El dossier

MÒNICA GIBANEL MARTÍNEZ

Psicòloga i directora del Casal dels Infants de Salt (Gironès)

“LA RESPOSTA A UN FUTUR INCERT NO POT SER NOMÉS INDIVIDUAL”

La psicòloga Mònica Gibanel participa en l’edició 2023 de l’Agenda Llatinoamericana amb un article en què explica com es pot aprendre de les dificultats, de manera personal i col·lectiva, posant com a exemple experiències de col·lectius vulnerables durant la pandèmia, persones que malgrat les dificultats van aconseguir tirar endavant.

Durant tres dècades l’Agenda Llatinoamericana Mundial ha tractat grans temes com la necessitat d’una nova política, la desigualtat de gènere, l’empobriment, l’emergència climàtica, les religions, les mobilitzacions socials... L’edició del 2023 ens recorda que la resiliència comunitària és bàsica per fer front als problemes del futur. Per què?
El context social i sanitari que hem viscut ha posat en evidència que el sistema neoliberal que es basa en l’individualisme necessita respostes col·lectives a una crisi que ha generat el mateix sistema. Són molts els exemples en què és la comunitat que dona una resposta col·lectiva al que està passant (les situacions de suport entre veïns i veïnes durant el confinament, a Noruega els joves van utilitzar les xarxes socials per fer front al tiroteig massiu que va tenir lloc a l’illa d’Utøja l’any 2011, els moviments ciutadans que aturen processos de desnonaments, etc.). És en aquestes situacions de crisi que es posa de manifest que no només és necessària una resiliència individual sinó que és imprescindible una resiliència comunitària per poder resistir, recuperar-nos i transformar-nos. Sense una resposta col·lectiva no es pot afrontar les necessitats d’emergència que vivim com a grup.
Els discursos catastrofistes que veiem sobre el futur ens faran encara més individualistes? Per això és important el treball en comunitat?
El sistema neoliberal promociona una societat basada en la meritocràcia, defensant que les crisis que vivim són conseqüència de la nostra incapacitat o de la nostra responsabilitat individual. No obstant això, cada cop més, es posa de manifest que els canvis globals que vivim són conseqüència (entre altres coses) de variables estructurals que impacten de manera global. Per tant, tot i que el sistema ens individualitza, cada cop és més clar que la resposta a aquest futur incert no pot ser només individual. Per això, crec que és rellevant aquest treball comunitari, ja que és el que ens permet construir societats resilients, empoderant els col·lectius, desenvolupant les seves potencialitats, enfortint els vincles i l’enxarxament social, implicant-nos en la gestió (anàlisi i presa de decisió) així com en l’acció de protecció de l’entorn. Construir societats resilients implica un exercici de governança democràtica, en què no només s’enforteix l’individu afectat per les situacions adverses, sinó que des de la comunitat es busquen respostes conjuntes que modifiquin les causes estructurals així com les circumstàncies socials i econòmiques que ens afecten col·lectivament.
Què fa falta per poder ser una persona resilient?
Per poder ser resilients hem de poder desenvolupar la nostra capacitat d’adaptació, per desaprendre i tornar a aprendre veient les possibilitats d’allò que semblaria impensable. Es tracta de fomentar la nostra creativitat, l’acceptació i la flexibilitat davant els canvis; així com promoure la nostra capacitat per prendre decisions que fomentin no una recuperació de la nostra vida sinó la seva transformació. Tot aquest procés implica un profund coneixement de nosaltres mateixes, de les nostres pors, les nostres potencialitats i els nostres límits. Un autoconeixement que ens faciliti la capacitat de demanar ajuda, mantenint en tot moment un sentit i un propòsit de vida.
I com es vehicula la resiliència comunitària?
Per ser una comunitat resilient hem de promocionar una societat cohesionada, amb un sentiment de pertinença, i identitat cultural, que reforci la solidaritat i el compromís actiu vers la comunitat, incrementant l’autoestima col·lectiva. Per això, és necessari que les desigualtats socials entre els diferents grups que la formin siguin menors, que les minories se sentin incloses, que hi hagi espais de participació i convivència, i es practiqui la transparència governamental. Una societat on els veïns i veïnes confiïn en el lideratge, se sentin interpel·lats a analitzar, decidir i actuar junts contra les adversitats, sempre sota un optimisme col·lectiu, ja que serà també l’humor social el que determini la resposta col·lectiva.
Quina és la funció de l’Agenda Llatinoamericana en aquest repte?
Crec que és un espai que genera la participació, l’enxarxament, on es comparteixen mirades d’arreu del món vers la realitat social i la comunitat, creant una consciència col·lectiva tan necessària per a la construcció de societats resilients. 
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor