Opinió

Escala de grisos

DESCONTROL QUÍMIC

Pràcticament la meitat del comerç mundial dels químics més perillosos es fa sense complir els tractats de l’ONU

L’any 2004, un centenar de països, incloent-hi tots els de la Unió Europa, van signar el conveni de Rotterdam, que estableix una sèrie de mecanismes per al comerç de compostos químics que suposen un greu perill per a la salut i per al medi ambient. Tot i que no estableix cap prohibició pel que fa a cada compost concret, sí que determina una llista per als quals cal l’anomenat consentiment informat previ (PIC per les seves sigles en anglès). Això vol dir que les indústries del països signants del conveni no poden importar aquestes substàncies a menys que els governs ho hagin autoritzat prèviament i quedi ben clar com es transportaran, com els utilitzaran i de quina manera –segura, evidentment– s’eliminaran.

El problema és que pràcticament la meitat del comerç mundial dels químics més perillosos es fa de manera il·lícita, sense complir aquest requisit. Ho ha posat en relleu una recerca conjunta entre científics suïssos i xinesos –la Xina ha signat el conveni, a diferència dels Estats Units i Rússia– que ha identificat més de 27 milions de tones de substàncies químiques comercialitzades entre 2004 i 2019 sense la corresponent autorització. Entre aquestes substàncies hi ha compostos de mercuri, plaguicides i cinc tipus d’amiant dels sis que existeixen. L’estudi, que ha estat publicat a la revista Nature, s’ha fet revisant 66.000 registres comercials de la base de dades Comtrade de l’ONU i ha permès identificar totes aquelles importacions que s’han fet efectives en països que havien acordat no utilitzar aquestes substàncies tan nocives. El més preocupant és que aquest comerç fora de les normes està globalitzat arreu del planeta i no es produeix només als països empobrits, que eren els que es volien protegir amb el conveni de Rotterdam. A Europa i als Estats Units, també es produeix. I en qualsevol cas, encara que la comercialització es fes de manera completament controlada, també resulta molt alarmant la gran quantitat d’aquestes substàncies –64,5 milions de tones en el mateix període del 2004 al 2019– que circulen pel planeta. Els experts en medi ambient estan preocupats, ja que aquestes noves dades mostren que moltes substàncies químiques que abans es pensava que s’havien eliminat gradualment a nivell mundial encara s’estan comercialitzant. La llista inclou pesticides com l’EDB, un conegut carcinogen, i additius amb efectes neurotòxics que encara s’utilitzen en combustible per a avions, maquinària agrícola i vehicles de competició. Paral·lelament, el comerç il·legal també inclou grans quantitats de diclorur d’etilè, un altre carcinogen utilitzat en la producció del plàstic PVC. La seva distribució va augmentar notablement en els 15 anys en què s’ha centrat l’estudi, amb els EUA exportant-ne 7 milions de tones només entre el 2015 i el 2019. Les xifres, a més, són estimacions molt conservadores del comerç mundial i no inclouen productes químics que es passen de contraban o es venen al mercat negre. Davant d’aquestes dades és urgent més control i, sobretot, més càstigs. No és impossible eliminar els químics tòxics. Les substàncies que perjudicaven la capa d’ozó es van anar eliminant a còpia de multes.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor