup d’amics d’entre 30 i 40 anys, tots casats: “Abans érem més, deu o dotze que no fallàvem mai; ara n’hi ha que voldrien venir però els lliguen curt. Es tracta de passar una nit de gresca entre homes, follar sense complicacions i cap a casa, i tampoc és gaire car. Què arribem a gastar? Entre 50 i 100, depèn del que demanem. Per això treballem, i no fem mal a ningú, no som pas els únics. Si estem casats o no, això ja és cosa de cadascú.” Botiguer, 50 anys, sense parella: “Jo tinc les meves necessitats i elles les seves, tots en quedem contents. No soc un putero com d’altres, si està disponible sempre vaig amb la mateixa i la tracto molt bé, hi follo però també hi parlo, soc un client amable.” Empresari, 40 anys, divorciat: “He provat una mica de tot, asiàtiques, llatinoamericanes, però m’acostumo a decantar per les romaneses, rosses, molt guapes, cos espectacular; d’espanyoles no n’acostumo a trobar.” Advocat, 55 anys, casat: “Les llatines són més calentes i implicades que les romaneses, es nota que el sexe els agrada de natural. Normalment repeteixo, però també tinc el morbo de la curiositat per les més exòtiques, ja que estan aquí!” Estudiant, 22 anys: “No soc racista ni vull ser-ho, però a mi em tornen boig les europees, estan molt bones. He tastat alguna africana però no m’atrauen, no les veig tan netes i és molt evident que no ho fan per gust i tampoc es tracta de sentir pena.” Estudiant, 25 anys: “Les feministes no saben què diuen. Dones explotades? De què? Venen perquè volen guanyar diners, és una feina com una altra, sense abusos, i amb mi elles també s’ho passen bé!” Jubilat, 68 anys, casat: “Jo soc molt covard i mai no vaig amb dones d’aquí, perquè no podria enganyar-me respecte a la duresa de la prostitució i això em generaria patiment; sempre en busco que em resultin llunyanes, tot i que ja sé que si estan en aquest món és perquè no han tingut altres oportunitats, estan en desavantatge, però jo tampoc tinc ningú.” (Referències: El putero español, llibre d’Àgueda Gómez, Silvia Pérez i Rosa María Verdugo. Campanya de Metges del Món contra el silenci còmplice envers la prostitució. Campanya de la Plataforma Abolicionista de Valladolid, Senyala al putero. Investigació d’Isabel Valdés publicada a El País. Narratives sobre colonialisme sexual: entrevistes a homes que consumeixen prostitució, edicions UCM.)

Queden ben retratats dins l’anonimat que exigeixen per participar en els esmentats estudis. Tant els més obertament prepotents, insensibles, racistes, deshumanitzadors com els que prefereixen mostrar-se comprensius, magnànims i dotats de certa consciència social; tant els que argumenten pura diversió com els que diuen que se senten sols o expressen dificultats per establir relacions sense transacció econòmica; tant els que consideren que es tracta d’un acte de llibertat dut a terme en les mateixes condicions per les dues parts, com els vanitosos que es convencen que també donen plaer, com els que ho disfressen com una evacuació afectiva, tots marquen territori –el seu desig o la seva necessitat és el seu dret–, reprodueixen la cultura masclista que fa de la dona un objecte al seu servei i legitimen la violència del tràfic per a l’explotació sexual que nodreix en un percentatge elevadíssim el negoci de la prostitució. Autèntics depredadors amb diferents cares, com hem vist, i n’hi afegim un altre, un que parla menys però que va guanyant presència: el misogin / sàdic, el que sent qüestionada la seva masculinitat tradicional per l’avenç d’una societat més igualitària i pretén reafirmar el seu poder damunt els cossos de les dones indefenses convertits –diu la supervivent de tràfic Amelia Tiganus– en camp de batalla contra els drets de totes les dones. (A les pàgines següents, elles ens en donaran la seva versió).

En els últims anys, investigacions com les que hem resumit, campanyes de grups feministes i d’entitats que treballen sobre el terreny en suport a les dones traficades, reclamen que el focus d’atenció es posi no solament en la situació de les víctimes i en la teranyina de les xarxes criminals de proxenetes, sinó també en propietaris de locals que “simplement” lloguen habitacions per a la indústria del sexe, amb connivència d’alguns ajuntaments que atorguen llicències dubtoses i molt especialment damunt dels consumidors o puteros com a principals responsables d’una demanda que alimenta l’explotació encoberta. És hora d’assenyalar el putero –demanen– perquè la societat prengui consciència del patiment que hi ha al darrere i no sigui còmplice d’una de les més greus vulneracions dels drets humans i dels drets de les dones i les nenes prostituïdes.

A la frontera dona la benvinguda el club nocturn més gran d’Europa, que anuncia la festa del retorn a l’escola amb simpàtiques estudiants perfectament uniformades a la part vestida del seu cos. En les seves diferents sales, terrasses, bars, espais privats, s’ofereixen còctels, copes, ambients house i techno house, espectacles exclusius i atencions personalitzades a càrrec de les senyoretes vingudes d’arreu del món que més agradin al client, moments íntims inoblidables, habitacions... Un de tants llocs de relax, entreteniment i oci perquè aquests homes tan normals –captats al dibuix de Pep Duixans– puguin satisfer les fantasies més profundes de la seva ànima.

És una violència

Costa posar-hi xifres precises, però es considera que uns 2 milions de persones són víctimes del delicte de tràfic de persones per a l’explotació sexual, en la seva immensa majoria dones i nenes captades pels criminals aprofitant situacions de pobresa, guerra o maltractaments al si de la família o la comunitat i cada vegada més a través de les xarxes socials. Moltes d’elles són consumides en prostíbuls camuflats de locals nocturns, en pisos privats, en cunetes, carreteres i boscos. A l’Estat espanyol s’és molt tolerant respecte al pagament per l’ús i la violació de les dones perquè es manté una banalització sobre l’activitat, i la censura recau en la immoralitat d’elles, que s’hi dediquen –suposadament– perquè volen. Quant als puteros, les xifres ballen entre un 5% que consumeixen habitualment i un 32% que utilitzen el servei esporàdicament o només una vegada. S’ha consolidat segons l’escriptora Graciela Atencio un model productiu que genera uns 5 milions d’euros al dia, el 0,35 del PIB (dades del 2014), i els compradors de sexe es gasten al voltant de 1.530 euros a l’any.

EL 23-S A FIGUERES

Amb motiu de la commemoració del Dia Internacional contra l’Explotació Sexual i el Tràfic de Dones, Nenes i Nens, divendres que ve, dia 23 de setembre, tindrà lloc a Figueres (Auditori dels Caputxins, de 9 a 14 h) una jornada de treball organitzada per la Fundació Apip-Acam per analitzar el fenomen de la prostitució a la comarca de l’Alt Empordà, les bandes criminals que hi operen i el tractament periodístic que es dona a una pràctica que es focalitza encara més en la víctima que en el consumidor. A la sessió intervindrà Lluís Moreno, cap de la unitat de tràfic d’éssers humans dels Mossos d’Esquadra; Natàlia Massé (Apip-Acam) i tres periodistes representants de ràdio Girona - Cadena SER, TV3 i El Punt Avui. També s’escoltarà la veu de les dones explotades sexualment en aquesta comarca a través d’un vídeo protagonitzat per una d’elles.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)