“ELS VALORS ELS HEM DE COMPARTIR EN COMUNITAT”

Crec que és un concepte que jo he estat vivint sense que encara tingués aquest nom. Aquesta paraula tan maca, la resiliència, significa que no ens hem de deixar vèncer per atacs exteriors o pel fet de no saber-nos estimar a nosaltres mateixos. Podem fer molt de servei als altres amb un amor compartit, però primer ens hem d’aprendre a estimar a nosaltres mateixos, valorar-nos i treure’ns de sobre el sentiment de fatalitat. Hi ha persones i comunitats que amb raó es poden sentir abandonades, però hem de pensar que la lluita d’un sol és molt difícil, mentre que si hi ha un lligam de comunitat aqueta lluita és més fàcil. Hem d’abandonar la idea que els que estan per sobre nostre són tan poderosos que no hi podem lluitar.

Potser em faig pesada, però m’agrada recordar que tinc 93 anys per demostrar que l’edat no és un fre de res. Veig moltes persones que es deixen anar, que es pensen que per les seves circumstàncies no poden fer res, i que llavors es tanquen en elles mateixes. I el contacte humà és molt important. Les persones grans podem compartir moltes coses, o si més no l’amor, un somriure, una mostra de suport... Si una persona o una comunitat es valora suficientment a ella mateixa, podrà treure alguna cosa de valor de tots els fracassos que hagi patit i de totes les empentes que hagi rebut. Ara bé, els valors els hem de compartir en comunitat, no només nosaltres sols.

En set anys vaig tenir cinc fills, però quan se’m va proposar entrar en política ho vaig fer. També em vaig voler treure el carnet de conduir tant sí com no, i quan vaig veure que alguns professors d’aquella època fins i tot desanimaven les dones a fer-ho em vaig convertir en la primera dona professora d’autoescola de les comarques gironines.