El dossier

La batalla de la malversació

El debat sobre la derogació de la sedició encara cueja, però el govern ja ha fixat com a objectiu la reforma del delicte de malversació

Encara no s’ha apagat el debat sobre la derogació del delicte de sedició i la modificació del de desordres públics agreujats i ja comença a surar un nou repte, la reforma del delicte de malversació. El primer a llançar-lo va ser el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que va afirmar que “ara toca obrir aquesta batalla”. És la propera fita que s’ha fixat ERC, conscient que és la baula que encara pesa sobre molts dels encausats de l’1-O i que, en termes del càlcul electoral, necessita aprovar l’examen de setembre (endarrerit fins al desembre) sobre els resultats tangibles de la taula de diàleg amb el govern espanyol.

El delicte de malversació va ser modificat fa set anys, amb la reforma del Codi Penal aprovada pel PP i el rebuig gairebé unànime de l’oposició. Fins a aquell moment, requeria que els diners públics desviats fossin per a lucre propi o de tercers, però la modificació va obrir-la a un ventall molt més ampli i que permet moltíssimes més interpretacions per part dels jutges. En una sentència del Tribunal Suprem el 2019, la nova redacció reprova “la conducta de l’autoritat o funcionari públic encarregat del patrimoni públic que [...] causa un perjudici al patrimoni administrat”. Per al govern de Mariano Rajoy, clarament afectat pel fracàs d’evitar l’1-O, qualsevol despesa que es pogués relacionar amb el procés independentista, des d’un viatge oficial de qualsevol conseller fins a la compra d’ordinadors, no només havia de ser retornada a les arques públiques (la qual cosa s’ha intentat a través del Tribunal de Comptes), sinó que mereixia pena de presó.

La malversació és, juntament amb la sedició, el delicte que pesa sobre els presos indultats i els exiliats, així com bona part dels independentistes perseguits per l’organització del referèndum de l’1-O. De fet, va servir al Tribunal Suprem per condemnar Oriol Junqueras, Jordi Turull i la resta de dirigents del procés, i encara serveix per perseguir Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. Reformar aquest delicte rebaixaria la pressió sobre aquests dirigents i d’altres com Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, perseguits pels preparatius del referèndum. Una reforma de la malversació reduiria el marge de maniobra del Tribunal Suprem sobre els dirigents indultats i podria facilitar una rebaixa en les penes d’inhabilitació.

Segons ERC, la modificació de la definició penal de la malversació formava part de l’acord per eliminar el delicte de sedició del Codi Penal. En qualsevol cas, l’impacte que pugui tenir en l’opinió pública i, especialment, la sensació que es vulgui rebaixar un delicte que afecta els polítics, ha provocat dubtes entre l’executiu espanyol. En un primer moment, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, es va mostrar disposat a aprofitar el tràmit parlamentari de la reforma del delicte de sedició per modificar també el de la malversació. Però altres representants de l’executiu han estat menys explícits i, encara menys, no han aclarit com pensen dur a terme la modificació. Aquest dimecres, durant la reunió del G-20, el president espanyol es va negar a aclarir si estaria disposat a reformar el delicte de malversació, tal com demana ERC. Sánchez va demanar esperar conèixer les esmenes a la proposició de llei de reforma del Codi Penal sobre aquesta qüestió, perquè no es pot parlar “en abstracte sobre hipòtesis”. Aquest dimarts, el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, va admetre que ja hi ha converses amb el govern espanyol sobre aquesta qüestió i va assegurar que el tema “ha d’anar lligat al que significa la sedició”.

