“LEONORMANIA” AMB UN EMBUT

Fa deu anys, quan el procés començava a alçar el vol, vaig entrevistar els directors dels principals mitjans d’Itàlia per parlar de la situació a Catalunya. Una de les converses més interessants va ser amb un reconegut expert en geopolítica que, per cert, va ser l’únic que considerava possible que l’Estat fes servir la violència per frenar el moviment independentista. Pel que fa a la monarquia –pintoresca des d’una Itàlia republicana–, creia que l’abdicació de Joan Carles seria positiva per millorar la imatge d’Espanya en general, i confiava que qui el succeiria, Felip VI, desvinculat d’escàndols i corrupcions, aplacaria el descontentament i faria minvar l’independentisme, que seria la cara renovada d’una Espanya amable de la qual faria més mandra anar-se’n. Va errar en la previsió, és clar, i el discurs del 3 d’octubre del 2017 de Felip VI n’és l’exemple més sonat. El preparado no ha estat, ni ha volgut ser, la figura conciliadora que alguns esperaven.

Els temps avancen i la monarquia, una institució antidemocràtica per natura, ha d’intentar emmotllar-s’hi per mirar de sobreviure. Ara toca l’operació Elionor, encetada aquesta setmana que l’hereva al tron ha fet 18 anys i ha jurat la Constitució. Els quatre minuts d’aplaudiments del PP, Vox i el PSOE a les escadusseres frases d’Elionor de Borbó certifiquen l’eufòric consens dels partits espanyols al voltant de la monarquia. Un consens que, segons les enquestes no oficials, no té reflex en la societat. Per això, els seus partidaris han començat la campanya de la “Leonormania”, un purplewasing de manual: es pretén feminitzar i modernitzar la imatge de la monarquia a través d’Elionor. Confien que, en tant que dona i jove, pugui guanyar-se la simpatia dels sectors progressistes i de la joventut, els més reticents a la monarquia. En realitat, però, l’exaltació d’Elionor com a futura cap d’estat (només per ser filla del seu pare!) basada en motius de simpatia posa de manifest l’absurditat en què se sustenta una institució retrògrada i destinada a extingir-se.