Salut

La set que mata

Per primera vegada, un ampli estudi europeu ha demostrat que el consum diari de begudes ensucrades o endolcides artificialment està associat a una major mortalitat. Els refrescos tradicionals es relacionen amb malalties digestives, mentre que els ‘light’ poden provocar problemes de circulació

DUES DÈCADES
DUES DÈCADES
En el marc d’aquest estudi s’han recollit dades sobre salut i hàbits alimentaris entre els anys 1992 i 2000 en deu països europeus

El consum diari de refrescos ensucrats i de begudes energètiques no és saludable, això és un fet conegut des de fa temps. Una altra cosa és arribar a establir una associació directa entre aquest hàbit i un augment de la mortalitat. És una relació complicada de demostrar, ja que hi ha molts factors que influeixen en la salut de les persones. De tota manera, durant els últims anys ja han anat apareixent diversos estudis que alerten sobre aquesta tema, estudis d’organismes com l’Escola de Salut de la Universitat de Harvard i l’Observatori de Salut de les Dones, als Estats Units, i també el Servei Nacional de Salut, al Regne Unit.

ESTUDI EPIC

Ara bé, mai fins ara s’havia dut a terme una investigació de l’abast de la que s’acaba de publicar en el marc de programa EPIC (European Prospective Investigation into Cancer and Nutrition). Aquesta recerca ha estat coordinada des de l’Agència Internacional d’Investigació contra el Càncer (IARC), que forma part de l’Organització Mundial de la Salut. Durant dues dècades, entre el 1992 i el 2000, es van recollir dades sobre la salut i els hàbits alimentaris de 452.000 persones en deu països europeus: Dinamarca, França, Alemanya, Grècia, Itàlia, els Països Baixos, Noruega, Suècia, el Regne Unit i Espanya. En el cas de l’Estat espanyol, hi van participar investigadors de l’equip de Nutrició i Càncer de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL)

A la majoria de països es van utilitzar qüestionaris, però a Grècia, Itàlia i l’Estat espanyol es van fer entrevistes personalitzades. Entre la informació que van facilitar els participants de manera voluntària n’hi havia de diferent tipus, des del contingut de la seva dieta fins a la freqüència d’hàbits com fumar o consumir alcohol, o referents al nivell educatiu, la quantitat d’activitat física i la salut sexual i reproductiva.

Entre el 2008 i el 2013 –en funció dels països– es va fer un seguiment de la situació dels participants i es va comprovar que més de 41.000 persones havien mort. Les dades recollides han permès després fer anàlisis estadístiques sobre diversos aspectes que afecten la salut dels europeus, entre els quals el consum de refrescos. En el cas, tot i que inicialment es disposava de dades de més de mig milió de persones, es van descartar ja d’entrada totes aquelles que tenien càncer, malalties del cor i circulatòries i diabetis, per assegurar que els resultats no estarien esbiaixats (també es van excloure les persones que seguien dietes estranyes o les que no prenien mai cap mena de refresc).

MORIR ABANS

El resultat d’analitzar tota la informació ha confirmat que, efectivament, tenen un major risc de morir abans –per qualsevol causa– les persones que beuen més d’un refresc cada dia, que no pas aquelles que ho fan un cop al mes. De manera més específica, es va concloure que si es prenen diàriament aquest tipus de begudes augmenta un 17% el risc de morir, i que aquesta tendència no diferencia entre les begudes tradicionals ensucrades, les energètiques o bé les edulcorades artificialment, és a dir les light. Això sí, en el cas d’abús de begudes light s’han detectat més casos de mort per problemes circulatoris –com ictus–, mentre que en el cas de les begudes tradicionals amb sucre hi ha més casos de morts per malalties de l’aparell digestiu. Quant a la qüestió del gènere, no es van detectar diferències, ja que el consum quotidià afecta negativament tant els homes com les dones. Paral·lelament, l’estudi no ha demostrat que hi hagi una relació directa entre el consum de refrescos i un major risc de patir altres malalties com càncer i Alzheimer.

En qualsevol cas, els responsables de l’estudi consideren que és necessari continuar investigant i insisteixen que cal prendre mesures per reduir el consum d’aquestes begudes i estimular que siguin substituïdes per altres de més saludables, especialment l’aigua. Per això es mostren partidaris dels impostos que les graven.

Aquestes impostos ja s’utilitzen en diversos països i han demostrat tenir èxit a l’hora de reduir-ne el consum. Tot i això, evidentment, tenen en contra sectors molt importants de la indústria alimentària i de distribució. A Catalunya, el maig del 2017 va entrar en vigor l’impost sobre les begudes ensucrades que va encarir el preu dels refrescos –pocs cèntims per litre– en funció de la quantitat de sucre que contenen. Aquest estiu, però, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va decidir suspendre el reglament que regula la seva aplicació, però per una qüestió de forma en la seva tramitació, sense entrar en el fons de la qüestió. Això ha fet que des de la Generalitat s’asseguri que es continuarà aplicant.

EL NOU TABAC

Ara bé, a la vista del que diuen les últimes dades, alguns organismes internacionals ja estan demanant que els impostos no es limitin a les begudes ensucrades tradicionals i s’estableixin en funció del sucre afegit, sinó que afectin també les edulcorades artificialment. Altres veus també assenyalen la possibilitat que els refrescos incloguin algun tipus d’advertència per als consumidors, de l’estil de les que es poden llegir a les capses de cigarretes. De fet, la comparació entre tabac i sucre és cada cop més recurrent. El tabac va viure la seva època daurada en el segle XX, quan va passar a ser un producte de consum massiu, fins que es van començar a conèixer els seus efectes perjudicials. Els grups antitabac van haver de fer front a la pressió de la indústria tabaquera, però al final els governs van fer cas de les autoritats sanitàries i van impulsar campanyes per reduir-ne el consum. En el cas de l’Estat espanyol, ja s’ha comprovat, per exemple, que coincidint amb la prohibició de fumar en espais públics (del 2006) s’ha reduït la quantitat d’infarts i problemes coronaris. Seria bo que en el cas dels refrescos no es trigués tant a reaccionar.

Un perill molt dolç

El sucre que s’afegeix als aliments que consumim és un perill real per a la nostra salut. Provoca obesitat i un risc més elevat de patir problemes crònics (sobretot cardiovasculars, diabetis i càncers). Els refrescos estan en el punt de mira, ja que contenen quantitats de sucres i edulcorants molt elevades. De mitjana, una llauna de 330 ml d’una beguda ensucrada aporta uns 37 g de sucre. Aquesta quantitat supera les recomanacions de consum diari de l’OMS. A Catalunya es calcula que un 10% dels nens entre 3 i 14 anys prenen begudes ensucrades cada dia.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)