El dossier

El descobridor i el mecenes

La història de Howard Carter i la descoberta de la tomba de Tutankamon no s’entendrien ni serien completes sense Lord Carnarvon, un enamorat d’Egipte

UNA FAMA PERDURABLE
Als actuals llibres i revistes d’egiptologia, Tutankamon omple tantes pàgines com Kheops, Hatxepsut i Ramsès II
UN ARQUEÒLEG METÒDIC
Carter sempre treballava amb entusiasme, i la seva impecable feina no va passar inadvertida als ulls del director del Servei d’Antiguitats Egípcies

wAbans del 1922, Tutankamon era pràcticament desconegut fora dels cercles egiptològics. No apareixia en gairebé cap llista reial i era només el nom d’un monarca llunyà de qui es conservava ben poca documentació.

Avui, Tutankamon és, sense dubte, un dels reis més coneguts de la història de l’Egipte faraònic. La troballa de la seva tomba és un relat fascinant i únic, quasi mític en certs aspectes. Però és també la història de la tenacitat, la constància i la tossuderia d’un arqueòleg com Howard Carter, que no es desanimava mai, i, alhora, és la història de la fascinació d’un Lord anglès, immensament ric, que sentia un profund interès i seducció pel mil·lenari món dels faraons.

De pintor a arqueòleg

Howard Carter va néixer a Brompton (Londres), el 9 de maig del 1874. Era el benjamí d’onze germans, fills de Samuel John Carter –pintor d’animals de moda– i Martha Joyce Sands. De nen, Howard era menut i força malaltís, de manera que els seus pares van decidir que estudiés lluny de l’escola, plena de criatures i gèrmens, motiu pel qual el van enviar a viure amb les tietes Fanny i Kate, que el van educar en la placidesa i serenor d’una llar tranquil·la. Ja de ben menut, Howard va mostrar unes magnífiques aptituds pel dibuix, que el pare va advertir i va fomentar amb classes particulars, a fi que, com ell, es convertís en artista professional.

A Swaffham (Norfolk), els Carter hi tenien una casa i coneixien al baró William Amherst, que vivia en un palauet on tenia una col·lecció privada d’antiguitats egípcies amb magnífics papirs, enormes estàtues i algun sarcòfag. De visita amb el seu pare, Howard va quedar fascinat per les obres egípcies que col·leccionava el baró. Quan l’egiptòleg Percy Newberry va comentar casualment al seu bon amic William Amherst que buscava un jove ajudant amb talent artístic per formar part de les seves excavacions arqueològiques, fou casi inevitable que sortís el nom de Howard. El noi va quedar captivat davant l’oportunitat que se li oferia; acabava de decidir que la vida de pintor d’animals, encara que rendible, no era per a ell. Es va passar mesos estudiant i dibuixant les obres de la col·lecció egípcia del Museu Britànic de Londres i, la tardor del 1891, va marxar cap a Egipte formant part de l’equip d’excavació de Percy Newberry. Howard Carter tenia 17 anys.

El primer emplaçament on Carter va desplegar el seu talent artístic va ser a Beni Hassan, a l’Egipte mitjà, on els alts dignataris de l’any 2000 aC havien fet excavar unes tombes a la roca i havien decorat les parets amb diverses escenes nilòtiques i de la vida quotidiana del moment. La Fundació per a l’Exploració d’Egipte finançava la documentació d’aquestes tombes decorades i, malgrat que copiar i dibuixar tombes era un treball sacrificat també era lucratiu i molt satisfactori.

Després de treballar amb Newberry, Howard ho va fer amb Flinders Petrie, considerat el pare de l’arqueologia a Egipte. Petrie era un personatge peculiar que necessitava un arqueòleg i no pas un artista al seu equip! Però Howard va mostrar una gran aptitud i al costat de Petrie, va aprendre les tècniques d’excavació del mestre amb més talent del moment.

Howard Carter sempre treballava amb entusiasme i la seva impecable i metòdica feina no va passar inadvertida als ulls de Gaston Maspero, que llavors era el director del Servei d’Antiguitats Egípcies, que no va dubtar a oferir-li el càrrec d’inspector l’any 1899. Ser inspector d’antiguitats volia dir, bàsicament, ser responsable de tot allò relacionat amb l’arqueologia: assegurar que els jaciments s’excavaven, que es vigilaven i que es conservaven, i denunciar i perseguir tot furt o robatori.

