Salut

La natura diligent...

Amb la calor es multipliquen les possibilitats que patim una picada d’algun artròpode. Una bona neteja i la vigilància posterior de la picada ens evitarà problemes.

ALERTA
Vigilem molt si la picada ha estat a la cara, sobretot si és al coll, perquè la reacció al·lèrgica podria dificultar la respiració ràpidament
NOVES MALALTIES
Els mosquits, com altres artròpodes, poden transmetre virus infecciosos com el zika i el dengue

Joan Oliver, també conegut com a Pere Quart, ho va deixar dit en una de les seves poesies, anomenada Mosquits: “La natura / diligent ens procura / una bèstia / per a cada molèstia. / Si a les fosques / ja no piquen les mosques, / hi ha els mosquits, / que treballen de nits.”

És una poesia que ens ve al cap més d’una vegada quan, en la taula o a la sobretaula estival som víctimes del setge de les mosques. De repel·lents, n’hi ha; però algunes varietats semblen riure-se’n o no en fan prou cas. Pitjor són els mosquits, perquè les seves picades, com la d’altres insectes, causen coïssor local i, a més, poden infectar-nos.

La majoria de les picades d’artròpodes se solucionen amb una bona neteja, l’aplicació de fred i, si cal, alguna pomada. La higiene és important i no la podem passar per alt encara que això suposi interrompre aquella activitat tant interessant que fèiem: si s’infecta la picada patirem molèsties importants.

A l’estiu podem ser víctimes de les picades de formigues, abelles, borinots, vespes, mosquits, tàvecs, puces, aranyes, escorpins i centpeus. Les picades més freqüents són les del mosquit, el moscalló i la formiga. Per sort també són les més benignes, amb l’excepció de les del mosquit tigre, que fan més reacció.

Alguns insectes ens piquen perquè necessiten la sang per al seu cicle vital: tal és el cas dels mosquits, tot i que per ser exactes hauríem de parlar de les mosquites. D’altres, com les vespes, les abelles i les aranyes, ho fan com a reacció de defensa, tot i que de vegades ataquen preventivament. Els mosquits, com altres artròpodes, poden transmetre virus infecciosos com el zika, el chikungunya i el dengue. Aquestes malalties estaven circumscrites fins fa uns anys a l’àrea tropical, però ara ja les podem trobar a casa nostra a causa de l’elevació de la temperatura.

Amb tot, les picades més perilloses són les de les abelles, les vespes i les formigues vermelles. Molts cops causen reaccions locals a la pell en forma de punxada molt dolorosa amb coïssor, cremor, inflamació i envermelliment. La molèstia acostuma a marxar unes hores més tard. Si només hem rebut una picada no acostuma a haver-hi cap problema posterior. Però si després d’una picada comencen a sentir-nos malament, no ens farem els valents i anirem al centre sanitari més pròxim.

Si ens pica una abella o una vespa, hem de mirar d’extraure l’agulló i netejar bé la zona amb aigua i sabó. Quan traiem el fibló mirem de fer-ho amb un objecte sense fil, com un ganivet de taula o fins i tot una targeta de plàstic. La pressió d’unes pinces, si no les sabem utilitzar, podria fer que acabés de sortir el verí del fibló. Mai l’extraurem xuclant-lo o utilitzant-hi els dits.

Després, si podem, hi aplicarem una compresa freda o un glaçó, perquè així abaixarem la inflamació. Si ho podem evitar, el glaçó no ha de tocar directament la pell. Al mig podem posar un plàstic o un mocador. Hi posarem el glaçó durant 10 minuts, descansarem 10 minuts més i el tornarem a aplicar. Si ens ha picat una vespa, marxem del lloc com més aviat millor. Les vespes són insectes agressius que piquen gairebé sempre i la picada pot atraure’n d’altres. Les abelles només piquen si veuen amenaçat el rusc.

Si la picada és de vespa va molt bé posar-hi algunes gotes de suc de llimona. Si la coïssor persisteix hi posarem pomada antial·lèrgica. Durant els dies posteriors a una picada s’ha d’anar vigilant per si s’envermelleix més o si s’infecta.

XOC AL·LÈRGIC

Sabrem que estem patint una reacció al·lèrgica a la picada de la vespa o de qualsevol altre artròpode perquè veurem una inflamació intensa en la zona afectada, de l’entorn de 10 centímetres de diàmetre i durant set dies. Si és la primera vegada que ens ha picat una vespa o una abella i hi apareix aquesta reacció, cal consultar al metge. També hi anirem al centre sanitari si entre 2 i 10 dies després de la picada notem coïssor generalitzada, febre, dolor articular i inflamació dels ganglis.

