El dossier

EL DOSSIER

Què podem esperar de l’economia?

Partint de les fortaleses i les debilitats de l’economia catalana, analitzem els escenaris amb què ens podem trobar aquest 2023

SENSE CONTROL
La realitat del 2023 pot variar en funció de com evolucionin molts factors, alguns dels quals fora del nostre control
UN BON ANY
Si les coses no es torcen, a partir de mitjans d’any l’economia tornarà a créixer més i l’atur i la inflació seguiran reduint-se

L’any 2022 no va ser un any dolent per a l’economia mundial en general i per a la catalana en particular, que van seguir creixent. Si mirem el PIB (producte interior brut), que és la suma del que fem entre tots, comprovarem que a Catalunya va créixer al voltant d’un 4% i que, pràcticament, es van recuperar els nivells d’abans de la pandèmia de la covid. Aquest creixement va ser similar al de l’Estat espanyol, però superior al de la zona euro, que va créixer un 3% el 2022. De tota manera, no oblidem que el PIB té limitacions. En primer lloc, no compta tot el que hauria de comptar, ja que no considera activitats ocupacions com ara la feina a la llar o l’economia submergida, entre d’altres. Una altra limitació és que no informa de com es distribueix la riquesa generada. Tot i així, el PIB és possiblement l’indicador de referència a l’hora d’avaluar la marxa de l’economia.

Entre les causes de l’augment de l’activitat a Catalunya hi ha el dinamisme de l’economia, tant en la demanada exterior com en la demanda interior. En la part internacional, l’economia catalana va seguir donant molt bones notícies, sobretot pel creixement de l’exportació, la inversió estrangera i el turisme, que van representar al voltant del 25% del conjunt de l’Estat, tot i comptar amb el 16% de la població.

El creixement de l’activitat econòmica va tenir conseqüències, com ara que l’atur es va continuar reduint, de manera que va passar del 10,2% de finals del 2021 al 9,3% del tercer trimestre del 2022. Aquest nivell d’atur segueix sent massa alt, encara que és bastant menor al del conjunt de l’Estat (12,7%). Sens dubte, la xifra de l’atur a Catalunya no és una dada per tirar coets, però si mirem una mica enrere podem recordar que el 2013 l’atur era del 24%. A la banda dels temes negatius, tenim l’augment de la inflació, que fa uns mesos va arribar al 10%, un nivell que no vèiem des de feia dècades. Per sort, ja s’ha començat a reduir, i el desembre passat va arribar al 5,8%. I els preus del petroli i de l’energia s’han començat a situar a prop dels que hi havia abans de l’inici de la guerra d’Ucraïna. Entre les causes d’aquesta pujada històrica de la inflació hi ha l’excés de diners que hi ha en l’economia (resultat de les polítiques expansives dels anys anteriors, sobretot per apaivagar els efectes econòmics de la pandèmia), els problemes logístics mundials, els costos energètics, la guerra d’Ucraïna... Això ha provocat que els bancs centrals estiguin intentant posar-hi remei i que hagin augmentat els tipus d’interès. L’euríbor, que era negatiu fa un any, ara ja supera el 3%, i ja ha impactat amb força en les hipoteques. Com que la hipoteca mitjana actualment és d’uns 150.000 euros, la quota mensual mitjana s’ha incrementat en 300 euros, la qual cosa representa uns 3.600 euros a l’any. Per a les famílies és molt mala notícia. I com que els salaris no han crescut tant com la inflació, una part molt important de la població ha perdut poder adquisitiu. Per tant, el 2022 va ser un bon any econòmic des del punt de vista de l’activitat, la internacionalització i l’atur, entre altres aspectes, però, en canvi, les coses no van evolucionar bé en temes com ara la inflació, els tipus d’interès o el manteniment del poder adquisitiu de les persones.

