18 plens que han fet història
En els darrers noranta anys, el Parlament s’ha convertit en l’epicentre de la política catalana i en l’escenari d’algunes fites històriques, des de l’aprovació de diversos textos estatutaris fins a la declaració d’independència
l’estrena
La sessió inaugural, amb una sala de plens distribuïda a l’anglesa, es va iniciar amb l’elecció del president de la mesa, Lluís Companys. En el discurs que va pronunciar Francesc Macià, amarat de patriotisme, va fer referència al fet que s’havia “pres possessió victoriosa d’aquesta fortalesa, per celebrar-hi de nou corts nostres, que hi dictaran lleis nostres, en llengua nostra”.
“legalitat vigent”
Després de l’esclat de la guerra, el Parlament va trigar mesos a reprendre l’activitat. I ho va fer en un ple que havia de servir, tal com es podia llegir al portaveu d’ERC, La Humanitat, per “donar al món un exemple de respecte a la legalitat estatutària vigent”.
un nou estatut
Aquell dia, l’Assemblea de Parlamentaris catalans va aprovar el projecte d’Estatut de Catalunya redactat a Sau. Josep Andreu Abelló, va resumir els treballs i es va mostrar convençut que “les nostres legitimes aspiracions trobaran la deguda comprensió a la comissió constitucional del Congrés dels Diputats”.
La represa
Durant bona part del franquisme, la sala de sessions del Parlament va romandre tancada amb pany i forrellat. El primer acte polític es va celebrar deu dies després de les eleccions espanyoles del 15 de juny del 1977, quan s’hi va reunir l’Assemblea de Parlamentaris. A la imatge, l’expressió del senador Lluís Maria Xirinachs ens trasllada prou bé l’eufòria d’aquell instant.
EL PRELUDI DE LA REVOLTA
El 12 de juny del 1934, el Parlament va tornar a votar la llei de contractes de conreu, que era la mateixa, “amb punts i comes”, que dies abans havia suspès el Tribunal de Garanties Constitucionals. En el seu parlament, el president de la Generalitat, Lluís Companys, es va comprometre a fer-la complir “passi el que passi i sigui com sigui”. A l’exterior de l’edifici es van concentrar milers de rabassaires. Era el preludi de la revolta.
EL PRIMER 155
El govern espanyol va suspendre l’autonomia després de la revolta del 6 d’octubre del 1934. L’activitat parlamentària no es va reprendre fins al 26 de març del 1936. A la imatge es pot veure el president del Parlament, Joan Casanovas, que va tornar de l’exili per sorpresa.
L’OMBRA DE BANCA CATALANA
“El govern central ha fet una jugada indigna.” Aquesta és la frase que va pronunciar Jordi Pujol des del balcó del Palau de la Generalitat el 31 de maig del 1984. Pujol es referia a la seva imputació en el cas Banca Catalana i va arribar a la plaça de Sant Jaume acompanyat d’una multitudinària manifestació (75.000 persones, segons la Guàrdia Urbana) que va sortir del Parlament després del debat d’investidura.
EL 3%
En aquell ple no es va aprovar cap llei ni cap moció rellevant, però Pasqual Maragall hi va pronunciar una frase adreçada a CiU que va provocar un autèntic terrabastall polític: “Vostès tenen un problema i aquest problema es diu 3%.”
EL RELLEU
Després de vint-i-tres anys de domini de CiU, el 20 de desembre del 2003 es va produir el relleu al capdavant de la presidència de la Generalitat, amb el govern catalanista i d’esquerres.
L’ERA PUJOL
El 24 d’abril del 1980, Jordi Pujol va ser investit per primera vegada president de la Generalitat. Ho va ser cinc vegades més, tres de les quals amb majoria absoluta.
ELS TRES PRIMERS
El debat sobre la independència va arribar per primera vegada al Parlament de bracet dels diputats d’ERC Josep-Lluís Carod-Rovira, Miquel Pueyo i Àngel Colom. En aquell moment no hi havia votació electrònica i calia alçar-se per donar el vistiplau a la proposta. Carod-Rovira recordava anys després que “la sensació de solitud era molt gran”.
ABANS DEL RIBOT
El 30 de setembre es va aprovar un nou estatut amb el suport de CiU, el PSC, ERC i ICV-EUiA i el rebuig del PP. La història posterior és prou coneguda, amb retallades aquí i allà.
”S’acaben CINC SEGLES DE CRUELTAT”
La plataforma que va presentar la iniciativa legislativa per prohibir les curses de braus s’expressava amb aquesta contundència després que el Parlament avalés la proposta amb 68 vots a favor i 55 en contra, entre els quals hi havia els de diputats del PSC (31) i CiU (7).
ELS REPTES DE L’EDUCACIÓ
El conseller Ernest Maragall va destacar que era “l’instrument que ha de permetre a les escoles afrontar els reptes del futur”. La llei d’Educació, una de les més importants que ha aprovat el Parlament, va tenir el suport de CiU i de dos socis del govern, ERC i el PSC.
DECLARACIÓ FALLIDA
Aquell dia, el Parlament va aprovar constituir-se en “una República Catalana com a estat independent” i es va comprometre a obrir un ”procés constituent” per redactar la Constitució del nou estat assumint “el mandat del poble expressat en referèndum”. Van donar-hi suport setanta diputats, mentre que deu hi van votar en contra i hi va haver dues abstencions.
ESCENARI INEXPLORAT
Després de quaranta anys de règim autonòmic, la política catalana va entrar en un escenari inexplorat. En un dels plens més accidentats de la història, el Parlament va saltar el mur de la legalitat espanyola. Aquell vespre, el president, Carles Puigdemont, va anunciar: “Acabo de signar, amb tot el govern, la convocatòria del referèndum d’autodeterminació de Catalunya.”
EL CONCERT IMPOSSIBLE
“O ara o mai.” La frase anterior la va deixar anar Artur Mas quan el ple del Parlament va aprovar, amb els vots de CiU, ICV-EUiA i ERC, reclamar al govern de Mariano Rajoy un concert econòmic basat en la hisenda pròpia. Es tractava del darrer intent d’entesa amb el govern de Madrid.
ESTAT DE SETGE
El 15 de juny d’aquell any es va viure una pàgina negra en la història del Parlament, amb milers de persones encerclant el recinte del parc de la Ciutadella i els diputats, com Pere Aragonès i Jaume Collboni, accedint al Parlament entre crits i insults.