Salut

Tabac, vi i foc, poc

Cada 31 de maig, des del 1988, se celebra per iniciativa de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el Dia Mundial Sense Tabac. El seu objectiu és centrar l’atenció sobre els perjudicis que causa aquest producte en la salut personal i pública

“Si una persona fuma, el seu risc de morir per una afecció pulmonar es multiplica per sis, i el de patir un càncer de pulmó, per dotze”
PASSIVITAT
PASSIVITAT
Un 20% dels càncers de pulmó que pateixen les persones que no fumen s’expliquen perquè han de suportar el fum dels altres

El consum de tabac és encara avui dia la principal causa estalviable de mort i de malaltia greu al món occidental i també als països on, en augmentar el nivell de vida, es va introduint aquest hàbit nefast. Segons els càlculs de l’OMS, el 80% de les morts prematures al món per causa del tabac es registren ara en països d’ingressos baixos i mitjans.

Arreu, aquest producte és al darrere de la mort prematura de 6 milions de persones i, si la tendència no es corregeix, el 2030 provocarà la mort de 8 milions. Actualment, a Catalunya moren 27 persones cada dia per afeccions relacionades directament amb el tabac. Morts, cal insistir, prematures i postergables a poc que ens estiguéssim de fumar.

Aquest producte d’origen americà és al darrere no només del càncer, sinó també de moltes afeccions pulmonars i cardíaques. És cert que les campanyes de prevenció del tabaquisme i les restriccions legals estan afavorint la disminució dels fumadors a Catalunya, però no a un ritme suficient.

La llei que prohibia el consum de tabac als bars, restaurants i discoteques va entrar en vigor el 2011, sense que aquesta restricció causés cap apocalipsi laboral, com alguns malastrucs van avançar, sinó tot al contrari. Abans, el 2006, ja s’havia promulgat la llei que prohibia fumar als centres de treball. Aquestes restriccions han contribuït que la xifra de fumadors a Catalunya sigui només del 24% –superior en 6 punts a la mitjana de l’OCDE–, quan el 2014 aquest percentatge era de gairebé el 30%. La disminució s’explica en part per la reducció de dones fumadores, mentre que el nombre d’homes fumadors ha augmentat lleugerament.

Si una persona fuma, el seu risc de morir per una afecció pulmonar es multiplica per sis, i el de patir un càncer de pulmó, per dotze. L’any 2018, a Catalunya van morir 3.424 persones per càncer de pulmó, tot i que hi ha persones que, sense ser fumadores, també el poden patir.

Segons un informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, el càncer de pulmó es va convertir el 2015 en la primera causa de mortalitat prematura entre les dones, quan fins a aquell moment la primera causa era el càncer de pit. Aquest augment de la mortalitat per càncer de pulmó s’explica per la incorporació tardana de la dona a l’hàbit tabàquic en relació amb els homes. Tot i que disminueixi el nombre de dones que fumen, encara hi ha un nombre important que ho fan.

El tabac, però, no està relacionat només amb el càncer de l’aparell respiratori. També intervé d’una manera clara i directa en càncers com el de boca, gola, esòfag, laringe, bufeta de l’orina, ronyo, estómac i pàncrees.

Fumar suposa una agressió conscient a la nostra salut i les persones que són al nostre entorn. El fum del tabac conté fins a 4.000 substàncies químiques, algunes de les quals molt tòxiques: nicotina, monòxid de carboni, quitrans, amoníac, àcid fòrmic, formaldehid, etc.

Els diabètics i els asmàtics s’han d’abstenir totalment del tabac. Naturalment, una dona embarassada s’ha d’allunyar del tabac i del fum que produeix com més millor.

El tabac té un efecte perniciós en diversos nivells de l’organisme. El més directe és sobre els pulmons, perquè els productes que es manifesten durant la combustió del tabac irriten i inflamen els bronquis, a més de la tràquea i l’esòfag. Aquesta irritació bronquial deriva en bronquitis, i el consum continuat del tabac fa aquesta afecció es torni crònica. Per això, els grans fumadors estosseguen d’una manera característica quan s’aixequen del llit.

Si l’hàbit és d’anys, les cèl·lules dels pulmons es modifiquen per sempre. Llavors el moc, l’objectiu del qual és la protecció, s’acumula i apareix un emfisema. També pot aparèixer el càncer de pulmó, que segurament està vinculat a la presència del benzopirè en el fum del tabac. El tabac pot provocar una úlcera d’estómac o agreujar-ne una de preexistent. El símptoma més clar d’aquesta afecció és el mal de panxa, de vegades amb nàusees i vòmits, i eructes.

