Salut

Menjar poc i pair bé

Aquests dies que venen són propicis perquè fem excessos a la taula. És possible que després d’una bona fartanera i mentre sentim els versos de Nadal dels nostres fills, nets o nebots comencem a sentir molèsties a l’estómac

Hi ha vegades que després de menjar, però també sense haver-ho fet, sentim dolor o malestar a la part central de la meitat superior de l’abdomen, és a dir, entre el melic i la part inferior de l’estern. En direm que patim una indigestió o mal d’estómac. Si anem a la consulta del metge, ens diagnosticarà que probablement sofrim una dispèpsia. La indigestió només n’és un dels símptomes.

La dispèpsia és una de les principals causes de consulta als centres d’atenció primària, sobretot ara. Té una freqüència global superior al 40%. A Catalunya, el 39% de la població adulta la pateix algun cop a la seva vida.

Segons diversos estudis epidemiològics, la meitat de la població que pateix dispèpsia no consulta mai el metge, i d’aquesta meitat, també un 50% prefereix l’automedicació amb antiàcids, tot i que indigestió no és el mateix que acidesa gàstrica.

freqüència

No fer la consulta és irrellevant si aquesta molèstia és molt episòdica; però temerària si es va repetint crònicament i amb una certa freqüència. I és que de vegades la dispèpsia és funcional –és a dir, no hi ha cap lesió anatòmica que la causi–, però d’altres pot ser d’origen orgànic, és a dir, respondre a una úlcera o una inflamació, entre altres causes. Moltes úlceres les causa el bacteri Helicobacter pylori.

Sabrem que patim una dispèpsia perquè els símptomes són clars: cremor, dolor, acidesa, digestió pesada, eructes, reflux i vòmits. També hi pot haver flatulència i sorolls als budells. Les nàusees i l’inflor abdominal o sensació d’estar molt plens, són símptomes menys comuns.

Si resulta que els vòmits són persistents, hi ha senyals d’hemorràgia, anèmia, dolor intens i persistent i dificultat per empassa-se els aliments, i vostè té més de 55 anys, li faran una exploració de l’esòfag i de l’estómac per esbrinar possibles causes orgàniques. A les persones més joves se’ls recomana un tractament temporal amb fàrmacs que inhibeixen la producció d’àcid.

Hi ha vegades que la dispèpsia s’explica no perquè haguem fet un àpat fort, sinó pel consum d’alguns medicaments, com ara els blocadors dels canals de calci, que es recepten per tractar l’angina de pit i la pressió arterial elevada. D’altres productes capaços de causar malestar estomacal són els nitrats i els antiinflamatoris no esteroïdals, com l’aspirina. En alguns casos apareix després de consumir productes que com l’alcohol, el tabac i el cafè, irriten l’intestí.

com i què mengem?

Més causes possibles per a una dispèpsia episòdica són menjar massa o massa ràpid i consumir productes molt greixosos i condimentats. Una altra explicació d’aquest trastorn rau en l’estrès, l’ansietat i la depressió. En molt poques ocasions la causa és un càncer.

No obstant, en moltes persones la dispèpsia apareix sense que hi hagi una causa clara i concreta. Alguns símptomes de la dispèpsia, com la sacietat precoç, la sensació de plenitud i la distensió assenyalen un problema de motilitat gastrointestinal; és a dir, que la digestió es fa molt a poc a poc. Sembla que un 30% dels casos de dispèpsia funcional responen a aquest perfil.

POC CONEGUT

La dispèpsia és un trastorn freqüent però poc conegut. Hi ha persones que es poden sentir alleugerides si mengen –sempre que l’origen no sigui un excés festiu–, mentre que d’altres empitjoren. A diferència del que passa amb altres trastorns estomacals, la deposició no millora els símptomes.

Si aquestes molèsties apareixen de tant en tant i marxen soles, no cal preocupar-se’n gaire. Però en cas contrari, o si són freqüents i van acompanyades d’altres alteracions, com anèmia o sagnat, llavors cal anar a la consulta.

Quan la dispèpsia és funcional, és a dir, quan no s’explica per una úlcera o una causa orgànica, pot persistir i declarar-se durant almenys dotze setmanes en tot un any.

Sembla que aquesta classe de dispèpsia respon a alguna predisposició genètica. En la meitat dels casos, la dispèpsia funcional persisteix després de cinc anys. Al diagnòstic de dispèpsia funcional, s’hi arriba per exclusió d’altres trastorns.

Com que la causa es desconeix, alguns metges prefereixen anomenar-la dispèpsia essencial. El bacteri Helicobacter pylori pot contribuir a la dispèpsia, ja que inflama la mucosa i causa úlceres d’estómac i duodè, que és el primer segment de l’intestí prim, però sembla que la seva importància és escassa. Aquest bacteri es detecta amb una prova d’alè.

Les pedres a la vesícula biliar també poden provocar dispèpsia, ja que impedeixen que la fel arribi bé a l’estómac i que la digestió sigui correcta.

factors psicològics

Actualment, en el cas de la dispèpsia funcional, es dona molta importància als factors psicològics i a les alteracions de la motilitat gàstrica. L’ansietat i la depressió poden causar o empitjorar la dispèpsia, ja que aquest estat fa que siguem més sensibles als incidents i a les molèsties. En aquest cas, doncs, la dispèpsia es pot convertir en una molèstia insofrible. Alguns cops l’ansietat empitjora la sensibilitat de la mucosa de l’estómac o fa que ens empassem aire mentre mengem.

Contra la dispèpsia, el metge receptarà antisecretors. És el tractament més utilitzat i el més barat. En molts casos redueix els símptomes i permet una ràpida millora. Si aquest tractament fracassa, el metge pot assajar algun fàrmac antidepressiu a dosis baixes.

Quan la dispèpsia és de caràcter funcional i no orgànic, de vegades els tractaments farmacològics tenen poca efectivitat. Si la dispèpsia està causada per l’Helicobacter pylori, llavors es receptaran uns antibiòtics que s’hauran de prendre entre deu i catorze dies, i algun antiàcid.

Si la dispèpsia s’explica pels nostres hàbits alimentaris, la solució és relativament fàcil: hem de dedicar prou temps al moment de menjar, hem de mastegar bé i evitar les discussions. Un ambient calmat ajuda a allunyar l’estrès. I si hem de prendre algun antiinflamatori no esteroïdal, és millor fer-ho amb l’estómac ple.

Sembla que la hipnoteràpia pot millorar els símptomes de dispèpsia en alguns pacients, però els efectes de les teràpies psicològiques encara no estan ben estudiats.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)