El dossier

A la recerca d’un somni

Avui fa cent anys que Howard Carter accedia a la tomba intacta del faraó Tutankamon, hi trobava “coses meravelloses” i desfermava la fascinació per l’antic Egipte

FEINA FEIXUGA
Howard Carter va treure de la tomba de Tutankamon fins a 5.400 objectes i va trigar deu anys a buidar-la

Aquesta és la història d’un somni que es fa realitat i l’exemple més clar que mai s’han d’abaixar els braços si es té un objectiu clar. Poc podia pensar l’arqueòleg Howard Carter, de caràcter explosiu i poc donat a la fama, que descobrir els tresors de la tomba segellada d’un faraó egipci el convertiria en l’enveja de companys de professió i en l’heroi de la gent del carrer, afamada de victòries i alegries després d’haver patit la Primera Guerra Mundial.

Aquesta és la història ja prou coneguda, però sempre interessant, d’un jovenet anglès de nom Howard Carter, amb un gran talent artístic pel dibuix, que amb només 17 anys va viatjar a Egipte a la recerca de reconeixement i aventures. Un jove que va haver de superar entrebancs i problemes amb les autoritats per començar a guanyar-se la vida en el món de les antiguitats, i que un bon dia va conèixer un lord, de nom George Herverd, V comte de Carnavon, amb molts diners i amb ganes de divertir-se, cosa que va provocar una de les col·laboracions més fructíferes pel que fa a descobriments de tresors.

CINC ANYS SENSE RESULTATS

Carter va suar sang i llàgrimes abans no va descobrir la porta amb els segells intactes que duia a la tomba més famosa de la història. El juny del 1914 va aconseguir la concessió d’un jaciment que ja s’havia donat per esgotat, el de la Vall dels Reis, que des de principis del segle XX s’havia convertit en una mena de formatge de gruyère per les nombroses excavacions que s’hi feien. Però ell buscava un rei, el misteriós Tutankamon. L’inici de la Primera Guerra Mundial va obligar a aturar la recerca, que no es va poder reprendre fins al 1917. Carter va continuar excavant durant cinc anys més, i amb el seu grup d’obrers va moure un total de 120.000 tones de runes. Esgotada la paciència, i els diners, del lord, Carter va aconseguir arrencar-li la promesa d’una darrera temporada. El nas li deia que era molt a prop de la tomba perduda, i tenia raó. Va tornar al jaciment el 28 d’octubre i set dies després va trobar el primer esglaó que duia a la càmera mortuòria. A partir d’aquí els esdeveniments són sobradament coneguts, perquè el descobriment de la tomba de Tutankamon va esdevenir la notícia de l’any arreu del món i va cobrir les expectatives d’una societat àvida d’històries fantàstiques. Desenes de periodistes es van traslladar a la Vall dels Reis per documentar la troballa, i el jaciment es va transformar en una mena de parc temàtic on s’organitzaven visites guiades. Un escenari que amenaçava de posar fi a la paciència de l’arqueòleg, que tenia el geni viu, però que era del tot necessari per seguir mantenint l’interès i la inversió del mecenes.

MORIR MASSA JOVE

La tomba del rei Tutankamon, batejada com la KV62, la integraven quatre càmeres curulles d’objectes, la majoria d’or, plata i pedres precioses, com si de la cova d’Ali Babà es tractés, però les seves reduïdes dimensions no quadraven amb les que correspondrien a un faraó. La investigació posterior va respondre a la pregunta: el rei havia mort amb 18 anys, una vida massa curta per fer-se edificar una tomba en condicions. I aquesta mort sobtada també explicava per què els 5.400 objectes trobats estaven amuntegats per falta d’espai. Milers d’objectes que, en honor a la veritat, Howard Carter va catalogar, va fer fotografiar i va etiquetar abans de treure’ls de la tomba. Hi va esmerçar deu anys, i un cop buida, l’arqueòleg va abandonar l’o-fici i va acabar treballant a temps parcial com agent per a col·leccionistes i museus. Diuen que va confessar als més íntims que tenia intenció de viatjar a l’Àsia Menor a la recerca no ja d’un rei, sinó del forjador de tot un imperi: Alexandre Magne. El projecte no es va realitzar mai.

Howard Carter va publicar diversos volums sobre l’antic Egipte, però els més coneguts són els tres llibres que va dedicar a la descoberta de la tomba de Tutankamon. Paral·lelament, aprofitant el ressò de la troballa, el 1924 es va dedicar a viatjar al Regne Unit, Espanya i els Estats Units convidat pels cercles acadèmics i l’alta societat, que volia escoltar de viva veu el relat del descobriment. A Espanya, l’arqueòleg hi va anar en dues ocasions. A finals de novembre del 1924, va ser convidat a Madrid pel Comitè Hispano-Inglés, de bracet del seu president, el duc d’Alba. Tornaria a Madrid el maig del 1928.

EGIPTE A TOT ARREU

El descobriment de la tomba de Tutankamon i, especialment, el seguiment mediàtic que es va fer de l’esdeveniment van provocar una autèntica egiptomania arreu de la vella Europa, que es recuperava de les ferides de la guerra. Àmbits tan diversos com l’artístic, l’arquitectònic i el cinematogràfic van trobar en la simbologia de l’antic Egipte un pou sense fons, tal com recull Oriol Pascual al seu llibre Barcelona i l’antic Egipte. Història d’una fascinació. Es van fer representacions teatrals, es van pintar déus i deesses a les parets de cafès i restaurants i es van dissenyar perfums i joies inspirades en la terra del Nil. Llavors, el passat feia modern.

Howard Carter viuria aquesta obsessió desfermada des de la solitud del seu pis de Londres, on va morir als 64 anys víctima de la malaltia de Hodgkin. No el va perseguir cap maledicció de les que deien que va despertar profanant el descans etern del faraó nen. Mort i tot, però, s’enduria amb ell el record de Tutankamon. A la seva tomba es pot llegir una cita estreta d’un dels objectes del faraó: “Llarga vida al teu esperit, que passis milions d’anys, tu que estimes Tebes, assegut amb el rostre cap al vent del nord i els teus ulls resplendents de felicitat.”

UN MUSEU QUE TRIGA A ARRIBAR

Els déus no han estat generosos amb Egipte, i la commemoració del centenari del descobriment de la tomba de Tutankamon no coincidirà amb l’esperada inauguració del Gran Museu Egipci. El museu arqueològic més gran del món haurà d’esperar a la primavera del 2023 per obrir les portes. L’estructura faraònica s’aixeca a l’esplanada de Gizeh, a prop de les piràmides, i ocupa 50 hectàrees de terreny. Un dels seus principals atractius és que s’hi exposaran per primera vegada tots els tresors trobats a la tomba del faraó nen. Amb un cost de 1.000 milions de dòlars, el museu té forma de triangle oblic, dotze sales d’exposicions i 100.000 peces. L’abril del 2021, en una cerimònia digna del passat més gloriós, s’hi van traslladar les vint-i-dues mòmies reials que es conservaven a l’antic museu.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)