El 8 de gener del 1905, però, va ocórrer un desagradable incident quan un grup de francesos embriagats van arribar a l’antiga necròpolis de Saqqara i van pretendre visitar el serapeu (unes galeries subterrànies on hi havia enterrats els sagrats toros Apis). Els problemes van començar quan el vigilant de la tomba va voler cobrar els bitllets d’entrada i els turistes s’hi van negar rotundament. Per mediar el conflicte, es va avisar l’inspector Howard Carter, però el seu temperament, molt més fort que la seva diplomàcia, el va portar a confrontar-se amb els arrogants europeus. El tema va acabar amb aldarulls i actes vandàlics, i Carter va posar el grup de francesos a disposició de la policia local. El cònsol francès, indignat, exigí una disculpa per part de Carter que s’hi va negar rotundament. Carter, que era un home íntegre, orgullós i obstinat, no va dubtar mai de la versió dels seus homes i, com a acte de protesta, va dimitir del càrrec d’inspector. Es va retirar a la ciutat Luxor i es va dedicar a allò que sempre havia fet: pintar. La seva vida, però, no s’acaba pas aquí. De fet, la història de Howard Carter i la descoberta de la tomba de Tutankamon no s’entendrien ni serien completes sense Lord Carnarvon.

Enamorat d’Egipte

George Herbert, cinquè comte de Carnarvon, va néixer al castell de Highclere, al comtat de Hampshire (Anglaterra), el 26 de juny del 1866. Era un home tremendament ric, ben educat i havia estudiat als prestigiosos col·legis d’Eton i Trinity (a Cambridge). Jugava al golf, era un bon tirador, tenia cavalls de carreres, col·leccionava llibres estranys i era un pioner de l’automobilisme. De fet, Lord Carnarvon era propietari del tercer automòbil registrat a Anglaterra i es va llançar amb passió a aquest nou i emergent esport. En diverses ocasions es va veure obligat a comparèixer davant dels jutjats per excés de velocitat (conduïa a 30 km per hora), es va guanyar la fama de perill públic i la revista The Autocar el va batejar amb el sobrenom d’El Llamp.

Aquesta passió per l’automobilisme, però, va tenir unes conseqüències inesperades en el futur de Lord Carnarvon. L’any 1901 va tenir un terrible accident, on va estar a punt de perdre la vida. La seva salut va quedar debilitada i vulnerable a les infeccions pulmonars per sempre més. Els metges, preocupats per una salut tan delicada i pels efectes que el clima britànic podria causar als seus danyats pulmons, li van recomanar que passés els hiverns en un indret com Egipte, que gaudia d’un clima sec i càlid.

Quan Lord Carnarvon va arribar a Egipte se li va obrir tot un nou món per explorar. La vida als carrers cairotes li semblava d’allò més electritzant i divertida. Va entrar en contacte amb els europeus que vivien al Caire i va començar a sentir un profund interès pel passat d’Egipte. Finançava excavacions fins que va sol·licitar al Servei d’Antiguitats Egípcies la seva pròpia excavació. Gaston Maspero, que dubtava de la seva competència com a arqueòleg, li va proposar contractar un professional, algú que fos pacient i metòdic; algú amb les aptituds necessàries per dirigir una excavació arqueològica, que tingués prou experiència en el camp, que conegués bé el país i la seva gent; algú que posés al davant els interessos del poble egipci abans que els seus; algú que, com Howard Carter, podria oferir-li el que no hauria pogut imaginar mai.

4 de novembre del 1922

La descoberta de la tomba per Howard Carter, sota el mecenatge de Lord Carnavon, fou el detonant d’una fama que encara dura avui. Als llibres i revistes d’egiptologia actual, Tutankamon omple tantes pàgines com Kheops, Hatxepsut i Ramsès II, un fet que hauria deixat atònit tots aquests grans faraons que van esmerçar tants esforços per governar amb saviesa el país del Nil. Avui dia, les il·lustracions arqueològiques de Howard continuen sent un plaer per als lectors més acostumats als austers planells i a les fotografies en blanc i negre que acompanyen les publicacions modernes. Carter va esdevenir un arqueòleg modèlic que va optar per interrompre els treballs i tapar l’accés de la tomba per reunir l’equip necessari a fi de documentar i conservar adequadament el material trobat.

I així és com dos personatges ben diferents, Lord Carnarvon i Howard Carter, junts van demostrar al món que amb passió, respecte, metodologia i treball en equip es poden trobar coses meravelloses.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)