El dossier

Pressupostos enrocats

Després d’una vintena de reunions i de tres trobades entre Aragonès i Illa, republicans i socialistes encara no han aconseguit arribar a un acord per desencallar els comptes de la Generalitat

Acumulen més d’una vintena de reunions i tres trobades d’alt nivell, però ERC i el PSC no han aconseguit arribar a un acord per tirar endavant els pressupostos. Les discrepàncies, encara que resulti paradoxal, no se situen en els números, que fa temps que estan acordats, sinó al voltant de determinats macroprojectes que els socialistes s’han entestat a incloure en les negociacions, ja sigui per convertir-los en la torna del menysteniment al qual han estat sotmesos durant mesos pels republicans o per la voluntat de condicionar l’agenda del govern. En altres paraules, per demostrar qui mana de veritat. La proximitat de les eleccions municipals tampoc ajuda a segellar l’acord, sobretot, perquè alguns d’aquests macroprojectes poden tenir una clara incidència en les expectatives d’algunes candidatures municipals, ja sigui al Prat de Llobregat (en el cas de l’aeroport), en alguns municipis del Vallès Occidental (pel que fa al quart cinturó) o al Camp de Tarragona (en el tema del Hard Rock). Altrament, les dues parts necessiten temps per justificar un acord que, més enllà del sentit de la responsabilitat, hauran de saber explicar als seus respectius electorats: ERC haurà de justificar el pacte amb els socialistes del 155, que també farà rebrotar l’espantall d’un nou tripartit per part de Junts; mentre que el PSC haurà de gestionar la paradoxa de donar suport a un executiu feble, al qual voldria substituir més que no pas apuntalar.

De fet, les dues parts ni tan sols es posen d’acord a l’hora d’aclarir la distància que els separa. Segons el govern, l’acord és imminent, gairebé a tocar; mentre que des de les files socialistes es puntualitza que segueix lluny i fins i tot s’assegura que els comptes perillen. Segons el govern, només queda l’escull de la B-40, l’anomenat quart cinturó, però si ens atenem a la versió del PSC hi ha més temes que bloquegen l’acord, com ara la no obertura de delegacions a l’exterior, la suspensió de l’oficina pilot de la renda bàsica i l’escola inclusiva. La portaveu socialista al Parlament, Alícia Romero, es va mostrar molt clara quan va remarcar: “Entenc que l’interès informatiu sigui simplificar, però hem de poder desencallar-ho tot, perquè, si no, és difícil que hi hagi acord.” La portaveu del govern, per la seva banda, es va mostrar contrariada i va acusar els socialistes de mantenir posicions maximalistes i de reobrir qüestions que ja estaven tancades. I va concloure que “això pot fer pensar que tenen voluntat d’encallar l’acord”. Segons fonts del govern, els socialistes encara no han donat una resposta a l’oferta sobre l’autovia B-40 que aquest dilluns la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va traslladar a la portaveu parlamentària del PSC, Alícia Romero.

Dissabte passat, Pere Aragonès i Salvador Illa es van reunir durant una hora i mitja a Arenys de Mar. Les dues parts van coincidir a qualificar la trobada com a “cordial” i “positiva”, però també van admetre que encara no han trobat la fórmula per desencallar l’acord. Dimecres, el primer secretari del PSC va tornar a referir-se als pressupostos, en aquest cas des d’Osca, i ho va fer per puntualitzar que no li agrada dir “ni una paraula més ni una de menys” i que s’han donat una setmana de marge amb el govern per intentar arribar a un acord.