Escenaris per al 2023

Arribats aquí, què podem esperar del 2023? D’entrada, cal recordar que la nostra economia té importants fortaleses: una bona localització al món –amb un bon clima i qualitat de vida–, una gran internacionalització, una oferta molt diversificada i un elevat pes de la indústria. Al mateix temps, però, també tenim febleses que ens perjudiquen molt des de fa anys: un important dèficit fiscal i d’infraestructures que ens empobreix i perjudica la competitivitat, una baixa inversió en R+D i innovació, una teranyina legal i burocràtica que posa les coses molt difícils a emprenedors i empreses, precarietat laboral i incertesa política, entre altres aspectes. També hem de comptar que seguim immersos en la quarta revolució industrial (robotització, internet, xarxes socials, drons, impressió 3D...), que està transformant la majoria dels sectors empresarials. És un canvi disruptiu que representa una font d’oportunitats i de greus amenaces per als que no s’hi adaptin. Destrueix llocs de treball, sí, però com ha passat en altres revolucions industrials, en pot crear molts més si l’oferta educativa i les persones s’hi adapten.

Els serveis d’estudis com el de les Cambres de Comerç i altres entitats, preveuen que el 2023 l’activitat seguirà creixent, però desaccelerant-se fins a mitjans d’any, i que a partir d’aleshores es tornarà a recuperar. La previsió del PIB a Catalunya és que el 2023 pot créixer al voltant de l’1,5%. Si es confirma, és positiu i pot contribuir a seguir reduint lleugerament l’atur. Pel que fa a la inflació, s’espera que segueixi reduint-se i se situï al voltant del 4%, la qual cosa segueix sent molt superior al 2% que es considera desitjable. Per tant, podem preveure que els bancs centrals seguiran apostant per tipus d’interès alts, la qual cosa és una mala notícia per a les persones que tinguin hipoteques i altres deutes. Pel que fa a l’euríbor, la previsió es que se situï al voltant del 3,5% a mitjans del 2023, fet que seguirà sent un fre per a la inversió i el consum. Posteriorment, si la inflació segueix baixant, ja es podrien produir reduccions dels tipus d’interès.

Tanmateix, la realitat del 2023 pot variar en funció de com evolucionin molts factors. N’hi ha que estan fora del nostre control. Per exemple, la guerra d’Ucraïna, la inflació o els tipus d’interès. De factors que depenen més de nosaltres, hi hauria el fet de disposar dels pressupostos de la Generalitat o d’apostar més per polítiques que afavoreixin l’economia productiva (innovació i competitivitat, per exemple). Si la guerra entra en una fase de pacificació i la inflació baixa més del previst, podríem veure com totes les variables evolucionen millor, però si les coses es compliquen pel que fa a la guerra, o bé apareixen noves onades de la covid i les tensions inflacionistes no es redueixen, podem anticipar un deteriorament més important de l’economia. Un tema que caldrà seguir molt de prop és el que passi a la Xina, tant pel que fa a les noves onades de la covid, com a la seva recuperació econòmica.

En resum, el 2023 pot ser un bon any a escala mundial i també per a Catalunya. Si les coses no es torcen, a partir de mitjans d’any, l’economia tornarà a créixer més, l’atur i la inflació seguiran reduint-se i, més endavant, també ho faran els tipus d’interès.

Des de Catalunya podem millorar aquestes previsions si prenem mesures per combatre les febleses que tenim. N’hi ha que depenen de la política (el dèficit fiscal i d’infraestructures, el pressupost de la Generalitat i les polítiques per afavorir la competitivitat). D’altres depenen de les administracions (com ara la teranyina burocràtica, que costa temps i diners) i n’hi ha que depenen de les empreses (per exemple, la inversió en innovació, la qualitat de l’ocupació, el poder adquisitiu dels salaris...). Com que avui és el primer dia de la resta de la nostra vida, el que passarà finalment el 2023 serà el resultat de com ho fem també a partir d’ara.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)