El dossier

El faraó nen

La fama del jove faraó és directament proporcional al misteri de la seva vida i de la seva mort. Interrogants, conjectures i especulacions omplen els centenars de llibres sobre Tut –el podem tutejar, oi?–, de qui sabem ben poca cosa

UN PERÍODE COMPLEX
El nostre faraó va pujar al tron quan era un nen, amb el País de les Dues Terres immers en una gran turbulència

La primera certesa que tenim és que el seu nom original era Tutankhaton, i això ja ens dona una pista. Aton, el disc solar, va ser el protagonista d’una de les etapes més fosques i més apassionants d’Egipte: el període d’Akhenaton, el faraó heretge que va imposar el culte a un déu únic, Re, el Sol, del qual Aton era la seva manifestació al món visible. Estem parlant del segle XIV aC, massa aviat per parlar de monoteisme... o no?

El nostre faraó va pujar al tron quan era un nen, amb el País de les Dues Terres immers en una gran turbulència marcada pel descontrol polític, els atacs exteriors, el desgavell intern i una llarga epidèmia de pesta. És probable que ell fos la darrera esperança de la seva nissaga (era fill d’Akhenaton? Sembla que sí...), però també ho és que ell fos la primera aposta dels restauradors de la tradició, i d’aquí el canvi de nom: Tutankamon, la imatge viva d’Amon.

El període de l’heretge Akhenaton i la seva reina Nefertiti volia ser oblidat, eliminat de la història. S’esborraren els seus noms dels monuments, es desmuntaren els temples que s’havien edificat, s’usurparen objectes i imatges. Les seves mòmies van haver de ser salvades i amagades en altres tombes i en taüts que no eren els seus. La tempesta perfecta per als historiadors: reconstruir aquell període és enfrontar-se a un enorme trencaclosques egiptològic.

Qui eren els progenitors de Tutankamon? No se sap del cert. Quant al pare, els estudis d’ADN indiquen que és la mòmia enterrada a la tomba 55 de la Vall dels Reis. Es tracta d’un fill del gran faraó Amenhotep III. És Akhenaton, el qual havia pujat al tron amb el nom d’Amenhotep IV? Molt probablement. Es trobava dins d’un taüt daurat amb els cartutxos eliminats i la cara desfigurada. Es creu que els seus adeptes l’haurien tret a cuitacorrents de la seva tomba d’Akhetaton, la capital que va manar construir, i que l’haurien introduït dins d’un taüt que havia estat elaborat per a una dona de la seva família. A la tomba KV55, tot indica que es va actuar amb presses i sota pressió, de fet podem dir que és la més controvertida de totes les tombes egípcies.

I la mare de Tut? Les anàlisis genètiques han demostrat que és una de les tres mòmies desconegudes trobades en una altra tomba polèmica de la Vall dels Reis: la KV35. Es tracta d’una filla d’Amenhotep III i la gran reina Tiy. Per tant, tot sembla indicar que els pares de Tutankamon eren germans.

Molts cops en la història del país del Nil trobem pràctiques incestuoses a la família reial. Els faraons eren considerats ésser divins, ni tan sols podien ser tocats pels plebeus. Estaven per damunt de les normes que regien entre els humans i si, per raons estratègiques de successió, havien de casar-se pares i filles o entre germans, es feia sense problema.

El 1997, un arqueòleg francès, Alain Zivie, va trobar a Saqqara la tomba de la dida del jove rei, Maia. Als relleus la veiem amb el faraó assegut a la falda i les inscripcions que els envolten ens informen que, a més de ser la dida, portava el títol d’educadora del cos del déu.

Una cosa és clara: Tutankhaton pertanyia a la família reial. Quan la nova capital del rei heretge, Akhetaton (l’Horitzó d’Aton), va ser destruïda, molts dels seus blocs de pedra van ser reaprofitats a la veïna Hermòpolis. En un hi ha la inscripció més antiga conservada d’aquest jove príncep, que pujà al tron quan encara no havia fet els 10 anys. L’anomenen sa nesu, és a dir, ‘fill del rei’.

