2022. Al llindar de l’abisme

Gabriel García Márquez afirmava que “la memòria del cor elimina els mals records i magnifica els bons, i, gràcies a aquest artifici, aconseguim suportar el passat”. La frase, des d’un punt de vista de memòria col·lectiva, tindria un munt de feina per aquest 2022 que deixem enrere, en què els astres s’han conjurat per concentrar-hi un munt de mals records que costarà deixar enrere; entre altres raons, perquè ens han situat al llindar de l’abisme i perquè alguns encara tenen una afectació evident en el present.

Aquest ha estat l’any, en primer lloc, en què la guerra ha tornat a sacsejar Europa i el món sencer. Més enllà de les conseqüències directes, en vides destruïdes, la guerra també ha sacsejat el tauler internacional, amb països tradicionalment neutrals que demanaven l’ingrés a l’OTAN i una cursa armamentista preocupant que avançava en paral·lel a les sancions imposades a Rússia. El conflicte també ha impactat de valent en la nostra vida quotidiana, amb un encariment de l’energia i els aliments com feia temps que no es veia.

El 2022 també ha estat l’any en què s’han evidenciat fenòmens meteorològics extrems que posen de manifest la situació d’emergència climàtica que vivim. Però, al mateix temps, en què s’han posat de manifest la insuficiències de les mesures per aturar canvis que s’intueixen irreversibles. Ni la Conferència per al Canvi Climàtic que es va celebrar a Egipte a principis del mes passat ni les mesures que s’impulsen des dels poders públics compleixen els acords adoptats i, encara menys, les necessitats per afavorir un canvi real de model.

El 2022 també ha estat un any de turbulències polítiques, amb el trencament de la majoria independentista. L’expresident de Junts Jordi Sànchez va sentenciar que la ruptura del govern entre ERC i Junts significava “la fi del procés”. Sigui com sigui, les picabaralles, que han tingut episodis tensos com ara la suspensió del diputat Pau Juvillà i la de la presidenta del Parlament, han acabat provocant el trencament del govern i un distanciament entre partits i entitats; un escenari ben allunyat del que es va viure l’1 d’octubre del 2017, del qual precisament hem complert els cinc anys. Malgrat tot, el clima de repressió no s’ha aturat i hem sabut que més d’una seixantena de polítics i líders independentistes han estat espiats, mentre que molts altres havien de passar pels jutjats o bé tenen causes pendents.

El 2022 també ens ha deixat notícies positives, o com a mínim esperançadores, tant en l’àmbit sanitari com també cultural i des d’un punt de vista humanitari. Algunes d’aquestes han estat el final de les restriccions per la pandèmia de la covid, la cura funcional d’una pacient amb VIH i els avenços esperançadors en el tractament d’algunes malalties. O, si ens cenyim a l’àmbit cultural, el fenomen Alcarràs i l’entronització de Rosalía en els premis Grammy Llatins. Notícies que, seguint la cita de l’escriptor colombià, ens permeten suportar millor el passat.