La modificació té alguna derivada controvertida, sobretot perquè es tracta de retocar un article del Codi Penal que mira de combatre la corrupció i que, de fet, podria afectar casos com el dels ERO del PSOE andalús o la trama Gürtel del PP. La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, en una entrevista a RNE, va voler esvair qualsevol dubte de connivència del seu partit amb la corrupció i va apel·lar al discurs que Oriol Junqueras no es cansa de repetir: “Pels més de noranta anys d’història que té ERC sense cap cas de corrupció, és evident que no plantegem cap revisió de casos d’enriquiment personal o a tercers, perquè això s’ha de castigar i hi ha de caure el pes de la llei amb totes les conseqüències.” Tot i això, va puntualitzar que resulta necessari “acotar l’arbitrarietat” que va introduir la reforma del Partit Popular. Alguns juristes assenyalen que la reforma hauria d’anar enfocada a rebaixar les penes per a aquells polítics que no s’hagin enriquit amb diners públics, sinó que els hagin destinat a unes finalitats que no eren les previstes.

La dirigent d’ERC va fer aquestes declaracions per intentar esmorteir la polèmica que s’està generant dins el bloc de la investidura. El president del grup d’Unidas Podemos al Congrés, Jaume Asens, es va mostrar en principi favorable a desfer la reforma penal introduïda pel PP, perquè entenia que el seu únic propòsit era perseguir l’independentisme, però alguns diputats, igual que altres grups del Congrés, consideren que podria obrir la porta a rebaixar les penes dels condemnats per corrupció. D’altres veus, però, hi han estat molt menys favorables. El diputat de Compromís al Congrés, Joan Baldoví, va avançar que la revisió no li semblava bona idea i va exigir que la possible revisió del delicte no permeti que els polítics que han “saquejat les arques valencianes” puguin acabar beneficiant-se de la reforma.

La proposta també ha provocat la reacció del PP i ha generat un agre debat a la premsa espanyola. Aquest dimarts, els quatre diaris que s’editen a Madrid obrien amb aquesta qüestió. El Mundo, per exemple, es mostrava contundent i afirmava que “el govern espanyol negocia l’indult encobert de 25 càrrecs de l’1-O” i ja donava per segur que la reforma beneficiaria “els fugitius, els col·laboradors de Junqueras i Griñán”. L’ABC, per la seva banda, situava el focus en la judicatura i sentenciava que hi havia “estupor entre jutges i fiscals per la rebaixa a dit de la malversació”. Per la seva banda, el vicesecretari d’organització del PP, Miguel Tellado, es preguntava si el govern del PSOE tenia límits i acabava afirmant: “Tenim un president que governa al dictat d’Otegi i Junqueras.”

FÉLIX BOLAÑOS
MINISTRE DE LA PRESIDÈNCIA
“En la tramitació del delicte de sedició es pot plantejar modificar el de malversació”
MIGUEL TELLADO
VICESECRETARI D’ORGANITZACIÓ DEL PP
“Avui veiem que s’afegeix la intenció o la reivindicació dels nacionalistes de modificar el delicte de malversació. Però, és que no hi ha límits?”
LAURA VILAGRÀ
CONSELLERA DE LA PRESIDÈNCIA
“La corrupció s’ha de castigar i hi ha de caure a sobre el pes de la llei, però hi ha una escletxa d’interpretació que volem tancar”

EL COMPROMÍS del psc

Dimarts, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu, la portaveu del govern, Patrícia Plaja, va assegurar que “s’està treballant per tirar endavant els pressupostos per al 2023”: “Hem ser capaços d’aconseguir aquest acord, que creiem que és a prop.” Els darrers dies, les converses s’han limitat a un perfil tècnic, sense la participació de la vicepresidenta ni de la titular del Departament d’Economia i Hisenda. A la portaveu del govern també li van preguntar si l’acord amb el PSOE sobre la derogació del delicte de sedició podia aproximar posicions amb el PSC i va respondre que “hi ajudaria”. ERC sembla haver matisat el veto als socialistes. Fa un mes, el president del partit, Oriol Junqueras, afirmava amb rotunditat que no es pactaria amb ells “perquè avalen la repressió”, però aquesta setmana ha matisat que el PSC s’ha de “reconciliar” i que cal comprovar el seu “compromís” amb la reforma del delicte de malversació.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)