També sabem que entre el seu pare Akhenaton i ell hi va haver dos faraons més, i que un d’ells va ser una dona. Dificultats per trobar un hereu? Això sembla, fins al punt que a la correspondència oficial entre la cancelleria egípcia i els hitites, s’ha trobat la carta d’una reina que demana un fill al rei dels hitites, Suppiluliuma (l’enemic!), imagineu-vos la desesperació. Li diu que el rei egipci ha mort sense hereus, i que si es casa amb ella el farà rei d’Egipte. És Nefertiti? O la vídua de Tutankamon? La cronologia absoluta és un altre dels maldecaps dels historiadors: ens situem a la segona meitat del segle XIV aC, però no podem precisar les dates amb exactitud, per tant podria ser l’una o l’altra.

El jove rei es va casar, és clar, probablement després de pujar al poder. La seva esposa, Ankhesenpaaton, era la seva germanastra. Ella també va canviar el seu nom per Ankhesenamon quan el rei va promulgar el famós decret de restauració, en què ja s’anomena Tutakamon. Se’n conserven dues còpies, les més completa es va trobar a la sala hipòstila del temple de Karnak. El decret comença dient: “Després que hagués passat un temps, sa majestat va aparèixer sobre el tron del seu pare.” Explica que els temples dels déus i les deesses, del d’Elefantina al Delta, es trobaven abandonats i hi creixien els matolls, per això les divinitats no responien a les pregàries i impedien la victòria els exèrcits del faraó.

Tutankamon va iniciar un monumental programa de restauració arquitectònica i escultòrica, a pesar que les arques del país estaven ben buides. Va sembrar Egipte de noves estàtues d’Amon, ja que les anteriors havien estat destruïdes pels heretges, amb la curiositat que totes mostren un rostre juvenil: el d’ell mateix, Tutankamon, imatge viva d’Amon.

El detall del “tron del seu pare” és interessant. A la tomba de Tutankamon hi havia un tron, una magnífica obra d’art, que es conserva al Museu del Caire. Clarament pertany al període amàrnic (recordem que el jaciment on es trobava l’efímera capital destruïda d’Akhenaton es diu Tell el-Amarna): veiem la parella reial en actitud afectuosa, banyats pels raigs de l’Aton, acabats amb les típiques manetes que semblen acaronar les figures, tal com es mostraven Akhenaton i Nefertiti. Seria realment el tron d’Akhenaton? Als cartutxos amb el nom del rei trobem Tutankamon, però també Tutankhaton. El seu va ser ben bé un regnat frontissa.

Ell mateix va començar el desmantellament dels temples amàrnics, construïts amb uns carreus molt particulars: les “talatat” i va iniciar projectes que, és clar, van quedar inconclusos, i que van ser usurpats pels faraons que el van seguir, especialment el general Horemheb, que també va voler fer seu el decret de restauració.

A les fronteres, l’enemic pressionava. Coneixem la cuirassa de peces endurides de cuir que portava Tutankamon a les batalles, es va trobar a la seva tomba. Les anàlisis han demostrat que va ser utilitzada. Durant el seu regnat, Egipte va lluitar contra els nubis i els siris, un jove faraó frisaria per poder lluir-se en el seu carro de guerra. Ho va fer? O, més ben dit, podia fer-ho? S’ha especulat molt sobre la seva salut, que no era, certament, bona. Però tampoc era el monstre deforme que alguns han volgut veure en ell i en el seu pare.

Tutankamon era un jove prim, amb una lleugera escoliosi i el maxil·lar superior que sobresortia, com els seus avantpassats tutmòsides. Com molts dels seus compatriotes, havia contret la malària, en la forma més agressiva. I, a més, el peu esquerre era equinovar, d’aquí els més de cent bastons trobats a la seva tomba. Com va morir? Probablement va anar a la guerra i va caure del carro i això li va provocar una terrible ferida a la cama. El seu sistema immunitari estava debilitat i la septicèmia va causar l’inevitable.

No va deixar fills vius. Els dos fetus trobats a la seva tomba, dins d’una sèrie de taüts com nines russes, són filles no nascudes d’aquest rei efímer que va haver d’afrontar una tasca massa feixuga. D’això en seria ben conscient l’àvia, la reina Tiy, que es va tallar un floc de cabells per deixar-lo a la tomba del dissortat jovenet, sense saber que, tres mil anys després, es convertiria en el gran símbol d’Egipte.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)