Sense - La República

Valorar la diversitat

L’edició 2024 de l’Agenda Llatinoamericana Mundial porta per lema “Decolonitzar el món i la vida” i és una crida al respecte a la diversitat cultural

AGENDA LLATINOAMERICANA MUNDIAL
S’edita en vint-i-sis països i en diversos idiomes. L’edició en català va a càrrec de la Comissió de l’Agenda Llatinoamericana (972 219 916). Es complementa amb material com el Calendari Solidari, recursos pedagògics i enguany un llibret sobre Joan Alsina Més informació:
llatinoamericana.org
Frei Betto. Teòleg
“Les xarxes digitals afavoreixen el narcisisme i l’individualisme. A les bombolles identitàries predomina la postveritat: la versió s’imposa al fet i el negacionisme rebutja el diàleg”
Julissa Semino. Advocada
“Els tractats de lliure comerç no porten a una integració econòmica, social o política, sinó que mantenen l’inacabable bucle de la colonialitat”
Joseph Estermann. Filòsof
“L’eurocentrisme tracta d’universalitzar els estàndards occidentals de consum, coneixement, estructura política, sistema jurídic, educació i salut, considerant-los com els millors i fins i tot els únics vàlids”
Lilia Prado. Activista pels drets indígenes
“Els nostres pobles ja existien des de molt abans de la colonització. Teníem formes internes d’organitzar-nos així com de mantenir el control dels nostres recursos i assegurar el futur col·lectiu”

Construir un món on molts mons siguin possibles. Aquest hauria de ser el nostre objectiu com a espècie humana, segons ens recorda l’edició 2024 de l’Agenda Llatinoamericana Mundial, una eina de difusió i pedagogia que des de fa més de tres dècades –la va impulsar Pere Casaldàliga el 1992– ens convida a reflexionar per a la construcció d’una societat més justa. Prop de seixanta articulistes de tot el món, amb una bona representació catalana, revisen i fan propostes sobre la realitat actual des d’aquest punt de vista: la necessitat de trencar un procés de colonització material i mental que ens afecta a tots i que ens porta a creure que només el model de les societats actuals és el vàlid.

“Per què veiem com un problema la diferència, la diversitat, la pluralitat? Per què considerem unes persones com a civilitzades i d’altres com a incivilitzades? Per què en jutgem unes com a progressistes i altres com a retrògrades? I tot això malgrat ser persones que lluiten per les grans causes, per les minories desafavorides, per aquest altre món que és possible. Per poder respondre, és necessari dur a terme un exercici sincer de reflexió i reconèixer que som persones colonitzades en tots els àmbits de la vida”, planteja l’Agenda en la seva introducció. Així, si són prou sabudes les conseqüències del que va significar el colonialisme històric que tots coneixem, amb l’espoli i el genocidi de societats que no es consideraven prou civilitzades, ara convé posar el punt de mira en el colonialisme emocional i material que tots patim en l’actualitat. “El pensament colonial s’ha instal·lat en nosaltres; el vivim a diari, en el llenguatge, la vestimenta, la música que escoltem i ballem, en els relats còmics que compartim, en el tracte cap als altres, en les decisions que prenem. Aquesta herència colonial continua enquistada en els nostres col·lectius”, recorden els responsables de l’edició de l’agenda, que treballen en xarxa en una vintena de països.

Aquesta necessitat de descolonitzar en tots els àmbits la planteja l’exsacerdot i activista brasiler Leonardo Boff, quan parla del futur d’Abya Yala. Les paraules abya yala les usen els indígenes kuna –habitants originals de les terres caribenyes de Panamà i Colòmbia– per referir-se a tot el continent americà. L’adopció del nom comú Abya Yala, explica, forma part de la construcció d’una identitat comuna, en la diversitat de cultures. També és expressió de moviment reivindicatiu i de defensa de la pròpia cultura. “Els pobles es reforcen mútuament, rescaten la saviesa ancestral dels xamans, les tradicions i els records i s’oposen poderosament a les forces de dominació”, escriu Boff, que insisteix en el perill de recolonització a nivell de recursos bàsics. “Les grans corporacions dels països rics van colonitzar anteriorment Abya Yala, robant-nos les riqueses en or, plata i fustes nobles. Sobre la base d’aquest espoli, van crear riquesa per a ells mateixos i van posar les bases del capitalisme mundial. Ara volen, de nou, recolonitzar-nos. La seva estratègia és liquidar la nostra indústria i transformar-nos en grans explotacions productores i exportadores d’aliments al món”, remarca, alertant que tot plegat es fa en connivència amb les elits de cada país.

Pel que fa a la descolonització mental, el claretià José María Vigil, que va impulsar l’Agenda Llatinoamericana juntament amb Casaldàliga, fa servir el símil informàtic per comparar les nostres ments amb ordinadors: naixem sense cap programa, però a mesura que anem creixent se’ns va instal·lant programació que determinarà la manera com veiem el mon. “A la ment profunda radiquen totes aquestes idees que ens van ser instal·lades, que no vam triar i que si no sotmetem a crítica i revisió, són el fonament mateix de la colonització real que vivim. Per ser integral, tota colonització ha d’incloure la de la ment. Descolonitzar les ments també és una missió alliberadora: és alliberar les persones i els pobles”, assegura.

L’Agenda 2024 destaca el paper de la Teologia de l’Alliberament en el procés descolonitzador, com a pràctica pròpia de comunitats cristianes que treballen per la llibertat del poble, lluiten per l’abolició de pràctiques opressores i reflexionen una fe i una teologia dels més vulnerables. En definitiva, els principis bàsics que inspiren el llegat del sacerdot català Joan Alsina, assassinat fa 50 anys durant el cop d’estat de Pinochet a Xile, i que també és protagonista indiscutible de la campanya anual de sensibilització de l’Agenda.

L’‘ALTRE’ COM A RIQUESA

“La descolonització cognitiva significa implícitament alliberar pensaments. Explícitament descolonitzar implica alliberar i permetre que allò divers i diferent es desenvolupi amb els seus propis costums i estils de vida”, explica la psicòloga Olga Grueso, nascuda a Colòmbia i establerta a Catalunya, on és responsable de l’ONG Dagua. Grueso participa en l’agenda del 2024 amb un article sobre aquest tema. “En termes personals, la descolonització cognitiva significa respectar i reconèixer l’altre en la seva diversitat”, insisteix. Grueso especifica que la paraula cognició fa referència als processos mentals: pensaments, aprenentatges, creences, esquemes mentals i consciència de l’entorn. “Hem de valorar la importància de la modificació dels pensaments negatius per tal que la nostra conducta canviï de manera positiva respecte a la diferència i la diversitat de l’altre. Com i què s’ha de fer? No és fàcil desaprendre, quan una criança ha estat influenciada per visions hegemòniques i asimètriques. Però sí, tots podem ser capaços de fer canvis a les nostres vides, com deia Martin Luther King”, assegura. D’una banda, proposa alliberar-nos dels nostres prejudicis i de l’altra modificar els pensaments negatius ancorats en esquemes mentals. “D’aquesta manera podem fer justícia social i reconèixer l’altre com a font de riquesa personal i social en la seva diversitat”, conclou.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor