El dossier

Laia Batalla

Responsable de l’escola de pastors i pastores de Catalunya

“La societat no coneix què significa fer de pastor”

La responsable de l’Escola de Pastors i Pastores de Catalunya ens explica les eines que ofereixen per garantir el relleu generacional de la ramaderia extensiva

TRANSMETRE CONEIXEMENT
“L’alumne va a la finca i aprèn i comparteix coneixement de bracet del pastor o la pastora que li transmet aquest coneixement”
Parli’ns dels orígens. D’on i quan sorgeix la idea de crear una Escola de Pastors i Pastores de Catalunya?
L’escola neix el 2009, ara fa quinze anys, després d’un procés participatiu que es fa amb la pagesia del Pallars Sobirà. En aquell moment, es veu que no hi ha relleu generacional a les explotacions. A l’inici, l’Escola de Pastors i Pastores de Catalunya es crea a imatge i semblança d’alguns referents, com ara les escoles de pastors d’Astúries, el País Basc (Artzai Eskola) i també d’Iparralde (al costat basc francès), però amb el pas dels anys s’ha anat adaptant a la realitat d’aquí. Per exemple, nosaltres ens orientem a tot el sector ramader, tant si es vaca, cabra com ovella, i tant si és llet com carn, i potser al País Basc estan més centrats en l’oví de llet, bàsicament per mantenir el formatge Idiazabal.
A banda de l’especialització de ramaderia, hi ha algun altre tema que sigui diferencial?
De fet, cada vegada ens hem anat diferenciant més. En un inici, ens assemblàvem molt al model basc, però al País Basc tenen un ramat propi i poden anar intercalant la teoria i la pràctica. Nosaltres, en canvi, tenim un programa més segmentat.
Abans, l’aprenentatge de l’activitat de pastors funcionava exclusivament a través de la transmissió oral. Què n’ha recollit d’aquesta via, l’escola?
Nosaltres intentem, en la mesura que sigui possible, que la gent que ve a donar la formació siguin experts en la matèria. Això vol dir que comptem amb veterinaris, biòlegs i agrònoms, però també amb pagesos i pageses que expliquen el seu dia a dia. Aquesta part de l’experiència és ben present dins de l’escola. A més, si pensem en l’escola, són sis mesos i mig de formació, quatre dels quals són de pràctiques. L’alumne va a la finca i aprèn i comparteix coneixement de bracet del pastor o la pastora que li transmet aquest coneixement.
He vist que hi havia més aspirants que places. Com funciona el procés per accedir a l’escola?
És un procés complex, perquè sovint estem convençuts que deixem fora gent que seran pagesos espectaculars, però ho hem de fer, d’alguna manera, perquè hi ha uns recursos limitats. El que fem és un doble procés de selecció. En el primer, la gent que vol accedir-hi omple un formulari en què els demanem molta informació. Qui són? Per què volen fer de pastors? Quina visió tenen de la seva instal·lació en el futur? Aquest formulari el revisem unes deu persones, entre tècnics i formadors, i en fem una valoració. El que supera la nota de tall, passa a la fase d’entrevistes, en la qual intentem veure si és una persona que té la vocació o no. No perquè les persones sense vocació no ho puguin fer, sinó per intentar treure el màxim dels recursos i destinar-los a les persones que pensem que tiraran endavant el seu projecte. De fet, els resultats són prou bons, i en part és perquè la gent que hi accedeix en té moltes ganes i tenim un abandonament de la formació molt baix i un percentatge d’instal·lació bastant alt. Sempre diem que l’Escola de Pastors i Pastores no és l’única manera d’accedir al sector. És una més.
Quines motivacions tenen, els aspirants?
La major part de la gent està molt connectada amb la natura i amb els animals en particular. El Pallars, però, està ple de gent a qui li agrada molt la natura i no són pagesos. Sovint hi ha un record ancestral, dels avis o besavis, i tot i que no ha estat directe, els ha deixat una marca profunda per fer-los decidir a fer aquest pas.
I si hagués de fer un retrat robot de la gent, què destacaria?
Hi ha meitat nois i meitat noies, amb una mitjana d’edat d’uns 30 anys, amb estudis de grau mitjà o superior. Quan opten a entrar a l’Escola de Pastors i Pastores estan treballant, la qual cosa ens indica que fan una aposta important per la formació. De fet, la formació no és compatible amb el fet de treballar, i la gent ha de fer una aturada. En la seva majoria, no venen de família de pagès.
Parlem de la formació que els doneu. En què consisteix, bàsicament?
Són dos mesos i mig de teoria i quatre de pràctiques. Els primers, es distribueixen de la manera següent: un primer mes, que és quan arrenca la formació, intensiu. Intentem fer un repàs de totes aquelles coses que són rellevants per a l’activitat, des de la ramaderia extensiva fins a què anomenem nova pagesia, passant per temes com l’alimentació, el maneig, la finca com a sistema, l’accés i la propietat de la terra, els cultius farratgers, la fertilitat del sòl... En definitiva, un reguitzell de coses que pensem que són necessàries que tinguin en compte per dur a terme l’activitat. Aquí també incorporem una càpsula que ens sembla interessant i que sempre encurioseix la gent, que és la comunicació assertiva i la resolució de conflictes. Durant aquest primer mes de teoria, també es fan visites, amb la qual cosa es combina la teoria amb visites a explotacions. Després d’aquest primer mes de teoria, fem dos mesos de pràctiques en una finca, amb la qual cosa van veient què significa el dia a dia. Després tornen a la teoria un mes més per aprofundir en alimentació, maneig i sanitat (que són temes cabdals en el desenvolupament de l’activitat) i fem dues setmanes temàtiques, una de silvopastura, per l’oportunitat que representa avui pel que fa a la prevenció d’incendis, i una altra de pastor de muntanya, que és la gent que treballa sobretot al Pirineu amb ramats d’altra gent que normalment estan als punts de vall, que fan la transhumància i que aprofiten les pastures de muntanya. Això també és una oportunitat laboral i més que ho serà si pensem en la convivència amb la fauna salvatge. Després d’aquest mes de formació, tornen a fer dos mesos més de pràctiques. Intentem que sempre hi hagi una retroalimentació entre teoria i pràctica. Acabem amb una quinzena de teoria en què ens ocupem de la transformació, sobretot enfocada al sector del làctic, que és el perfil majoritari dels alumnes. La darrera setmana és de gestió i empresa, centrada en la viabilitat econòmica i emocional dels projectes. I és aquí on entra la comunicació assertiva i la resolució de conflictes, perquè per tal que els petits projectes siguin viables han de ser col·lectius, i això comporta una dificultat que és entendre’s amb la gent.
I quan acaben la formació, què tenen? Algun diploma?
Ens coordinem amb l’Escola Agrària del Pallars, que és del Departament d’Acció Climàtica. El que fem és una validació de tota la formació, sobretot si la necessiten per demanar les ajudes de la política agrària comuna de la Unió Europea (la PAC). Un dels requisits que demanen si vols fer una primera instal·lació és fer una formació, que defineix i decideix el teu tutor o tutora d’incorporació, que és una persona del Departament. La formació de l’Escola cobreix bona part de la formació necessària per rebre aquests ajuts.
He vist que també oferiu un servei de suport i acompanyament per al traspàs de finques. Des de quan i com està funcionant?
Neix sobretot per la preocupació de molta gent, que veu com la finca dels seus pares o avis pot quedar sense gestionar i, d’altra banda, per la dificultat que tenen els nous pastors i pastores per accedir a la terra i a l’habitatge. El vincle és clar, però és un procés complicat, perquè la persona que vol cedir no té gaire clar què ni en quines condicions, i la que hi vol accedir té molt pocs recursos i ajudes. Per intentar treballar això, hem començat amb la conscienciació de la gent en general i de la pagesia en particular per fer possible la cessió d’una explotació a una persona nouvinguda. A França fa molts anys que ho fan, però aquí costa molt. Estem parlant d’un tema nou. Els actuals pagesos són la primera generació que es troba sense una via clara per cedir les seves explotacions a familiars, tal com s’havia fet fins avui.
Quin percentatge de gent que ha passat per l’escola està fent de pastor o pastora?
Estem parlant d’un 60%, aproximadament, la meitat per compte aliè i l’altra meitat per compte propi.
La societat té prou consciència del paper que poden jugar els pastors i pastores en la gestió del medi ambient?
La societat és profundament urbana i està molt despistada. Aquí hi ha una feina molt important, per part de tothom, a diferenciar què és la ramaderia extensiva, que no té res a veure pel que fa a l’impacte ecològic amb la intensiva. Això és el que crec que es desconeix, igualment com l’origen dels productes que consumim. Hem de saber comunicar això, i que els consumidors puguin escollir lliurement, amb coneixement de causa.

GARANTIR EL RELLEU

234 alumnes s’han format a l’Escola de Pastors i Pastores de Catalunya durant els darrers anys catorze anys. D’aquests, més del 80% han acabat la formació i un 60% estan fent de pastors o pastores, ja sigui per compte aliè (59,7%) o per compte propi (40,3%). Laia Batalla, la responsable de l’escola, destaca els obstacles externs que cal superar per acabar dedicant- se a la ramaderia extensiva: “El que no els acompanya és la dificultat d’accés a la terra i a l’habitatge, la baixa rendibilitat econòmica del sector i l’excessiva burocràcia.” Malgrat tot, a poc a poc l’Escola van fent realitat la seva missió principal: garantir el relleu generacional amb una aposta per la producció a petita escala de base familiar o cooperativa i sostenible amb l’entorn.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor