El dossier

CULTURA

Més i millor

Un major pressupost per al Departament de Cultura, amb un increment de 100 milions d’euros, i la confiança de recuperar el volum d’activitat i de visitants són les varetes que aixeca aquest 2023 el sector de la cultura

MÉS PÚBLIC
“A tots els museus la tònica és la mateixa, i la previsió és que la recuperació de visitants sigui constant aquest 2023”

Més diners públics i un camí menys feixuc. Ara que sembla que han passat els mesos durs de restriccions a causa de la pandèmia, que van ser devastadores, el sector de la cultura enfila el 2023 amb la confiança de recuperar l’activitat i el volum de públic que es registrava en els temps prepandèmics. I ho faran amb més dotació de diners públics: la proposta de pressupost del Departament de Cultura per al 2023 –encara no aprovat– preveu un increment de 100 milions, fins a assolir un 1,5% del pressupost total. Per a la consellera Natàlia Garriga, l’aposta del govern “ha sigut redreçar el finançament de la cultura, amb el compromís d’assolir el 2% al final de la legislatura”. Així ho va dir després d’una reunió, el 7 de desembre passat, amb representants d’Actua Cultura 2%, una plataforma que justament reclama que es destini aquest percentatge a la cultura.

El 2023 també serà l’any de l’escriptor Josep Vallverdú, de qui se celebraran els cent anys del naixement. El seu nom és un dels que figuren a la llista de les commemoracions oficials, entre les quals també s’hi troben, entre d’altres, els centenaris de l’artista Antoni Tàpies, de l’economista i polític Fabià Estapé, de la soprano Victòria dels Àngels i de la pianista Alicia de Larrocha. També es recordaran els cent anys de la mort del sindicalista i dirigent obrer Salvador Seguí i Rubinat, conegut com el Noi del Sucre; els 400 anys de la mort del poeta i sacerdot Rector de Vallfogona, i els 900 anys de la consagració de les esglésies de Sant Climent de Taüll i Santa Maria de Taüll. Al llarg de l’any es desplegaran programes d’activitats per divulgar la memòria d’aquestes personalitats i esdeveniments que han deixat empremta en el patrimoni col·lectiu dels catalans. Els seus noms s’aniran repetint en l’agenda cultural.

Museus i centres d’art, sales de concerts, teatres i el sector editorial van acabar el 2022 amb el bon gust d’uns balanços que s’apropen cada vegada més als del 2019, l’any abans que despertés la fera de la covid. El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) arrenca l’any amb l’exposició que ja va inaugurar a les acaballes del 2022: una antològica en què reuneix les tres identitats de l’artista Feliu Elias: el caricaturista que signava com a Apa, l’historiador i crític d’art (Joan Sacs) i el mateix pintor realista, que signava amb el nom propi. La mostra es podrà veure fins al 19 de març. Posteriorment, el MNAC anuncia una mostra dedicada a l’Arxiu Anglada Camarasa (a partir del 2 de febrer), i una altra que donarà a conèixer les darreres incorporacions a la col·lecció d’art gòtic del museu: Borrassà i la catedral de Barcelona. Pel que fa al Macba, que afrontarà el 2023 amb un pressupost de 12,8 milions d’euros, obre l’any amb una nova presentació de la seva exposició permanent, Col·lecció Macba. Preludi. Intenció poètica, la primera comissariada per la nova directora, Elvira Dyangani Ose, amb les compres recents de la Fundació Macba, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, i que es renovarà cada sis mesos. En el programa d’enguany hi dominarà l’art fet per dones, amb una mostra de l’artista marroquina establerta a Berlín Bouchra Khalili (que s’inaugurarà el 16 de febrer); una retrospectiva de la brasilera Laura Lima; una exposició de la pionera del land art Nancy Holt, i una reivindicació de l’esperit creatiu col·lectiu a la Catalunya dels anys setanta tot rememorant la tasca de la revista Visual, entre d’altres. Un altre equipament, el Museu Picasso, ha recuperat en el darrer any bona part del públic i ha rebut 794.806 visitants, un 167% més que el 2021. Comença l’any amb una exposició de la col·lecció d’obres del marxant del cubisme Daniel-Henry Kahnweiler, que es podrà visitar fins al 19 de març. Pel que fa al Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), es renova completament amb motiu del 80è aniversari, i durant aquest any inaugurarà nou seus patrimonials. A la resta de museus, la tònica és la mateixa i la previsió és que la recuperació de visitants sigui constant.

En l’àmbit de les lletres també plana l’optimisme, malgrat els problemes que encara afecten una part de la distribució de llibres des que fa uns mesos Àgora i Les Punxes es van unir en una nova plataforma logística, EntreDos, que no acaba de funcionar. El 2023, celebrarem els deu anys de Llibres del Delicte, que recupera un dels seus primers autors, Sebastià Bennasar, amb la novel·la Quinqui connection. I pel que fa a les primeres novetats editorials de l’any, s’hi troben La possibilitat de dir-ne casa, la nova novel·la de Mata Orriols, una autora aclamada per Aprendre a parlar amb les plantes (Edicions del Periscopi), que ara s’incorpora al catàleg de Proa, així com La mort misteriosa de Dolors Bernabeu (Pòrtic), de Josep Sala i Cullell; Aurora (Destino), de Marc Artigau; Les cares, un títol de Tove Ditlevsen que arriba en català de bracet de L’Altra Editorial; La catalana llengua (Ara Llibres), d’Elisenda Pineda; Profecia (Edicions de 1984), de Raül Garrigasait, i Sessió de control i Una casa fosca i un flagell (Comanegra), de Borja Bagunyà. Navona també estrena una col·lecció de grans llibres en un format reduït, que arrenca amb l’obra més popular de Thomas Mann, La mort a Venècia. També a Navona, Miquel de Palol publicarà l’obra Bootes. I el Grup Enciclopèdia dona el tret de sortida aquest gener a Elastic Books, el nou segell de literatura per a joves, que preveu publicar més de trenta obres en català i castellà, aquest any. Al segell Univers, del mateix grup Enciclopèdia, Melcior Comes publicarà El dia de la balena i Xavier Bosch una altra novel·la, el títol de la qual encara s’ha de revelar.

Queda molt recorregut encara d’un any en què lletres, música, teatre i art podran anar fent millor camí que en els temps d’auge pandèmic.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor