El dossier

L’aposta pel referèndum “inevitable”

ERC creu que cal continuar treballant per ampliar el suport que ara per ara té l’independentisme i per bastir un escenari que arrossegui l’Estat a pactar un referèndum. Per créixer, diuen, calen polítiques republicanes

EL VALOR DE L’1-O
“El referèndum va ser imprescindible per demostrar a molta gent com és l’Estat que tenim al davant i per fer caure moltes caretes”
CREURE QUE ÉS POSSIBLE
“Ens ho hem de creure, hem de tenir confiança que ho farem i que és possible. I en paral·lel s’ha d’assumir que el camí és lent, complex i dolorós”

ERC manté totes les esperances que la resolució del conflicte passarà, tard o d’hora, per la celebració d’un referèndum pactat i reconegut per les diferents parts implicades. De l’estratègia que ha traçat la formació per arribar-hi, exposada en diferents ponències que han rebut l’aval de la militància, en parla el vicesecretari general de Prospectiva i Agenda 2020 d’Esquerra, Raül Romeva: “El primer que hem de tenir molt clares són les condicions que s’han de donar per fer que la votació sigui inevitable. Crear aquest nou escenari és l’objectiu sobre el qual treballem.” L’exconseller d’Acció Exterior ja deixa clar, d’entrada, que ara per ara seria “un error” fixar una dia concret en el calendari –“no pots posar data als elements que no controles”, subratlla– però sí que defensa que hi ha recorregut per establir i aconseguir les condicions que són imprescindibles per forçar l’Estat a pactar el referèndum. Romeva parla “d’un camí que no és fàcil, ni ràpid, ni indolor” però no en té cap mena de dubte: “Serà irreversible.”

Quin és l’escenari que persegueix ERC? Raül Romeva cita, d’entrada, el que anomena “la lògica internacional”. Es refereix al comportament habitual dels estats quan s’enceta un procés d’autodeterminació d’un poble. “És evident que el procés d’independència de Catalunya no ha aconseguit un reconeixement internacional. Cap estat vol, així d’entrada, que un territori s’independitzi perquè els estats són conservadors. Una altra cosa és que, si es produeix, l’acceptin, però això només tindrà lloc un cop passi”, descriu envoltat dels diferents llibres que ha publicat i que pivoten al voltant d’aquest tema.

En segon lloc, cita una premissa que defineix com a bàsica: “Ens ho hem de creure, hem de tenir confiança que ho farem i que és possible”. Generar un clima de confiança i esperança és imprescindible per assolir qualsevol repte majúscul, segons el representant d’ERC, que reitera que, en paral·lel, “s’ha d’assumir que el camí és lent, complex i dolorós”.

La tercera pota de l’estratègia d’Esquerra Republicana és la que la formació repeteix com si es tractés d’un mantra: cal eixamplar la base de l’independentisme, ser cada cop més. Actualment, el país sembla dividit a parts iguals entre els independentistes i aquells que no ho són. Però diferents enquestes indiquen que un 80% de la societat catalana, entre ells molts votants de partits unionistes, estan a favor de resoldre el conflicte per la via d’un referèndum. “Hi ha per tant un 30% de població que no està a favor de la independència però que no està en contra del dret a decidir. Un 30% que entén que el conflicte polític ha de tenir una solució democràtica”, subratlla Raül Romeva, un dels grans ideòlegs de la formació. “Per fer créixer el moviment –prossegueix– només hi ha una via: ser presents a totes les institucions on sigui possible tenir representació, no renunciar a cap, i aplicar, des d’aquestes, polítiques republicanes que són les polítiques del bon govern i la transparència, d’estar al costat de la gent i resoldre els seus problemes”. Les eleccions municipals de l’any vinent són, sens dubte, tot un repte per al partit liderat per Oriol Junqueras. Esquerra aspira no només a repetir la victòria del 2019 –quan va obtenir el 23,48% dels vots al conjunt del país– sinó que s’ha marcat com a gran objectiu fer-se més forta a l’àrea metropolitana de Barcelona, on viuen 3,3 milions de persones i on el PSC lidera històricament bona part dels ajuntaments.

