Salut

Què, les vacances?

Després de les vacances, en retornar a l’activitat quotidiana, hi ha qui es queixa d’un malestar difús que pot arribar a ser angoixant. Hi ha qui pateix dificultats de concentració, està apàtic i no dorm bé. En els últims anys, aquest conjunt de signes s’han agrupat en l’anomenada síndrome postvacacional

UN CONSELL
No escolteu les queixes, però tampoc us queixeu

Molts psiquiatres hi estan d’acord: el que s’anomena síndrome postvacacional no existeix. Hi ha persones que senten malestar quan tornen a la feina, però aquest seria en tot cas un trastorn adaptatiu. Considerar-lo una síndrome és exagerat.

Exagerat perquè, tot i que és una molèstia, no és cap malaltia. L’episodi no figura en els catàlegs internacionals de diagnòstic de patologies, però això tampoc vol dir que sigui un problema imaginari. De fet, hi ha qui defensa que malaltia és tot allò que perjudica el nostre benestar.

La persona que pateix aquesta situació té uns símptomes semblants a l’estrès, i es veu incapaç, després del període de descans, de respondre a les demandes associades al retorn a la rutina diària. És cert que, vist amb perspectiva, aquest elevat volum de demandes és imaginari, però no per això causa menys angoixa. Una circumstància poc coneguda és que aquest malestar també pot afectar persones que fan feines i activitats no remunerades.

Un altre fet poc conegut és que aquesta situació també afecta, fins i tot amb més intensitat, la gent desocupada en edat de treballar. En aquest cas, l’angoixa pot arribar a ser fins i tot superior.

A la República Catalana, com als països de l’entorn, els aturats tenen el doble de probabilitats que un ocupat de patir depressió. Quan tothom que té feina hi retorna, es pot aguditzar la sensació d’inutilitat i pot aparèixer un injust sentiment de culpa.

Els principals signes físics i psíquics que conformen aquesta molèstia són un malestar general acompanyat d’insomni a la nit i de somnolència diürna. També hi ha dolors musculars, desgana, irritabilitat ansiosa, falta de concentració, cansament i trets depressius. El rendiment laboral disminueix. El quadre s’assembla molt al del jet lag.

Com que aquesta situació no es considera malaltia, tampoc hi ha estadístiques, però sembla que afecta el 35% de la població, que les dones hi són més sensibles –perquè estan sotmeses a una pressió més elevada– i que és més freqüent en la gent que treballa de cara al públic, que ocupa un càrrec de responsabilitat que l’obliga a prendre decisions i, en un sentit oposat, en aquells que desenvolupen una feina avorrida i monòtona. No cal dir que les víctimes favorites d’aquest malestar són les persones que pateixen alguna classe de setge a la feina o a l’escola.

Aquest episodi afecta sobretot les persones d’entre 45 i 55 anys. Els infants també poden patir en el retorn a l’escola i a l’institut, però no és un fet gaire freqüent.

En un sentit contrari, com més creativa sigui la nostra feina, menys probabilitats tenim de patir aquest malestar. També afecta menys qui hagi tingut unes vacances creatives –és a dir que no es limitin a l’avorriment– i qui hagi tornat amb la sensació d’haver aprofitat el temps.

L’incident, com qualsevol altre, no s’ha de prendre a la lleugera si persisteix. Hi ha persones per a les quals el retorn causa un notable estrès laboral. La desgana fa que disminueixi el rendiment, cosa que alhora genera més estrès i una nova disminució del rendiment, fins a convertir-ho en una espiral infernal.

El malestar acostuma a desaparèixer passats uns dies. Si després de la primera setmana completa o d’uns deu dies els símptomes persisteixen, cal anar al metge. Una consulta que és obligatòria si han passat tres setmanes i no hi ha hagut adaptació, perquè això és signe d’algun problema més gran. Molts pocs casos d’estrès posterior a les vacances necessiten ajut professional.

Què podem fer si ja hem tornat de vacances i notem que són víctimes d’aquest malestar? Llavors intentarem adoptar una actitud positiva, perquè això abreuja el període de readaptació. Un bon consell: no escolteu les queixes, però tampoc us queixeu. Tornar a la feina lamentant-se és la millor manera d’allargar l’angoixa. Al contrari, procureu millorar l’ambient de feina reforçant les conductes positives del vostre entorn. Si alguna cosa va malament, no busqueu culpables, sinó solucions. Aplaudiu la feina ben feta dels altres.

Feu una llista de les feines i procureu començar amb les més agradables. Aprofiteu el temps de descans per fer alguna activitat agradable. Intenteu dormir vuit hores i mantenir els horaris com més regulars millor. No us emporteu feina a casa. Feu exercici moderat. Tingueu pensaments positius: tots els símptomes desapareixeran abans del que s’espera, com sempre. I al capdavall, les vacances de Nadal són a tocar, oi?

Lluís Martínez

De l’avió a la feina

Lluís Martínez

Com passa amb altres incidents relacionats amb la salut, la millor manera d’evitar-los és la prevenció. Això implica una bona planificació del nostre temps i de les vacances pròpiament dites. Per exemple: el pitjor que podem fer és tornar a la feina des del lloc mateix de les vacances, sense haver fet ni una pausa d’adaptació per fer-se a la idea que hi hem retornat.

Això de baixar de l’avió o del tren i anar-se’n directament a la feina sense ni passar per casa és el pitjor que podem fer. El més aconsellable és deixar passar un període de dos o tres dies entre l’arribada del lloc de les vacances i el retorn a la feina.

Aquests dies els hauríem d’aprofita no tant per angoixar-nos amb el retorn, sinó per recuperar la rutina de son, hàbits i àpats que segurament hem perdut durant les vacances. Una bona estratègia, si podem, és no incorporar-nos a la feina dilluns, sinó a mitja setmana. Així tindrem el cap de setmana més a prop i això ens permetrà parar millor el cop.

Ara bé: tornar dos o tres dies abans a casa no vol dir que, obligatòriament, ens hi haguem de recloure i no sortir. Podem disfrutar d’aquest temps a la nostra ciutat o poble i fer alguna de les activitats que desenvolupem habitualment durant el cap de setmana, com anar al cinema o a passejar.

Un altre consell útil es no fer girar la nostra vida a l’entorn de les vacances. No podem estar els mesos anteriors a aquest període parlant només de quan arribi i, un cop passat, lamentar-nos que caldrà esperar molts mesos per tornar a fruir-lo. Tornar de vacances i, mentalment, fer-nos a la idea, o fins i tot, obsessionar-nos, que han de passar onze mesos ben bons per tornar-hi és la millor manera d’obrir la porta a l’angoixa.

Un lleure ordenat

Lluís Martínez

La manera com fem les vacances també influeix en la readaptació. Al marge de tenir un oci creatiu, fer unes vacances durant les quals, en realitat, no descansem o no descansem prou és arriscar-se a patir un retorn desastrós. Les vacances han de ser un temps de desconnexió, no un campi qui pugui. No és bo trencar totalment amb la rutina, perquè això modifica els nostres bioritmes. Les vacances poden suposar una rutina diferent, tot i que hem de saber que el desordre i el desgavell continu altera el nostre rellotge intern, com quan fem un viatge transoceànic en avió. És normal anar-se’n a dormir i llevar-se més tard del que és normal, i fer els àpats a hores intempestives, però cal insistir: llavors la rutina habitual s’ha de restablir uns dies abans de finalitzar el període de lleure.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)