A Vox no hi ha moderats

Sota l’aparent albaïna xafogosa i soporífera d’agost, el panorama polític espanyol, després de les eleccions, borrasqueja. Alguns presumeixen de tenir acords a la butxaca amb aquells que asseguren no haver-se’n assabentat. D’altres, com el PP, encara més desorientats, s’esforcen a inventar-se amics imaginaris amb qui poder pactar. I un actor que mai no falla, el poder judicial, també s’ha apuntat a la comparsa per estrènyer les costures democràtiques.

Amb una maniobra inèdita en període de vacances, el Constitucional ha rebutjat els recursos d’empara de Carles Puigdemont i Toni Comín. Tot fa caldo, contra els “enemics d’Espanya”. Però si hi ha un serial polític que ofereix bones dosis d’entreteniment estival és, sens dubte, la retransmissió en directe televisiu de la guerra interna pel poder a Vox. S’ha obert la veda i els mitjans espanyols ja no amaguen les intimitats del partit d’extrema dreta. Que els independentistes puguin ser decisius i condicionar el govern d’Espanya, deixant, a més, fora del repartiment de pastissos PP i Vox, ha activat tota la maquinària.

Si d’una banda els magistrats propers al PP fiquen cullerada per dificultar els acords amb els independentistes catalans, de l’altra, els mitjans que han ajudat a inflar Vox han decidit punxar el globus. L’objectiu? Tornar a fer fort el PP. Que si es repeteixen eleccions, els votants de dretes seduïts per la novetat de Vox tornin a la casa mare, és a dir, al PP. I per això no cal pas que s’estimbi, Vox –que és dels seus!–; només que, si ara no pot ser útil, no faci nosa.

Si bé el partit té corrents interns, i entre els més potents hi ha els falangistes i els ultraliberals, en realitat la lluita dins de Vox és una guerra pel poder. I no, a Vox no hi ha un “sector moderat”; el sector moderat de Vox és el PP. Els qui han venut el relat que els d’Espinosa de los Monteros abandonen Vox perquè són més moderats són els que volen que els seus votants tornin cap al PP. Comprar aquest discurs és blanquejar l’extrema dreta.