Salut

AMENAÇA bacteriana

El mal ús que s’ha fet dels antibiòtics està generant bacteris resistents que es poden convertir en un greu problema per a la salut humana

L’estiu del 1924, el fill primogènit de l’aleshores president dels Estats Units, Calvin Coolidge, va decidir jugar un partit de tennis a la Casa Blanca amb un dels seu germans. Com que tenia pressa no es va posar mitjons i les sabatilles li van fer una butllofa en un dit del peu. La butllofa es va rebentar, es infectar, i una setmana més tard Calvin Coolidge júnior, un jove alegre i saludable de només 16 anys, moria de septicèmia. Aquesta trista història serveix per mostrar que, sense antibiòtics, la vida seria molt més arriscada, fins i tot per als rics i poderosos.

El descobriment de la penicil·lina per part d’Alexander Fleming el 1928 va obrir una porta als grans avenços mèdics –i en conseqüència socials– viscuts durant la segona meitat del segle XX. Però aquest nou i miraculós arsenal terapèutic pot acabar eclipsat per la seva contrapartida: la resistència als mateixos antibiòtics.

FLEMING HO VA PREDIR

No és una problemàtica nova, de fet Fleming la va predir poc després de la seva descoberta. Així, el 1955 ja hi havia països que havien detectat infeccions resistents a la penicil·lina a mesura que l’ús d’aquest nou fàrmac s’anava estenent. Ara bé, ha estat en aquesta última dècada quan el problema ha adquirint dimensions gravíssimes, fins al punt que l’Organització Mundial de la Salut parla de “superbacteris”, i assegura que la resistència als antibiòtics és una de les pitjors amenaces per a la salut de les persones, la seguretat alimentària i el desenvolupament. I el més lamentable és que els antibiòtics s’estan tornant ineficaços perquè nosaltres mateixos en fem un mal ús.

Per la doctora Lurdes Matas, responsable del Servei de Microbiologia de l’Hospital Germans Trias de Badalona, és urgent que entenguem que no ens podem automedicar i que prendre antibiòtics si no ens ho ha receptat un metge, és perillós. “En altres països que també tenen problemes de resistència antibiòtica, encara que no tants com nosaltres, la prescripció només la pot fer el metge. És com en el cas dels fàrmacs opiacis, que cap farmacèutic pot vendre sense recepta. En canvi, aquí sí que es poden comprar antibiòtics sense tenir la recepta del metge”, assegura.

PAUTA CORRECTA

Però el problema no és només administrar antibiòtics quan no toca, sinó també prendre’ls malament. “S’han de prendre les dosis que toquen, a les hores que toquen i els dies que toquen. Si no es fa així, els bacteris, per dir-ho planerament, se seleccionen i queden els que són més forts”, explica la doctora Matas.

Hem de ser conscients que al nostre cos hi ha molts bacteris, de fet es poden comptar per desenes de milions, i que majoritàriament són imprescindibles. Els que tenim als budells, per exemple, ens ajuden en el procés de digerir els aliments (són la flora intestinal). Però també en tenim a la pell, als genitals, a la boca... i ens ajuden a prevenir infeccions. Si prenem antibiòtics –perquè els necessitem, és clar– a part d’eliminar els bacteris que són perjudicials i provoquen malalties, s’eliminen també els que són beneficiosos, i van quedant els resistents. Per això el metge sempre ha de pensar si realment és imprescindible l’antibiòtic. “Aquest és un exercici que ha de fer cada professional. A part també fem una altra cosa: reduir la durada d’alguns tractaments. S’han fet estudis en hospitals i s’ha vist que, en determinades malalties, potser no cal fer tractaments de deu dies, com abans, sinó que fent-los de cinc, també curem els pacients bé. Com que són tractaments més curts, seleccionem menys”, afegeix Matas.

Segons aquesta especialista, és preocupant com ha empitjorat la situació en els últims anys. “El 2012, les carbapenemasses [un enzim que condiciona resistència] eren anecdòtiques i, en canvi, ara tenim hospitals que tenen epidèmies i costa molt eliminar-les. I quan aquesta resistència es produeix als hospitals, és possible que acabi arribant al carrer” assegura.

Per aquest motiu, tant a l’atenció primària com als hospitals s’estan posant en marxa els anomenats programes PROA (programes d’optimització de l’ús d’antimicrobians), a través del qual equips formats per diferents treballadors de l’àmbit sanitari vetllen per un bon ús. “L’Agència Espanyola de Medicaments també està fent una campanya per a la correcta utilització, però encara hi ha una part molt coixa, que és la falta d’investigació de nous fàrmacs. Els bacteris es van fent resistents als medicaments que tenim, i no hi ha noves alternatives”, lamenta.

no s’investiga prou

El problema de fons, segons la doctora Matas, és que la indústria farmacèutica no inverteix a investigar antibiòtics perquè aquests medicaments s’utilitzen durant poc temps i, per tant, el cost-benefici és menor. “Per a la indústria, té més avantatges investigar, per exemple, un fàrmac per al colesterol o per a la diabetis, perquè una vegada comences a prendre’l ja el prens tota la vida o durant molts anys, i encara que siguin barats, és un bon negoci. En canvi, els antibiòtics es prenen cada vegada durant un temps més curt. A més, quan arriba un antibiòtic nou, el que fem els metges és reservar-lo tant com podem, per administrar-lo únicament quan no hi ha alternatives de tractaments efectius”, indica.

tornar enrere

Però no tot són males notícies. El fet que des de les Nacions Unides s’hagi fet un toc d’alerta ja és un pas important. I també s’està veient que deixant d’utilitzar alguns fàrmacs han disminuït les resistències. Però cal continuar conscienciant la societat en tots els nivells –també pel que fa a l’ús d’antibiòtics en la indústria alimentària–, ja que si el mal ús continua, l’OMS ha calculat que el 2050 hi podria haver bacteris tan resistents que no hi hagués cap medicament per tractar les seves infeccions. “Tornaríem a estar com abans dels anys cinquanta del segle XX. Quan tenies una pneumònia, et passaves tres mesos al llit i, o bé et mories, o bé et refeies. Tampoc podríem fer trasplantaments ni operacions. La medicina ha progressat perquè sabem anestesiar, sabem despertar el malalt i sabem operar-lo sense que hi hagi infeccions”, conclou Matas.

Fan patir

Hi ha diverses famílies de bacteris que preocupen especialment l’Organització Mundial de la Salut, ja que poden provocar infeccions incurables, especialment en persones vulnerables, com els ancians i els nens. Quatre exemples Acinetobacter baumannii que pot causar pneumònia severa i infeccions d’orina; Pseudomonas aeruginosa, un bacteri que sobreviu en molts ambients i que si arriba als pulmons o als ronyons pot resultar letal; Proteus mirabilis, , que també pot provocar pneumònia i infeccions urinàries i, finalment, Escherichia coli, que pot provocar diarrees, febres i vòmits.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)