El dossier

La cruïlla de l’ANC

La dimissió de tretze secretaris nacionals ha provocat la crisi més greu de l’Assemblea Nacional Catalana d’ençà de la seva fundació i ha obert el debat sobre el futur de l’entitat

CRISI SENSE PRECEDENTS
La crisi va esclatar el 18 de febrer, quan tretze secretaris que havien amenaçat de dimitir si la direcció no se sotmetia a una qüestió de confiança, van plegar
PUNTS DE TENSIÓ
La fricció no només es va produir per un tema estratègic –l’oportunitat de la llista cívica–, sinó també pel funcionament de l’entitat

“President, posi les urnes!” La frase, que ha passat a la història, va deixar-la anar la presidenta de l’Assemblea, Carme Forcadell, durant la Diada del 2014, la de la Via Catalana, que va omplir l’avinguda Diagonal i la Gran Via amb uns 1,8 milions de manifestants, segons les dades de la Guàrdia Urbana. En aquells moments, l’entitat sobiranista, juntament amb Òmnium Cultural, liderada per Muriel Casals, formava un tàndem poderós, capaç de pressionar partits i governs i de marcar l’agenda política del país. De fet, pocs dies després d’aquella petició, el president de la Generalitat, Artur Mas, va posar les urnes, en un assaig d’allò que s’esdevindria l’1-O del 2017. L’ANC es va convertir en un instrument immillorable per canalitzar el sentiment majoritari de la població catalana, que havia abandonat l’autonomisme i reclamava convertir-se en “un nou estat d’Europa”, tal com es podia llegir en la pancarta de la manifestació de la Diada del 2012, la que havia marcat el punt d’arrencada del procés. L’Assemblea no només va demostrar, any rere any, una capacitat extraordinària de mobilització, sinó que va sacsejar de dalt a baix l’ecosistema polític del país: el mapa de partits es va reconfigurar completament, es van establir aliances entre formacions fins aleshores antagòniques i va empènyer el govern a organitzar el referèndum de l’1 d’octubre.

Els temps, però, han canviat, tal com reconeix la mateixa Carme Forcadell en l’entrevista que publiquem en aquest dossier. I l’escenari d’eufòria que es vivia abans de l’1 d’octubre del 2017, en què tot estava per fer i tot semblava possible, no té res a veure amb l’actual, en què sembla que s’imposa la frustració, el desànim i la rancúnia entre partits i militants independentistes. La repressió i, en general, la guerra bruta dels governs espanyols de torn, han contribuït de forma ostensible a aquesta situació. Avui, doncs, aquella ANC que mobilitzava milers de persones i que era capaç de marcar l’agenda del país, viu un mal moment. Hem volgut parlar amb els expresidents de l’entitat per tal d’analitzar el passat, el present i el futur de l’ANC. Alguns d’ells, com la mateixa Forcadell, es mostren més crítics amb el paper que juga l’entitat en els darrers anys. Considera que un dels problemes principals és que “ha perdut la transversalitat”. El seu successor, Jordi Sànchez, que també va fer el salt a la política de partit i va passar de liderar l’ANC a liderar Junts, no situa el focus en l’entitat, sinó en “la fi del procés” i considera que la divisió de l’Assemblea no és sinó un reflex de la que viu el món independentista, enquistat en els retrets pel passat i el present i incapaç d’acordar una estratègia conjunta. Les tensions es viuen a l’interior dels partits (sobretot en aquells amb lideratges més inconsistents) i també a les entitats. I s’expressen de forma oberta, ja sigui a través de les xarxes socials o de manifestos. L’antecessora immediata de la presidenta actual, Elisenda Paluzie, per la seva banda, posa en valor el debat intern a l’Assemblea com un emblema de la seva identitat i, si de cas, lamenta que s’hagi exterioritzat. Tal com explica, l’Assemblea estava ideada per a una agenda molt més acotada, amb l’escenari d’una independència que havia de ser efectiva en pocs anys. La repressió de l’Estat espanyol i la desorientació general del món independentista, han acabat provocant un escenari de tibantors, perfectament equiparable al que s’ha viscut entre els partits independentistes i que va provocar el trencament del govern. A tot això s’afegeix, com explica la mateixa Paluzie, que l’entitat és un instrument participatiu i plural, molt allunyat del funcionament d’alguns partits.

