Salut

Miracles, a Lourdes

Des que la moda va començar a dictar que per anar pel món s’ha de tenir un pes determinat, hi ha qui el vol assolir amb receptes que prometen el miracle en només quinze dies

Som en un moment d’excessos gastronòmics i, quan passin les festes, hi haurà qui s’enfilarà a la bàscula i en baixarà horroritzat. Quin estrany efecte tenen els àpats festius en el volum corporal? Com és possible que haguem augmentat dos quilos en poc més d’una setmana?

El pitjor que podem fer és mirar de perdre aquest suposat excés de pes amb alguna de les anomenades dietes miracle, que són les mateixes que es posen en circulació poc abans de l’estiu. Algunes tenen noms molt coneguts i fan furor. Totes tenen un factor en comú: perjudiquen la salut, malgrat que els seus promotors, com és obvi, ho neguin.

En qüestions de pes no hi ha miracles que valguin. És clar que un pot decidir perdre quilos per raons estètiques o de comoditat amb la imatge corporal pròpia, però llavors s’ha d’acudir a un especialista, que és qui estudiarà les nostres característiques personals i ens prepararà una dieta a mida. La dieta que pot servir per a una persona pot ser inútil o inadequada per a una altra.

Les úniques dietes que funcionen i tenen efectes duradors, doncs, són les que ens donen els professionals acreditats i per al nostre cas concret. I, segurament, ens donaran una sèrie de pautes perquè, un cop haguem arribat al pes acordat, no tornem a guanyar quilos. Una dieta miracle és el contrari d’una dieta saludable. Si moltes persones s’hi apunten és perquè volen resultats ràpids. I els obtenen, però temporalment i posant en risc la salut.

El 70% de les persones que visita el dietista són dones, amb una mitjana d’edat de 34 anys. La majoria volen perdre pes. Més del 40% d’aquests dones ha seguit alguna dieta miracle abans de posar-se en mans professionals.

UN DESASTRE

Les dietes miracle són monòtones –i per tant, difícils de mantenir– hipocalòriques i desequilibrades. És a dir, aporten menys calories de les que necessita el nostre cos per funcionar bé, que així es veu obligat a cremar les pròpies reserves. Aquestes dietes ens impedeixen aconseguir tots els nutrients necessaris. Podem patir, doncs, una carència de vitamines i minerals, tan necessaris per al funcionament de l’organisme con els sucres, les proteïnes i els greixos.

Aquesta classe de dietes s’agrupen en tres varietats. La primera, que és la més abundant, és la hipocalòrica desequilibrada. Per exemple, la dieta de la Clínica Mayo, la Gourmet i la Zero. Una segona varietat són les que consideren que els aliments en solitari no ens fan augmentar de pes, sinó que la responsable de l’augment és la combinació. Són dietes que prohibeixen consumir determinats productes junts. Les més conegudes son la dieta Hay, el règim de Shelton, la dieta Hollywood, la dieta Montignac, etcètera. El tercer grup consisteix, directament, a prohibir el consum d’algun aliment. Per exemple, es permeten els hidrats de carboni, però no els greixos ni les proteïnes. O permeten les proteïnes i prohibeixen els hidrats de carboni. O bé són riques en greixos. Tenen noms tan sonors com la dieta del doctor Pritikin, la del doctor Haas, la dieta dels astronautes, la dieta d’Atkins, etcètera. Les dietes fonamentades en un sol aliment són les que més efectes adversos tenen.

propietats exagerades

Sabrem que som al davant una recepta miracle perquè totes prometen resultats ràpids, com ara perdre cinc quilos en una setmana, classifiquen els aliments com a bons i dolents, exageren les propietats d’algun producte dietètic, etcètera. Per acabar-ho d’adobar, els venedors de fum dietètic acostumen a afegir com a reclam que és un producte que té desconcertats els metges i els dietistes.

La majoria d’aquests productes o dietes es basen en estudis amb aparença científica, però amb una mostra gens representativa i de poca durada o en investigacions fetes en models animals o cel·lulars.

Hi ha un altre factor que ens ajudarà a reconèixer la dieta miracle: moltes no informen del seu valor energètic. En tot cas, hem de sospitar de qualsevol dieta que estigui per sota de les 1.200 calories al dia, tret que ens la proporcioni un especialista acreditat.

La nostra espècie ha aconseguit la seguretat alimentària fa poques dècades, i no a tot arreu. Si hem sobreviscut a èpoques de gran penúria i fam ha estat perquè la selecció natural ha fet cossos molt eficients per a l’acumulació de l’energia sobrant en forma de greix. Ara, en època d’abundància, aquesta propietat genètica es torna en contra de moltes persones. El cos es resisteix a la pèrdua de les seves reserves. I, en tot cas, ho compensa quan tornem a menjar amb normalitat. Aquest és l’anomenat efecte io-io, ben conegut per les persones que fan dieta pel seu compte.

D’aquest efecte io-io o rebot en són víctimes set de cada deu persones que es deixen entabanar per alguna d’aquestes receptes. El pes es recupera per dos motius: perquè l’organisme té mecanismes per fer-ho, entre els quals un increment de la gana i un procés d’estalvi energètic, i perquè quan s’abandonen aquestes dietes, el cos es torna a rehidratar i, com que un no ha après a menjar de manera saludable, torna als vells costums, que són els que l’havien fet engreixar.

Les receptes miracle destrueixen les proteïnes, fan perdre aigua –i així creiem que perdem pes– i no afecten el greix, que, per desaparèixer, necessita un període més llarg que no el de la dieta. A més, una dieta miracle encara pot fer que aflori alguna malaltia metabòlica latent i desfermar anorèxia i/o bulímia.

CONCEPTE ERRONI

Les dietes miracle són monòtones, hipocalòriques i desequilibrades

DETECCIÓ

Sabrem que som al davant una recepta miracle perquè totes prometen resultats ràpids i classifiquen els aliments com a bons i dolents

70%
dels pacients
que van al dietista per tal de perdre pes són dones. El 40% d’aquestes dones han provat abans alguna dieta ràpida.
7 de cada 10
persones que segueixen
una dieta sense control professional tornen a recuperar el pes perdut i encara afegeixen alguns quilos més.

La recepta que funciona

La recepta que sí que funciona per perdre pes és tenir una alimentació equilibrada –la mediterrània és la més aconsellable– i fer exercici regular i constant. Com que cada vegada fem una vida més sedentària, la piràmide alimentària està canviant. A la base hi ha els aliments que hem de prendre més sovint. Abans hi havia els hidrats de carboni, i ara estan entrant amb força les verdures. També contribueix, i molt, a reduir el pes l’exercici físic. L’esport practicat amb moderació ajuda a no engreixar-se.

Al capdavall, mantenir un pes saludable és qüestió no de menjar poc i malament, sinó de canvi de vida. A això exactament es referien els metges de la Grècia clàssica quan posaven una persona a dieta. Si no es canvia l’estil de vida, si no es practica alguna activitat física regularment i no es milloren els hàbits alimentaris, el pes perdut es torna a recuperar fàcilment.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)