Vigilem molt si la picada ha estat a la cara, sobretot si és al coll, perquè la reacció al·lèrgica podria dificultar la respiració ràpidament. Un problema molt greu és el de les persones que són sensibles al verí de les picades: poden morir només amb una picada d’abella. Aquestes persones reaccionen exageradament. El cos s’infla, arriba la sensació d’ofec i, fins i tot, es pot produir un xoc anafilàctic.

Cal actuar ràpidament en un cas així, perquè hi ha perill de mort. Es calcula que entre el 15% i el 25% de la població experimenta reaccions al·lèrgiques a les picades. No totes corren el risc d’una reacció fatal, però el risc creix a partir dels 40 anys d’edat.

Una persona normal tolera fins a 20 picades per quilo de pes. Això vol dir que un adult podria patir fins a mil picades. Però rebre més de 200 es considera perillós i per això, si s’és víctima d’un episodi d’aquestes característiques, cal anar de seguida al metge.

ALTRES BÈSTIES

La picada d’una formiga vermella produeix dolor immediat. La zona picada s’inflama i s’envermelleix. Tres quarts d’hora després acostuma a aparèixer un butllofa que rebenta en dos o tres dies. La zona s’acostuma a infectar. De vegades pot arribar a afectar algun nervi i causar convulsions.

Les picades d’aranyes també són molt comunes quan sortim a la muntanya. Depenent de la classe d’aranya, la picada pot tenir diverses dimensions. De vegades adopta la forma de blau. Com sempre, s’ha de desinfectar la ferida i observar com evoluciona. Les picades dels escorpins són doloroses.

Un altre incident del qual se’n parla poc perquè també ens pot afectar a la muntanya és el derivat del contacte amb l’eruga processionària del pi. Els seus pèls són de silici molt fràgil. Si les toquem, aquests pèls se’ns quedaran dins de la pell i seran font de molèsties. Un cas particularment greu, que s’ha donat entre gent que s’estira a l’ombra d’un pi, apareix quan aquests pells cauen a sobre de la còrnia dels ulls. De vegades, aquests pèls els pot transportar el vent. Hem d’ensenyar als infants que aquestes erugues no s’han de tocar mai. Si malgrat tot en som víctimes, netejarem la zona amb aigua i sabó, i evitarem gratar-nos-hi. També hi aplicarem fred local.

Un altre tipus de picada que també pot ser perillosa és la de les paparres, un aràcnid paràsit capaç de transmetre infeccions.

La majoria de les solucions populars perquè la paparra deixi anar la seva presa, com ara engegar-li un misto encès, alcohol, esmalt d’ungles i vaselina no només són inútils, sinó que pot fer que la paparra deixi anar saliva infectada en la ferida. És millor anar al centre sanitari. Si, malgrat tot volem fer l’operació nosaltres, utilitzarem unes pinces romes i de punta fina que col·locarem el més a prop de la pell possible. Estirarem suament cap a munt, sense aixafar ni trencar la paparra. Després netejarem la ferida amb aigua i sabó. També hi posarem un antisèptic.

Les picades dels centpeus, si són grans, causen dolor i inflamació. Els símptomes no acostumen a durar més de 48 hores. Posar-hi un glaçó de gel ajuda molt a reduir les molèsties. Netejarem la ferida amb aigua i sabó i la mantindrem ben neta per evitar inflamacions.

Els milpeus no són verinosos. De vegades podem tenir la temptació de tocar-los amb els dits per veure com s’enrosquen. Però si ho fem i després ens toquem els ulls, en patirem una bona irritació.

La mala fama

Quan anem a la muntanya ens preocupem més per una possible picada de serp que no per la d’un insecte. Però el fet és que el nombre de víctimes causades per una picada d’abella al món és tres o quatre vegades superior a les que té la serp com a responsable.

Colors discrets

Per evitar les picades, el millor posar-se alguna loció repel·lent. No és aconsellable portar roba de colors cridaners ni utilitzar colònies, sabons i cosmètics molt perfumats. Si sortim a passejar al capvespre, que són les hores favorites dels mosquits i de la moca negra, procurarem no fer-ho prop dels cursos d’aigua. També portarem roba de màniga llarga i pantalons de camal llarg.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)