La trobada entre Illa i Aragonès va servir de preàmbul a la que van mantenir, hores després, Laurà Vilagrà i Alícia Romero. En la reunió es va parlar “mínimament d’un detall sobre l’aeroport del Prat i, la resta, de la B-40”. En el cas de l’aeroport, el mateix dilluns l’alcaldable d’ERC per Barcelona, Ernest Maragall, va voler entrar en escena, i en una entrevista a La Vanguardia va assegurar que “el govern està a punt de liderar el desbloqueig del projecte futur de l’aeroport del Prat” i va deixar anar que “es traurà aquesta qüestió del calaix en què el govern espanyol i Aena la van posar fa un any i mig”. Maragall, que no va amagar les seves reticències respecte a l’ampliació de l’aeroport, va assegurar que tenen ”l’obligació de prendre decisions per fer possibles més vols internacionals”. Els problemes, en el cas de l’aeroport, poden sorgir amb els comuns. Fa pocs dies, en una visita a Barcelona, la vicepresidenta del govern espanyol, Yolanda Díaz, va criticar aquest projecte i també el del Hard Rock: “El projecte del macrocasino representa un model productiu propi del bipartidisme, que discuteix molt però que defensa el mateix.” I va criticar que es vulgui ampliar l’aeroport “quan tot Europa defensa el ferrocarril”.

El que ha quedat ben clar en aquest punt de les negociacions és que bona part de les possibilitats del govern per tirar endavant els pressupostos se centren en els socialistes. Molt probablement, el suport de Junts no ha estat mai una opció real, més enllà de la necessitat dels republicans de no tancar portes d’emergència o d’evitar donar la imatge d’un govern que es llança als braços dels socialistes tot just començar. En tot cas, fa dies que no es produeixen reunions entre els dos antics socis de govern i no sembla que hi hagi el clima necessari per arribar a un acord entre les dues formacions independentistes. Fa pocs dies, en un esmorzar informatiu, el secretari general de Junts, Jordi Turull, va afirmar que Pere Aragonès no havia fet “una reflexió en profunditat sobre el missatge que comporta la sortida del govern de Junts” i que això era rellevant per entendre en quin punt estaven les negociacions. Turull també es va queixar de l’estratègia negociadora del govern i va afirmar que era impossible arribar a un acord quan s’actuava “amb perdigonada, de forma laberíntica, jugant a tres bandes i a cuita a amagar”.

Si finalment no s’arriba a un acord, entrarem en un escenari incert, sobretot una vegada superades les eleccions municipals. El govern té la possibilitat de prorrogar els pressupostos, però difícilment trobarà prou complicitats al Parlament per tirar endavant cadascuna de les inversions que vulgui fer. ERC té, és cert, l’opció de modificar la seva estratègia al Congrés per forçar els socialistes a un acord, però no sembla probable que es produeixi un canvi de rumb, sobretot tenint en compte que el PSOE té aliats alternatius. Sigui com sigui, els pressupostos segueixen enrocats.

PERE ARAGONÈS
PRESIDENT DE LA GENERALITAT
“Potser els consensos no podran ser immediats, però això no hauria d’impedir que els pressupostos no estiguin aprovats”
JORDI TURULL
SECRETARI GENERAL DE JUNTS
“Amb perdigonada, de forma laberíntica, jugant a tres bandes i a cuita a amagar, és impossible arribar a un acord”
SALVADOR ILLA
PRIMER SECRETARI DEL PSC
“Veig que molts parlen per parlar; a mi no m’agrada dir una paraula de més ni una de menys”

EL CINTURÓ DE LA DISCÒRDIA

El quart cinturó s’ha convertit en el cavall de batalla de socialistes i republicans. Les discrepàncies venen de lluny, dels anys en què ambdós partits compartien govern tripartit, amb l’actual conseller Nadal (aleshores, al capdavant de Política Territorial) com un dels principals defensors del projecte i el seu company de gabinet, Juli Fernández, a l’altre costat de la trinxera. El projecte, que es debat des de l’any 1966, preveu unir Vilafranca del Penedès amb Mataró a través de la segona corona metropolitana.

ERC i el PSC discrepen en la utilitat de la infraestructura. Els primers consideren que és el símbol d’un model de mobilitat “obsolet” i com a alternativa plantegen un tren orbital que connecti el Vallès amb el Penedès i el Maresme. Els socialistes, en canvi, volen que el govern espanyol i el català arribin a un acord “en el termini de dos mesos” i iniciar-ne l’execució com més aviat millor.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)