Aquest producte lesiona el sistema vascular. El tabac agreuja el risc de patir una angina de pit o un infart. A més, constreny les artèries i les venes perifèriques, fet que perjudica la circulació sanguínia a les cames i, en reduir-se l’aportació general d’oxigen, el cervell també pot quedar afectat.

El tabac perjudica l’entorn de fumador. Per això, les autoritats van prendre mesures legals, que al seu moment van ser discutides amb estranys arguments. Fins i tot hi va haver conspicus polítics populars que van invocar la llibertat.

Un 20% dels càncers de pulmó que pateixen els no fumadors s’expliquen perquè han de suportar el fum dels altres, perquè el fum del tabac conté més nicotina, més quitrà i més monòxid de carboni que no el que consumeix el mateix fumador. Els fills dels fumadors acostumen a patir, durant el seu primer any de vida, més bronquitis i pneumònies que els infants de les famílies on no es fuma.

El tabaquisme causa dues dependències: la física i la psicològica. La dependència física s’explica sobretot per la nicotina, un alcaloide que és un dels molts principis actius de la planta del tabac. És una substància altament tòxica: n’hi ha prou amb una gota de nicotina pura per matar una persona. Al cervell hi ha un neurotransmissor anomenat acetilcolina que és necessari per al benestar i la memòria. Doncs bé: quan la nicotina penetra al cervell ocupa els receptors de l’acetilcolina i, com que arriba en molt més gran proporció que no la mateixa acetilcolina, les neurones creen més receptors. Ara bé, si hi ha més receptors llavors es genera una més gran apetència d’aquella substància. És un fenomen de peix que es mossega la cua. Aquest és el funcionament de totes les conductes addictives. Per això és tan difícil perdre’n l’hàbit, perquè els receptors no desapareixen de cop quan abandonem el tabac o la substància addictiva i per això apareix la síndrome d’abstinència i, si un torna a fumar passat poc temps, és fàcil recaure-hi.

La nicotina desvetlla, fa creure que millora el nostre rendiment, alleugereix l’ansietat i abaixa l’alerta. Alguns fumadors, per compensar aquesta pèrdua de to prenen cafè, també en un nou cercle viciós. Per tant, si hi ha un consum excessiu de cafè i s’intenta deixar de fumar, és millor disminuir alhora els dos productes.

El tabac està incorporat als hàbits socials. Un bon exemple són les persones que, sistemàticament, fumen després de sopar o de dinar, o que fumen quan fan alguna activitat concreta, com llegir o escriure. En principi, aquestes persones tenen més facilitats per deixar de fumar, si és que s’ho proposen.

TRAGÈDIA FEMENINA

Les dones tenen una protecció hormonal suplementària contra els càncers que desapareix quan acaba el període fèrtil. D’aquesta manera, encara que ens sembli que el tabac no causa tants càncers entre les dones, el que succeeix és que aquest efecte es posterga uns anys i esclata, com de fet ja està passant, a partir dels 50, quan una dona encara és jove. Per això és millor no iniciar-se en l’hàbit del tabac.

Hi ha qui no deixa de fumar per por d’engreixar-se. Efectivament, hi ha qui compensa l’ansietat de l’abstinència menjant més, però aquest augment es pot compensar fent exercici. I si comparem els perjudicis d’augmentar de pes amb els que ens causa el tabac, és millor la primera opció.

Deixar de fumar

Per deixar de fumar cal estar-ne segur, perquè a l’entorn del 70% dels fumadors no es veuen capaços de fer-ho, i de les persones que el deixen el 90% ho fan per elles mateixes, però només el 4% se’n surten quan ha passat un any. S’ha de tenir el convenciment que estem perjudicant la nostra salut i llavors fixar una data per deixar el tabac: aquesta tàctica acostuma a ser molt útil. Ara bé, la data s’ha de complir escrupolosament.

El millor és deixar el tabac de cop, no gradualment. El dia que comencen a deixar el tabac cal relaxar-se, beure molta aigua, menjar algun caramel i procurar distreure’s. En els últims anys, a més, han sortit pegats de nicotina i altres productes amb aquest principi actiu, però el tractament és millor que estigui supervisat i pautat per un metge. El metge també ens donarà indicacions si veiem que no ens en sortim.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)