La crisi actual

La crisi, anunciada des de feia alguns dies, va esclatar el 18 de febrer passat, quan tretze dels vint-i-quatre secretaris que havien amenaçat de dimitir si la direcció no se sotmetia a una qüestió de confiança, van decidir plegar. A més, Jordi Pesarrodona va deixar la vicepresidència de l’entitat, segons va declarar, perquè havia intentat fer de pont entre el comitè permanent i els crítics i no se n’havia sortit. La fricció entre els anomenats crítics i la direcció no només es va produir per un tema estratègic com ara l’oportunitat de la llista cívica, sinó també pel funcionament de l’entitat. Segons els dimissionaris, l’ANC s’ha convertit “pràcticament en un partit polític [...] en què el comitè permanent, en lloc de representar una assemblea, actua com si fos un consell executiu”. En realitat, els dimissionaris i la junta no es posen d’acord amb els motius reals de l’enfrontament. La presidenta, que va descartar plegar, va remarcar que el tema central de fricció havia estat la llista cívica i va reconèixer que en la reunió en què va esclatar la crisi hi havia hagut “molt de debat”: “Es van fer moltes propostes i es va intentar reconduir el tema”, però va lamentar que els crítics “ja tenien la decisió presa”.

Fa pocs dies, el secretariat nacional de l’Assemblea, que es va celebrar a Tremp (Pallars Jussà), va escollir Núria Marín com a nova vicepresidenta de l’entitat. Marín va rebre el suport de més de dues terceres parts del plenari. En el moment de defensar la seva candidatura davant la resta de secretaris, va fer incís en la idea de fomentar encara més el debat dins de l’entitat, sobretot a partir de la participació de les bases. Marín havia militat a ERC entre el 1989 i el 2019, però va decidir abandonar el partit perquè considerava que deixava en un segon pla la lluita per la independència.

El sector crític

Malgrat l’elecció de la substituta de Jordi Pesarrodona i l’intent de girar full amb la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, no sembla que la crisi s’hagi esvaït del tot. Els dimissionaris, que s’autoanomenen Col·lectiu Indesinenter, es van apressar a fer una crida als militants i a les assemblees territorials per reclamar una assemblea general extraordinària que aprovi la convocatòria de noves eleccions al secretariat nacional, que es farien al mes de juny o al juliol. Per aconseguir-ho, caldrien 2.000 signatures, un 5% de la militància. En un comunicat que van fer públic l’endemà que esclatés la crisi, van assegurar que no volien “trencar” l’Assemblea, però que creien que actualment estava mancada de “democràcia interna” i van denunciar que hi havia hagut “un abús de poder” per part de la presidenta, Dolors Feliu. Uns dels dimissionaris, Josep Pinyol, va assegurar que van demanar “una remodelació del comitè permanent perquè reflectís la relació de forces del secretariat” i va destacar que no demanaven dimissions, sinó remodelacions i, per damunt de tot, una manera diferent de treballar.

EL DILEMA DE LA LLISTA CÍVICA

Un dels principals punts de fricció entre els membres del secretariat de l’ANC ha estat la formació d’una llista cívica. Potser no tant per la seva idoneïtat, sinó pel moment d’utilitzar-la. Fa pocs dies, en una entrevista al diari Ara, l’exvicepresident, Jordi Pesarrodona, aclaria que mai seria “contrari a una llista cívica, que a més forma part del full de ruta de l’Assemblea”, però també puntualitzava que s’ha de fer “quan arribi el moment”. I va afegir: “Abans [...] hem de tornar a mobilitzar l’independentisme, treballar per la unitat, iniciar campanyes com la de Nosaltres acusem la justícia espanyola [...]. Ara mateix una llista cívica és un espai polític més, per fer exactament què? Anirem presentant llistes o primer intentarem la unitat estratègica?”

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor