Serà notícia

Xavier Rull publica una guia sobre com parlar en públic amb l’estàndard oral lleidatà

‘Configuració de l’estàndard oral lleidatà’ és un manual amb orientacions sobre com una persona de la regió de Lleida i de les comarques interiors tarragonines (Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta) ha de parlar en públic, tot indicant quins trets del seu parlar poden usar-se en una intervenció oral formal. L’obra del professor del Departament de Filologia Catalana de la URV, Xavier Rull, dona, a més, instruccions en qüestions que no estan tractades, o ho estan molt per sobre, en la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans.

L’obra s’adreça a qualsevol persona que té de parlar en públic (videoblogaires, youtubers, polítics, docents, advocats, periodistes de mitjans audiovisuals, etc.) i a professors de llengua i tècnics lingüístics perquè les instruccions que conté el llibre publicat per l’editorial lleidatana Pagès estan redactades de manera que són fàcilment comprensibles i aplicables. “En això es diferencia d’altres manuals anàlegs que han solgut a consignar la informació de manera molt tecnificada (per exemple, amb l’ús de l’alfabet fonètic internacional), cosa que els feia inservibles de cara a la població en general”, segons especifica Xavier Rull.

De més a més, l’obra aporta informació sobre elements lingüístics curiosos, com la partícula afirmativa eu, “que, estranyament, no figura en cap descripció dialectològica acadèmica”, apunta Rull, o la logicitat flexiva dels verbs de la segona conjugació que tenen una u consonàntica al final de l’arrel (caure, coure, etcètera), que a Lleida es conjuguen d’una manera, a les Terres de l’Ebre i al País Valencià d’una altra manera i a Barcelona es fan servir tots dos sistemes de manera irregular. “Això ha fet que la llengua pública faci servir com a conjugació d’aquests verbs el sistema irregular barceloní, en comptes d’emprar el sistema regular lleidatà o tortosí-valencià, que hauria set lo lògic a efectes d’ensenyar l’idioma a estrangers”, puntualitza Rull.

Alhora, el llibre té un apartat breu i clar sobre per i per a. Aquest apartat està redactat d’una manera molt entenedora per a esvair dubtes. En això es diferencia de la pràctica totalitat d’obres lingüístiques catalanes, que o bé ofereixen explicacions enrevessades o bé opten per una solució simplista però que no diu ningú, com ara “usar per sempre davant d’infinitiu tot distingint per i per a davant altres mots, de manera que es crea desorientació entre la gent, que acaben escrivint malament per en el segon context”, segons Rull.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)