Salut

Mitja hora, una vida

Tots els estudis demostren que fer exercici moderat durant trenta minuts al dia té efectes positius per a la salut: evita malalties i allarga la vida. Malgrat això, encara ens costa trobar aquesta mitja hora i molts cops preferim passar-la davant una pantalla

TERMINIS
A la Grècia clàssica, el canvi de dieta consistia a respirar aire fresc, menjar aliments saludables, beure aigua, fer molt exercici i dormir les hores necessàries

Vuit de cada deu habitants de Catalunya d’entre 15 i 69 anys declaren que tenen un nivell d’activitat física saludable, segons l’Enquesta de Salut de l’any 2017, última de la qual es tenen dades. La proporció és lleugerament superior entre els homes (83%) que entre les dones (78%). A més, aquesta proporció d’activitat saludable està augmentant des de l’any 2010, tot i que el 2017 es va notar una certa estabilització.

Ara bé: només tres de cada 10 infants d’entre 3 i 14 anys tenen un estil d’oci actiu, és a dir, que fan com a mínim una hora al dia de joc al parc o al carrer. En conjunt, són dades positives, perquè en el període 2010-2013 hi va haver una disminució de persones que feien exercici.

Aquestes xifres contrasten amb el fet que, segons la mateixa enquesta, la meitat de la població de 18 a 74 anys té sobrepès o obesitat, mentre que entre la població de 6 a 12 anys el percentatge és de poc més del 36%. El més preocupant és que, tot i que la proporció de sobrepès es manté estable, la de l’obesitat va en constant augment, com d’altra banda passa en tots els països occidentals i als que s’estan incorporant al nostre model de creixement.

Una comparació entre les primeres dades, les de l’exercici físic, i les segones, les del pes, permeten deduir que els habitants de Catalunya fan exercici, però no prou. De fet, els estudis fets en diversos països desenvolupats indiquen que el 70% de la població no fa prou activitat física per mantenir la salut i controlar el pes corporal.

Augmentem de pes perquè incorporem al nostre organisme molta més energia de la que gastem. El superàvit s’acumula en forma de greix. Aquest fenomen s’explica perquè el sedentarisme s’està imposant en totes les nostres activitats, i no només en les del lleure, com es creu habitualment. A les noves indústries tecnològiques, que són les que estan en auge, el moviment és sinònim d’ineficàcia. Passar el temps davant la pantalla es considera, pel contrari, un factor clau per a l’augment de la productivitat.

I això passa quan està demostrat que l’activitat comporta molts beneficis per a la salut física i mental. El control del pes només n’és un. Els metges de la Grècia clàssica ja es van adonar de la importància d’exercitar el cos per garantir la salut. De fet, quan els grecs imposaven un canvi de dieta per evitar malalties no es referien només, com passa ara, a l’alimentació, sinó a un altre conjunt de factors. El canvi de dieta consistia a respirar aire fresc, menjar aliments saludables, beure aigua, fer molt exercici i dormir totes les hores necessàries.

Diversos estudis assenyalen que l’exercici físic regular, fins i tot si és moderat, té efectes immediats en moltes esferes de la salut. Per exemple, els adults sedentaris tenen un risc de patir una malaltia cardiovascular que és el doble del de les persones que fan activitat.

VIDA LLARGA

Fer exercici allarga la vida. Un estudi prospectiu de la Universitat de Harvard de catorze anys de durada en què van participar 30.000 persones d’entre 20 i 93 anys va determinar que l’activitat en el temps de lleure anava associada inversament a la mortalitat per totes les causes. I això, independentment del sexe i de l’edat.

A més de controlar el pes, l’activitat física també repercuteix en la prevenció i el tractament de la hipertensió arterial, en la disminució del colesterol de baixa densitat –que és el que es coneix com a colesterol dolent–, en la prevenció de l’osteoporosi, en la disminució del risc d’aparició de càncer de colon –és més discutible que ho faci en el de pròstata– i, finalment, en la consecució de més força i flexibilitat, dos aspectes importants per a les persones grans.

Durant la vellesa, a més, l’exercici contribueix a mantenir en forma les funcions cognitives, com la memòria, l’atenció i la concentració. És a dir, que els possibles inconvenients que ens pugui comportar haver de fer exercici sempre quedaran superats pels beneficis.

SEDENTARISME

Segons el Centre de Control i Prevenció de Malalties d’Atlanta (EUA) es considera sedentària la persona que no fa almenys 30 minuts d’activitat física moderada durant cinc o més dies a la setmana o, alternativament, no fa tres o més sessions setmanals d’activitat física intensa amb una durada mínima de 30 minuts.

Tanmateix, fer exercici físic no vol dir que ens haguem de convertir en atletes i participar en totes les maratons i curses populars. Tampoc cal anar al gimnàs a passar-hi hores. Cal insistir: n’hi ha prou de fer alguna activitat durant el temps recomanat la majoria dels dies, ja sigui d’una sola tirada o en dues o tres sessions. Les millors activitats són caminar a un pas viu –és a dir, que no s’hi val anar a passejar i mirar aparadors: hem de notar que ens cansem–, córrer, nedar i anar en bicicleta. Com tot, s’ha de ser moderat: si caminem de tal manera que comencem a suar i ens quedem sense alè, és senyal que ens estem passant de la ratlla i que cal que parem.

Si anem a caminar és útil que ens proveïm d’un podòmetre, perquè ens permetrà calcular les passes que fem al dia. Si fem almenys 10.000 passes al dia ja ens podem considerar persones actives.

Com queda dit, hi ha una relació directa entre l’exercici i la salut. Com més en fem, millors resultats tindrem. A més, alguns efectes beneficiosos apareixen de seguida, sobretot els que tenen relació amb el control de la diabetis.

I tan important com fer aquest exercici és la regularitat. De res serveix que fem un excés durant uns dies i que després ho deixem córrer. Al contrari: aquesta conducta perjudica la salut.

Igualment, no es tracta, per dir-ho clarament, que ens capbussem a la part fonda de la piscina sense saber nedar. Els efectes negatius de l’activitat només es manifesten si fem un nivell molt elevat i inadequat per a les nostres capacitats.

Si decidim fer exercici i mai no n’hem fet, començarem suaument i anirem augmentant la intensitat i el temps a poc a poc. Si tota la vida hem estat sedentaris i volem canviar de conducta és aconsellable fer una visita al metge. La consulta és obligatòria si tenim algun problema de salut.

Racionalitzacions i excuses

La racionalització es defineix com les mentides que ens expliquem per tranquil·litzar la nostra consciència. I la qüestió de l’activitat física n’és un terreny adobat. Aquestes són les principals excuses:

w No tinc temps. És el que ens acostumem a dir, però no costa tant baixar una o dues parades abans del transport públic i fer la resta del trajecte caminant. I pujar per les escales, en comptes d’agafar l’ascensor.

w No necessito fer activitat. Ja em trobo bé. És un error. Els efectes de l’activitat regular sobre la salut són grans i comprovats. Si fem activitat ens trobarem encara millor.

w Estic molt cansat. Mitja hora al dia no és tant, i aquesta conducta repercutirà en el fet que ens sentirem més forts, i no al revés.

w És que no m’agrada l’esport. No cal ser un atleta per caminar a pas viu, anar en bicicleta o nedar a la piscina sovint.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)