Salut

Mal de coll a l’estiu

El mal de coll és una afecció que també apareix durant els mesos de calor. Al contrari del que es creu, no és un trastorn només dels mesos freds

Associem el mal de coll amb els mesos més freds: gener i febrer, sobretot. I és cert: en aquest període de l’any és més fàcil agafar fred. Un episodi que, poques hores després, es farà notar en forma de punxades al coll. Durant uns dies tindrem dificultats per empassar-nos els aliments i, possiblement, ens quedarem afònics.

El mal de coll és una de les causes més freqüents de baixa laboral i d’absència acadèmica. Doncs bé: malgrat aquesta creença circumscrita a l’hivern, resulta que un dels principals motius de consulta mèdica durant l’estiu també és el mal de coll.

Tots hem patit aquest trastorn en diverses ocasions. Però només una de cada quatre víctimes d’aquesta infecció consulta el metge. És comprensible: el mal de coll acostuma a desaparèixer dos o tres dies després de l’inici, perquè sol ser d’origen víric. El problema és que, a més, algunes persones opten per automedicar-se i, fins i tot, prenen antibiòtics. Sovint, el mal de coll el provoca un agent víric –normalment, el mateix que causa el refredat comú– i, per tant, els antibiòtics no els fan ni fred ni calor. En canvi, aquests antibiòtics sí que ens poden causar problemes de salut.

Els antibiòtics només s’han d’utilitzar, receptats pel professional, quan són necessaris, perquè a banda del seu cost, un mal ús contribueix a l’aparició de soques bacterianes resistents que, al capdavall, poden causar infeccions fatals. És una qüestió que ja es va tractar detalladament en el número 8 de La República.

Per si amb això no n’hi hagués prou, un consum inadequat d’antibiòtics –o excessiu d’antisèptics– pot destruir els bacteris simbiòtics que viuen a la nostra boca. En desaparèixer és més fàcil que siguem víctimes d’una infecció fúngica i que hi apareguin les molestes aftes. Si tenim mal de coll molt de tant en tant i l’episodi dura poc, potser ens podem estalviar la visita al metge. Però si es va repetint regularment, la consulta és obligatòria.

A l’estiu vivim canvis sobtats de temperatura. Som al carrer, on fa calor i de cop entrem en una botiga o en un bar on, a causa de l’aire condicionat, la temperatura és gairebé àrtica. Fins i tot, ho busquem expressament, perquè no aguantem la calor. Però llavors exposem el nostre cos suat a una temperatura que pot estar fins a 10 graus per sota de la del carrer. A més, durant l’estiu tenim tendència a prendre begudes ben fredes, amb molt de gel, i a menjar gelats.

Aquests canvis de temperatura afavoreixen que els microbis que hi ha al medi ambient colonitzin fàcilment la nostra gola. El canvi de temperatura varia el flux sanguini en els vasos que entapissen l’exterior de la nostra gola. Així, si hi ha menys sang llavors també hi ha menys glòbuls blancs i menys defenses contra les agressions externes. Una oportunitat d’or per als bacteris i els virus.

Així apareix la faringitis o faringoamigdalitis, més coneguda popularment com angines, segons si afecta només la faringe o la faringe i les amígdales alhora.

Quan es declara algun d’aquests episodis, la gola apareix envermellida i també sentirem picor i dolor en empassar. De vegades hi pot haver tos, mucositat nasal, ronquera, conjuntivitis i, fins i tot, diarrea.

La gran majoria d’aquests infeccions estan causades per diferents famílies de virus i, com s’ha dit, prendre antibiòtics només serveix per llençar els diners. El tractament consisteix a pal·liar els símptomes amb ibuprofèn i paracetamol, i esperar que l’organisme fabriqui els seus propis anticossos. També s’ha de beure líquids i es pot glopejar aigua amb sal. Si la infecció és lleu, amb repòs la recuperació serà completa en pocs dies.

dolor sobtat i intens

Però la infecció també pot estar causada pels bacteris, especialment per un que s’anomena Streptococcus pyogenes. En aquest cas, la malaltia no apareix a poc a poc, sinó sobtadament, després d’un període d’incubació d’entre un i quatre dies. El dolor és molt més intens que en el cas dels virus, hi ha dificultats per empassar i hi apareixen altres símptomes que no trobem en el cas dels virus, com ara febre, mal de cap i malestar general. També hi pot haver dolor abdominal i vòmits. Aquesta classe d’infeccions és més freqüent entre els infants d’entre 5 i 15 anys.

Si el mal de coll és d’origen bacterià, el metge receptarà un antibiòtic adequat –sovint penicil·lina, amoxicil·lina o eritromicina per via oral durant deu dies– que limitarà la durada de la infecció i que a més evitarà que el bacteri s’estengui i provoqui otitis, sinusitis o algun problema greu. La faringitis estreptocòccica es resol sovint en una o dues setmanes, fins i tot sense tractament. L’antibiòtic abreuja la durada de la infecció en unes 24 hores. S’administra per evitar que la infecció s’estengui i per prevenir la febre reumàtica.

Per prevenir aquesta infecció hem de procurar no sotmetre el nostre cos a canvis sobtats de temperatura, sobretot si anem suats. I si ho estem, evitarem begudes massa fredes. A l’estiu hem de vigilar amb els aires condicionats i els corrents d’aire.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)