LA TAULA DE DIÀLEG

Esquerra és, ara per ara, l’única formació independentista que s’ha assegut a la taula de diàleg amb l’Estat espanyol, si més no de manera oficial. Junts, que en un principi n’havia de formar part i que no va arribar ni a ocupar una cadira en la primera trobada, ja ha mostrat de manera reiterada la seva desconfiança en aquesta via. La CUP mai hi ha cregut. ERC, en canvi, no només manté aquest camí obert sinó que defensa sense cap mania que la taula de diàleg és un mecanisme imprescindible per avançar en la resolució del conflicte: “L’objectiu ha estat sempre aconseguir una negociació, que és com es resolen la majoria de conflictes del món. I és cert que s’avança més lentament del que voldríem, però ja hem aconseguit que l’Estat Espanyol reconegui que estem davant d’un conflicte polític, i aquesta qüestió no és menor i no té cap sentit menysprear-la”, recorda l’ex pres polític, condemnat pel Tribunal Suprem a dotze anys de presó i dotze d’inhabilitació per haver format part de l’organització del referèndum de l’1 d’octubre i indultat, el juny de l’any passat, pel govern espanyol. Abans, va passar gairebé quatre anys entre reixes. Sobre Romeva i sobre la resta de líders de l’independentisme que van ser engarjolats pesa l’amenaça de l’Estat de reingressar a la presó ja que l’indult té un caràcter “parcial”, fet que comporta que l’Estat pot fer marxa enrere en l’excarceració si els ex-presos cometen “un delicte greu”. Tot i haver de conviure amb aquesta coacció, Raül Romeva defensa obertament que la desobediència “ha de formar part de l’estratègia de l’independentisme, així com de la solució al problema, de la mateixa forma que en formen part la presó i l’exili”.

El vicesecretari general de Prospectiva i Agenda 2030 d’Esquerra lamenta finalment l’existència de sectors de l’independentisme “més preocupats per triar a qui li posen la llufa de no haver aconseguit la independència que de treballar per assolir-la”. Reitera la idea que el camí que durà Catalunya a la constitució d’un nou estat “l’hem de transitar i definir-lo sobre la marxa, a mesura que anem aprenent”, atès que, en paraules seves, “no hi ha cap manual d’instrucció que ens indiqui com aconseguir-ho d’un dia per l’altre”. Del que l’independentisme ha après des de l’octubre del 2017, Romeva destaca: “Ara sabem que el preu a pagar és molt més alt del que alguns pensaven i que l’1-O va ser imprescindible per demostrar a molta gent com és l’Estat que tenim al davant i per fer caure moltes caretes”.

ESTRATÈGIA SECUNDADA

L’actual full de ruta d’Esquerra Republicana té el seu origen en la conferència nacional de l’1 de juliol del 2018, quan el 95% de la militància va avalar la ponència política que apostava per forçar el diàleg bilateral, situava la negociació amb l’Estat com la via ”preferida i desitjada” i advocava per continuar sumant adhesions. El document va admetre modificacions fins al darrer instant, donant un resultat que va endurir l’esborrany inicial –alguns sectors van ser molt crítics– i va incorporar la possibilitat d’una declaració d’independència “que complís les condicions” que va fixar el 2010 el Tribunal de la Haia per donar per bona la de Kosova, com a últim recurs en cas d’un “tancament persistent” del govern espanyol que no fes possible una votació. A la conferència nacional del mes de març, ERC ja no va parlar d’unilateralitat i va posar l’accent a reforçar l’estratègia de la negociació política per resoldre el conflicte.

L’acord de claredat

Va ser el president de la Generalitat, Pere Aragonès, qui el passat 27 de setembre va posar nom a l’estratègia que persegueix ERC. Des del faristol del Parlament, va parlar d’un acord de claredat, una proposta que insta l’Estat a fixar les condicions d’una consulta no regulada per llei, a l’estil del pacte de l’any 2000 entre el Canadà i el Quebec. Romeva insisteix en aquesta via per donar sortida al bloqueig actual i, malgrat que no parla en cap moment de descartar una declaració unilateral d’independència, evita entrar-hi a fons. “El referèndum pactat és molt difícil, ho sabem, i la DUI no ho és?”, es pregunta.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor